Per als nens i nenes del poble és gairebé una llegenda. Expliquen els grans que un dia a Sant Celoni (Barcelona) hi va haver una piscina municipal on refugiar-se, ajuntar-se i passar acompanyats i frescos els llargs dies d’estiu sense haver d’esperar a la caiguda del sol. A més, era –segons recorden les seves mares i avis– als jardins de la Rectoria Vella (el més gran i verd dels parcs de la localitat). No era cap meravella –no tenia gespa i et cremaves la planta dels peus en una abrusadora graveta vermella– però era un espai públicnecessari que l’ajuntament va tancar i va enderrocar el 2006 i, 17 anys després i en plena crisi climàtica, continua sense substituir.