Mobilitat vacacional

La Costa Brava a l’estiu: 220 taxis i 70 VTCs per a una població que supera el mig milió d’habitants

Tornar de nit a casa o moure’s per l’Empordà, una aventura diària marcada per la carestia de transport col·lectiu

Nova batalla en el transport: els VTCs clàssics clamen contra les «furgonetes pirata» per a turistes

La mobilitat entre Barcelona i la Costa Brava, un estiu més encallada

Zowy Voeten

Les sis del matí. Una discoteca de la Costa Brava situada a tres quilòmetres del municipi més pròxim tanca les portes. El personal de seguretat va desallotjant el lloc, i el jovent, amb més o menys equilibri, i mentre la llum del sol es comença a intuir, inicia el camí per tornar a casa. A un costat, a l’aparcament, una filera de cotxes amb un pare o una mare que ha vingut a recollir el nen o la nena. Solen esperar fora del vehicle, amb ulleres, movent el cap, buscant la criatura. També esperen alguns taxis i un parell de VTCs. Un xòfer explica que cada cap de setmana es repeteix la mateixa situació: «Es tiren a sobre del capó perquè els portem, però anem amb una reserva prèvia. No podem. La demanda supera de molt llarg l’oferta i l’alternativa, que agafin el cotxe borratxos, ens hauria de fer pensar». Perquè es facin una idea de la mida de la cosa, a tota la Costa Brava, des de Blanes fins a Portbou, hi ha 227 llicències de taxi (només a Barcelona en són 10.521), i la demarcació de Girona té inscrites 92 credencials de VTC, de les quals només 70 estan operatives.