PUBLICAR GALERIA 89192741 Quan arriba la calor, alguns animals pateixen. Però també pateixen els efectes de les altes temperatures els treballadors dels centres de recuperació de fauna de la Generalitat. «Es nota moltíssim, ja hem registrat més ingressos que en anys anteriors i estem desbordats», diu Albert Porté, responsable del centre de Vallcalent, a Lleida. Els pacients estrella aquests dies són pollets d’ocells orfes. Els anomenen així no perquè hagin mort els seus pares, sinó perquè s’han quedat sense la seva protecció. El cas més paradigmàtic és el dels falciots. Els rajos de sol converteixen els seus nius, construïts sovint en tubs o orificis d’edificis, en autèntics forns. Allà fa tanta calor que els pollets s’aventuren a saltar del niu abans de temps, tot i que no estan preparats per volar. Com que són una au protegida, si els veïns els troben i truquen als agents rurals, acaben en aquests centres de fauna, on els alimenten, recuperen i alliberen. Els pacients estrella aquests dies són pollets d’ocells orfes En aquests moments, a Vallcalent estan entrant uns 100 falciots al dia: «A l’estiu sempre tenim més gent contractada, però ens hem vist obligats a demanar voluntaris a les xarxes socials perquè vinguin a ajudar-nos per a les preses d’aliment. Ens faltaven mans per encebar les cries de falciot, més o menys cada hora i mitja, que és un no parar». Els proporcionen grills i cucs que compren a empreses especialitzades. «Cada vegada a un preu més alt», puntualitza Porté. ¿Quants es recuperen? «Depèn de si s’han trobat just després que caiguessin del niu. En aquest cas hi ha moltes possibilitats. En canvi, si fa moltes hores que estan deshidratats sota el sol, ho tenen més complicat. En general, més de la meitat tiren endavant quan ingressen en un centre de recuperació. ¿Es nota la sequera? A més de falciots, també són habituals en aquests espais orenetes, orenetes cuablanques, xoriguers, mussols, cigonyes i pardals. De fet, el 80% d’animals que es recuperen en centres de fauna són ocells, tot i que també reben eriçons, esquirols, ratpenats i petits mamífers carnívors. Només admeten animals que estiguin protegits per la llei, els que s’han de preservar per no mantenir la biodiversitat. Els altres s’envien a altres centres que no són públics. En el cas dels cérvols, senglars i cabirols, espècies considerades cinegètiques, acaben en santuaris per a ungulats. «Ens faltaven mans i vam haver de demanar voluntaris perquè vingués gent a ajudar-nos per a les preses d’aliment» Albert Porté Amb la sequera, al contrari del que es podria pensar, s’ha reduït el nombre d’ingressos. «Diverses espècies, com per exemple l’òliba, davant la falta d’aliment, ponen menys ous», explica Porté. Com que la reproducció és més difícil, es troben menys pollets desemparats. En canvi la calor extrema ho complica tot. En total, el 2022 van entrar als centres de fauna 23.458 animals protegits. De tots aquests, la majoria (uns 17.000) van ingressar a Torreferrussa. A Vallcalent en van atendre més de 4.600. «Si aquest estiu es baten rècords de temperatura, és probable que les xifres augmentin», afirma Ricard Casanovas, responsable del servei de Fauna i Flora de la Generalitat. Tot i així, en aquests llocs no només reben animals orfes. És habitual que treballin per recuperar exemplars ferits, per exemple afectats per una electrocució amb els cables d’alta tensió o capturats vius il·legalment per caçadors furtius. «En aquests casos s’intenta rehabilitar l’individu per reintroduir-lo al medi natural. En cas que no sigui possible, si l’animal sobreviu, es queda al centre i pot, per exemple, formar part dels programes d’educació ambiental o cria en captivitat», detalla Casanovas. Salvar-los de l’extinció Als centres també practiquen necròpsies a cadàvers d’animals protegits per conèixer-ne les causes de la mort. A més, s’encarreguen de la vigilància sanitària sobre la fauna salvatge. Solen fer proves per detectar possibles brots de grip aviària, tuberculosi o altres malalties. Un bon exemple de les tasques d’investigació és l’últim descobriment: han diagnosticat una nova malaltia en amfibis que fins ara no s’havia detectat a Catalunya. «Això és important per entendre què passa amb les poblacions de certes espècies», argumenta el responsable de Fauna i Flora de la Generalitat. A Vallcalent també es dediquen a la cria en captivitat d’una espècie que està a punt de desaparèixer a Espanya, si no ho ha fet ja. La trenca, un ocell grisenc de ventre rosat, és el vertebrat més amenaçat de la península Ibèrica. El programa va començar el 2006 amb dos objectius clars: tenir una reserva genètica que permeti reintroduir l’espècie i reforçar la malmesa població existent. Aquest any estan alimentant 40 pollets de trenca. Els alliberaran en una zona de secà de les comarques de Lleida amb l’esperança que tinguin èxit en la seva migració cap a l’Àfrica. Un viatge que dibuixen en forma de llaç, passant per Grècia i la vall del Riff. L’ideal és que al cap d’un any, després de la hibernació, aquests animals, per instint, tornin a la mateixa zona per criar. Això no passa cada primavera. A Espanya no hi ha cap altre llocon se solgui reproduir aquesta au. Per aquesta raó el treball del centre de fauna de Vallcalent és essencial. Aquests dies, a les seves tasques d’investigació i cria en captivitat s’afegeix l’estrès dels treballadors per les necessitats dels pollets de falciot, d’oreneta i d’oreneta cuablanca, que criden sense parar per demanar una altra presa d’aliment.
