Dilluns llegia als diaris que un fill havia assassinat el seu pare a Vilafant(l’Alt Empordà). Tenia la mateixa edat que el seu. Dimarts es complia un any de l’última vegada que l’havia vist, des que un jutge va interposar una ordre d’allunyament entre tots dos. Sap que és viu, però no sap on. «Quan vaig llegir allò de l’assassinat se’m va remoure tot per dins perquè penses que el noi ha demanat ajuda, però no se li ha donat, i la família tampoc ha estat acompanyada», explica Silvia Otín, presidenta de l’Associació de Familiars d’Adolescents amb Trastorn de Conducta (Asfatac). «A mi em va passar, jo el vaig denunciar perquè l’enviessin a un psiquiàtric d’una vegada, que l’obliguessin a rebre tractament. Però res, si no hi ha sang, ningú fa res», es queixa.