Una nit d’estiu a la discoteca Waka de Sabadell: gresca, sexisme i reggaeton

Macrobatudes, baralles a ganivetades, violacions, agressions racistes, vídeos sexuals de menors... D’un temps ençà, la macrodiscoteca Waka Sabadell s’ha convertit en una macromàquina expenedora d’incendiats titulars. Ells mateixos s’autodenominen com «la discoteca més famosa de la zona» per les «festasses que munten». Aquest dissabte de matinada –dia que hi poden entrar menors d’edat–, EL PERIÓDICO ha fet una incursió a la sala que s’ha convertit en combustible d’acalorades polèmiques i episodis reprovables. No hi ha pèrdua. Al mig d’una zona industrial, prop de dos clubs de pàdel i amb molta facilitat per aparcar, s’alça aquesta nau industrial de més de sis mil metres quadrats els cartells lluminosos de la qual anuncien, amb autoafirmació voltaica, que ja estàs en territori «Waka». Papijames i absència de cotxes El primer que crida l’atenció, com en gairebé totes les discoteques de menors d’edat, és l’absència de cotxes. En una zona allunyada de la ciutat, hi ha molt pocs vehicles per a la quantitat de gent que espera a l’entrada del local. ¿El motiu? És divendres, i l’entrada és +16. Molts dels assistents no tenen carnet de conduir, però això tampoc significa que vagin en transport públic. A l’entrada de la discoteca es repeteix una escena similar a la de la porta de les escoles. Apareix un cotxe, baixen els nanos, agafen les ampolles d’alcohol,s’acomiaden dels pares (els papijames, en argot de la nit adolescent) i aquests se’n van. La mateixa imatge es replica durant les primeres hores de la nit, quan dels cotxes baixen tres o quatre adolescents amb recipients plens de refresc o directament ampolles d’alcohol. La discoteca obre a les dotze de la nit, però a aquella hora ningú entra encara. Falta el ritual més important: la prèvia. Adolescents i majors d’edat s’asseuen a terra de la zona industrial mentre se serveixen ells mateixos els cubates. No falta tampoc qui ho alterna amb un porro. Els primers vòmits comencen a partir de la una del matí. A menys persones, menys problemes A l’hora d’entrar, sorprèn que amb prou feines hi hagi cua. Esperes un parell de minuts, et revisen la bossa, ensenyes el DNI... i cap a dins. En les primeres hores de la matinada la discoteca és més aviat buida, amb un centenar de persones, molt lluny de les 3.000 que marca l’aforament màxim. Així que avança la matinada, el local es va omplint. Això sí, sense acostar-se a les massives afluències que mostren els vídeos i les imatges de les xarxes socials de la discoteca. És estiu i segurament un gruix de nanos que acudeixen durant l’any ara estan de vacances escolars. Potser per això la nit transcorre sense grans sobresalts. Es repeteixen els successos habituals en aquest tipus de discoteques: adolescents marejats, escenes pujades de to i alguna enganxada amb seguretat. Cap a les tres del matí, un vigilant fa fora un jove ebri que s’estava posant violent i empeny un col·lega del nano perjudicat. Aquest no es queda callat, replica i el moment de tensió s’acaba dissolent abans que el cercle d’espectadors que s’ha format al voltant en busca d’acció vagi a més. Anells per a elles, armes blanques per a ells El que no canvia en cap època de l’any és el sexisme que regeix en aquest tipus de discoteques. Tant els assistents, com l’organització cauen en estereotips de gènere molt estesos, sobretot a aquestes edats. A la fila per entrar, als nois se’ls ordena que es treguin collars i anells, i se’ls escorcollen les butxaques. A les noies, a tot estirar, se’ls mira la bossa, però no diuen res dels complements. Aquests poden resultar perillosos en una baralla, una cosa que, a criteri del personal de seguretat, és només cosa d’homes. De fet, les dones tenen un altre lloc reservat a la discoteca: les plataformes elevades que s’eleven a la zona del DJ. Tot i que a tota la discoteca hi ha diverses tarimes on es pot pujar a ballar, les més elevades i en vista de tots estan reservades exclusivament a les noies. L’únic home que hi ha a la taula de mescles és el DJ i al seu voltant pul·lulen joves amb vestit ballant. Segurament s’ho estan passant bé i han pujat de manera voluntària, però és indubtable que la discoteca les utilitza com a reclam d’imatge. Reputació «Les baralles solen donar-se fora, no dins del local, però sí que són molt comunes», admet un xaval, que deixa clar que aquest divendres no està a l’altura de la reputació que s’ha guanyat el lloc. Altres habituals de Waka adverteixen que més d’una vegada se n’han anat sense cartera, o que l’ambient no els ha semblat segur. L’any passat, l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, localitat on s’ubica la discoteca, va reclamar la clausura del local, després que s’hi produïssin dues violacions en menys de sis mesos. Les denúncies per agressions també es registren de manera reiterada, i només fa falta buscar el nom de Waka a internet per revisar l’última polèmica que ha tingut lloc. Tot i això, la discoteca també compta amb suports, com el Gremi de Discoteques de Barcelona, que va defensar en un comunicat aquest espai com «un establiment emblemàtic, que ha comptat amb el suport de diverses generacions durant 28 anys».

Una nit d’estiu a la discoteca Waka de Sabadell: gresca, sexisme i reggaeton

Al tren del ‘botellón’ cap a les discos d’adolescents Cocoa i Titus: cubalitros, aventures i (molta) gresca

Arran trenca i pinta les parets de Waka Sabadell per assenyalar «un model d’oci masclista i racista»

Sant Quirze demana a la Generalitat el tancament de la discoteca Waka Sabadell després de l’última violació: «¿Què més ha de passar?»

El més llegit