¿Com queda el català a l’escola després de les últimes sentències del TSJC?

L’embolic de sentències en un sentit i en el contrari, de recursos per part d’uns i d’altres i de declaracions creuades durant aquesta convulsa campanya electoral fa difícil fer-se una idea més o menys fidel de quina és la situació real. D’allò que a les famílies els importa: ¿Està la immersió lingüística en perill? ¿En quina situació queda el català a l’escola després de l’ofensiva judicial? Intentem respondre algunes d’aquestes qüestions. ¿Com afecta l’escola que el TSJC qualifiqui d’inconstitucional la llei sobre usos lingüístics? En principi, en res, més enllà de les tres classes dels tres centres sobre els quals s’ha pronunciat. Malgrat que el tribunal diu que la presència del castellà és «insuficient» i «no adequada» en els centres escolars afectats –els tres denunciants– i que la llei 8/22 i el decret llei que establien el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua curricular són «inconstitucionals», el text no planteja l’aplicació de la sentència a tot el sistema educatiu, només en els casos concrets dels alumnes que ho han reclamat. ¿Quantes escoles afecta l’obligació de fer un 25% de classe en castellà? Afecta tres aules de tres escoles; les classes dels tres alumnes els pares dels quals van denunciar (tot i que segons ha assenyalat aquest dimarts la consellera d’Educació, Anna Simó, només afectarà dos grups, perquè un dels alumnes ja no assisteix a classe al centre denunciat). Les tres sentències del TSJC deixen clar que els únics que tindran l’obligació de fer «una assignatura troncal més en castellà» són els grups dels fills dels denunciants, la resta del centre seguirà amb el Pla Lingüístic del Centre. ¿Com pot afectar un eventual canvi de govern a la immersió lingüística? «Garantirem que, en les comunitats autònomes amb més d’una llengua oficial, totes dues tindran la consideració de vehiculars d’acord amb el patró d’equilibri lingüístic, assegurant que tots els estudiants escriguin i s’expressin correctament en castellà i en la llengua cooficial corresponent», diu l’article del programa del PP dedicat al tema. En l’actual llei catalana 8/22 –la que avui el TSJC ha qualificat d’«inconstitucional» i que el Parlament va aprovar fa just un any amb duríssimes crítiques del PP, Ciutadans i VOX–, s’estableix el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua curricular. ¿Quin és el pla del Govern per defensar el català a l’escola? La nova consellera d’Educació, Anna Simó, va explicar aquest dilluns que posava a exposició pública un nou decret –que desplega el títol 2 de la llei d’educació de Catalunya, aprovada el 2009– amb l’objectiu d’acompanyar les direccions dels centres davant futures denúncies, deixant clar que el responsable del Projecte Lingüístic de Centre (PLC) de cada escola és el Departament d’Educació, no la direcció, i que els PLC no es poden canviar amb el curs ja començat (avançant-se també a possibles futures sentències en la línia de les conegudes aquest dimarts). ¿Quina llei compta llavors amb l’aval del Tribunal Constitucional? El mes d’abril passat el Tribunal Constitucional (TC) avalava la constitucionalitat de la LOMLOE (llei espanyola d’Educació) al rebutjar en la seva totalitat el recurs presentat per Vox, negant que la norma vulneri el dret a rebre educació en castellà i considerant que «de la Constitució no deriva la necessària fixació per l’Estat d’una proporció d’ús del castellà en el sistema educatiu», simplement «un dret efectiu a utilitzar-les, que no nega la llei recorreguda».

¿Com queda el català a l’escola després de les últimes sentències del TSJC?

El TSJC qualifica d’inconstitucional la norma catalana sobre llengües i avala el 25% de castellà a tres aules

La batalla de la llengua a l’escola: Simó accelera per blindar el català «davant de l’avanç de la ultradreta»

El més llegit