De vacances al geriàtric: ‘boom’ de peticions a l’estiu per al descans dels cuidadors

Amb els ulls vidriosos, admet que truca a la seva dona cada dues hores. «Per saber si està bé, si està descansant... És que feia 62 anys que no ens separàvem», explica Ángel Valdivieso, un home de 75 anys que fa dos es va quedar postrat en una cadira de rodes per un ictus. Ell es quedarà un mes a la residència Respir, un centre d’estades temporals de la Diputació de Barcelona ubicat al recinte de Mundet de la capital catalana per a les persones dependents. La seva dona, que el cuida diàriament a Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), s’ha quedat a casa després d’una operació de cataractes. Com Valdivieso, més de 1.500 persones de més de 65 anys s’han allotjat en aquest recinte, que durant els mesos de l’estiu té un ‘boom’ de peticions que els seus empleats reconeixen no poder assumir. La Llar Respir, amb més de 20 anys en funcionament, ofereix fins a dos mesos de descans a les persones que durant tot l’any es cuiden de persones dependents. En el cas de Valdivieso el motiu és per causa major: la seva cuidadora ha de fer repòs absolut i no pot estar pendent d’ell. Però hi ha una gran majoria de persones que opten per aquest servei per poder descansar o anar-se’n de vacances. Desbordats a l’agost És el cas de María Hernández, de 89 anys. Viu amb la seva neta i la seva família. «Ells volien anar de vacances a l’agost, i com que jo no puc quedar-me sola ni tinc on anar, em van preguntar si acceptaria venir aquí», explica la dona. El problema és que no hi havia places per a tothom, i al final s’ha quedat en aquest geriàtric 15 dies de juny i uns altres 15 de juliol. «Vinc aquí, i els hi faig un favor, tot i que quan ells tinguin vacances s’hauran de quedar amb mi», explica la dona, amb el cor encongit. Als familiars de Secundina Blanco, de 84 anys, els va passar exactament el mateix. Ella ha vingut amb el seu marit, més gran que ella, amb una malaltia crònica del ronyó i un principi d’Alzheimer. «El meu problema és que ja he caigut quatre vegades a casa perquè no paro quieta... I aquí puc descansar, ens ho fan tot», afegeix. Els seus familiars tampoc podran fer vacances quan tenien planejat, perquè a l’agost ja estava tot ple. Secundina i María és la segona vegada que venen, ja ho van fer l’any passat. Per a Valdivieso, aquesta és la primera vegada. «Al principi costa, tens molta por... Però aquí estem molt bé, és com un paradís», agraeix l’home. Dos mesos d’antelació «És evident que tenim més peticions de les que podem atendre», reconeixen els empleats del Respir. Per poder entrar, els cuidadors han de fer la sol·licitud als serveis socials de la seva localitat i són aquests els que tramiten la petició. El pic de sol·licituds es nota especialment a l’estiu, des de Setmana Santa fins al setembre. Aquest servei compta amb 147 places, i cada usuari es pot quedar un màxim de dos mesos. No cal dir que les xifres del servei són lluny d’una hipotètica demanda, més encara tenint en compte que les opcions privades –més de 2.000 euros al mes– estan fora de l’abast d’una part important de la població. A Catalunya hi ha 100.000 familiars exercint de cuidadors. De fet, s’estima que a la demarcació de Barcelona n’hi podria haver més de 40.000. «¡Està clar que cal ampliar aquest servei! Nosaltres valorem les sol·licituds amb dos mesos d’antelació tenint en compte la situació de cada cas, i amb prou temps per poder proposar-los una data alternativa als que es queden fora», explica Cecilia Navés gestora del servei. «El repte és la gestió òptima i eficient, perquè evidentment es poden plantejar ampliacions per a l’estiu, però després el servei ens pot quedar petit en els primers mesos de l’any», explica Navés. Els responsables no poden explicar quantes persones s’han quedat fora, però hi ha algunes xifres que ajuden a fer una aproximació. El 2022, amb 135 places disponibles, es van tramitar 2.000 peticions (una mateixa persona pot fer diverses sol·licituds i dues estades). Finalment hi van accedir 1.500 persones. Només un 18% van acabar anul·lant la seva petició. Sentiment de culpa Més enllà de les limitacions del servei, un altre dels reptes és que els cuidadors sàpiguen que tenen aquest dret. «Necessitem generar un hàbit d’ús del servei: hi ha molta culpa, els cuidadors pensen que se’ls estan traient de sobre, es viu com una crisi familiar. Han de prendre consciència que cal descansar per després continuar cuidant durant la resta de l’any», assegura Navés. Els treballadors del centre expliquen que veuen un abans i un després en els cuidadors. «Arriben molt cansats, físicament i mentalment, desbordats i emocionalment molt tocats. Quan tornen estan somrients, tranquils», explica Esther Carpio, empleada del Respir. «Demanem que durant el temps que siguin aquí facin alguna trucada, sobretot al principi, perquè els usuaris no se sentin tan desconnectats. Sempre hi ha famílies que no ho fan: de vegades perquè necessiten descansar, de vegades per deixadesa», explica Ester. María, Severina i Àngel sí que reben trucades i visites dels seus familiars aquests dies. «A mi m’agrada molt venir aquí, fem festes, moltes activitats. A més, tenim físios i, fins i tot, perruqueria», explica María, que mostra amb satisfacció les seves ungles pintades al local estètic del geriàtric. Residència pública Una de les diferències del Respir, respecte a la resta de geriàtrics a Catalunya, és que és 100% públic. D’entrada, s’abona un copagament en funció de la capacitat adquisitiva de l’usuari. Els seus empleats són funcionaris. Les ràtios de personal són més baixes: un treballador atén 4 avis (la llei dicta 10 persones i en alguns geriàtrics s’ha arribat a 20 usuaris per empleat). Ángel, per exemple, té el triple de sessions de físio que a casa. «Estic aconseguint aixecar la mà de nou», diu, orgullós. «Tot i que això sembli estrany, el que no és normal és el que passa en altres geriàtrics, que no tenen personal ni recursos», explica Ángel Vázquez, un altre empleat. Malgrat tot, María, Severina i Ángel tenen ganes de tornar amb la seva família. Ángel compta els dies que li falten per retrobar-se amb la seva dona. «Segur que esteu més tranquil·les sense mi», els diu María a les seves besnetes per telèfon. Elles li responen que no. «‘Yaya’, et trobem molt a faltar», explica que li diuen. A la dona se li entelen els ulls. «Bé, ja queda menys. I sé que a ells també els hi ve bé descansar de mi».

De vacances al geriàtric: ‘boom’ de peticions a l’estiu per al descans dels cuidadors

Avis i salut mental: els més grans de 80 anys dupliquen la taxa mitjana de suïcidi a Espanya

Catalunya s’enfronta al repte de donar una vida digna a dos milions de persones grans el 2035

El més llegit