Llegir la ment: ¿ha caigut l’últim bastió de la privacitat?

Llegir la ment ja no és ciència-ficció. El mes de maig, un dispositiu no invasiu que tradueix pensaments en frases es va presentar per primera vegada, en un article a la revista Nature Neuroscience. A l’estudi, uns voluntaris pensen unes frases. Un dispositiu de ressonància magnètica captura els senyals emesos pel seu cervell. Un algoritme entrenat amb intel·ligència artificial tradueix aquests patrons en frases, que es corresponen amb les pensades. El resultat ha disparat les alarmes. Un mes després d’aquest anunci, l’oficina britànica de protecció de la privacitat va alertar en un informe sobre els riscos de llegir el pensament. Investigadors que fa anys que adverteixen del problema afirmen que grans quantitats de neurodades ja són accessibles. Demanen que la privacitat mental es reconegui com un dret humà bàsic. Els interrogants sobre les dades neuronals van començar als anys 90, quan es va generalitzar la ressonància magnètica funcional, una prova que fotografia l’activació del cervell en correspondència amb certes tasques. «Llavors, es van establir correlacions entre patrons d’activació i tendències a desenvolupar dependència o preferències polítiques. Això ja era rellevant per a la privacitat», afirma Marcello Ienca, professor d’Ètica de la Intel·ligència Artificial i de la Neurociència a la Universitat Politècnica de Mònaco de Baviera. El 2013, BarackObama va llançar la iniciativa Brain, un ambiciós pla de finançament de la neurotecnologia que va disparar el desenvolupament de tota mena de dispositius, des dels invasius que s’insereixen amb cirurgia fins als no invasius com cascos, diademes, polseres i ulleres. La intel·ligència artificial El salt qualitatiu s’ha produït amb l’acoblament de la neurotecnologia amb la intel·ligència artificial. Aquesta permet entrenar algoritmes amb les neurodades i obtenir prediccions molt més precises. «Als laboratoris, ja podem desxifrar la imatge que està veient un ratolí llegint l’activitat de la seva escorça visual», explica Rafael Yuste, neurobiòleg de la Universitat de Colúmbia (EUA). En els últims anys s’han aconseguit resultats inèdits amb humans. «S’han utilitzat escàners cerebrals per desxifrar el llenguatge que un pensa, les frases que sent o les imatges que té a la ment», explica Yuste. Aquest expert augura que s’aprendrà a desxifrar les emocions, i fins i tot el subconscient. La neurotecnologia es pot utilitzar per investigar com funciona el cervell i diagnosticar millor l’Alzheimer, l’esquizofrènia, l’autisme, la depressió i les addiccions. En l’àmbit militar, s’aplica a monitorar els soldats i a millorar les seves capacitats cognitives. Però també hi ha una gran varietat d’aplicacions comercials: dispositius per automonitorar-se, per millorar la concentració o fins i tot per entretenir-se amb jocs electrònics ('neurogames'). «Aquestes aplicacions tenen un públic potencial de centenars de milions d’usuaris. Tot i que cada dispositiu en recollís unes quantes dades, amb tanta informació es podrien fer prediccions molt ajustades. Per exemple, les campanyes polítiques es podrien modular partint de les respostes neuronals de la població», explica Ienca. També es podria endevinar la inclinació política d’un usuari i enviar-li missatges publicitaris orientats a explotar-la. «L’acumulació de dades ja ha començat», adverteix Yuste. En un estudi sobre 24 empreses de neurotecnologia nord-americanes, el científic va trobar que tenien el permís de fer el que volien amb les neurodades acumulades. «Ara el desxiframent és encara primitiu, però ja s’ha obert una bretxa en la privacitat mental, que hauria de ser un santuari», afirma. S’ha trencat la barrera «El cervell no és un òrgan més del cos: genera la ment. La neurotecnologia és la primera eina que accedeix directament a l’essència del teu ésser: els pensaments, les emocions, les memòries», afirma Yuste. «s’ha trencat la barrera de la privacitat mental. Això és un repte immediat i urgent», afegeix. «El pensament s’ha quedat com l’últim refugi davant l’erosió progressiva de la privacitat. Si el perdem, ja no queda res», afirma Ienca, que va ser dels primers impulsors del concepte de neurodrets. Davant aquest repte, els experts han identificat diverses estratègies. Des del punt de vista tecnològic, és essencial que les dades cerebrals siguin xifrades i que no surtin del dispositiu que les detecta per anar a alimentar grans bases de dades. Des del punt de vista legal, alguns països com Xile estan optant per considerar totes les dades cerebrals com a dades mèdiques, tot i que surtin de dispositius comercials. No obstant, l’opció preferida per Yuste, Ienca, i altres experts és blindar la privacitat mental com un dret humà fonamental, reconegut per les Nacions Unides. «Si ho aconseguim, Silicon Valley no es podrà saltar un dret bàsic, i tampoc la Xina, sense conseqüències massa greus», afirma Yuste. Ienca és optimista. «Les xarxes socials es van desenvolupar en absència d’un debat ètic i jurídic. Al contrari, organitzacions com les Nacions Unides, el Consell d’Europa, l’OCDE i alguns estats ja han fet recomanacions i lleis sobre les neurodades», afirma. «Som a temps de protegir l’activitat cerebral», conclou Yuste.

Llegir la ment: ¿ha caigut l’últim bastió de la privacitat?

No és cert que qualsevol temps passat va ser millor

Europa obre el meló del negoci farmacèutic

La ciència espanyola afronta el final dels fons europeus

El més llegit