No és cert que qualsevol temps passat va ser millor

‘Mala tempora currunt’ (Corren mals temps), deien els antics romans, fent la vista enrere cap a un passat més net i honest. Dos mil·lennis després, continuem igual. L’eslògan trumpista «Make America great again» (Que els EUA tornin a ser grans) destil·la la mateixa sensació. Tot això no és res més que il·lusió, segons un estudi publicat a la revista ‘Nature’, que ha combinat de manera enginyosa centenars de sondejos d’opinió portats a terme arreu del món en més de mig segle. El resultat: al llarg dels anys, la majoria de la gent declara una vegada i una altra que hi ha un declivi moral. No obstant, quan se’ls pregunta sobre les seves relacions quotidianes, no hi consignen cap canvi substancial. Aquest declivi és una il·lusió, que es pot explicar amb mecanismes psicològics senzills. L’estudi ha analitzat més de 200 sondejos portats a terme en els últims 70 anys amb centenars de milers de persones arreu del món. S’hi inclouen preguntes sobre si la gent és més o menys honesta que abans, si hi ha més o menys respecte mutu i sobre l’evolució de la moralitat en general. La mitjana dels que perceben un declivi moral, al voltant del 60%, es manté estable des dels anys 50, al marge del cicle econòmic. Els autors confirmen aquests resultats amb un sondeig que van fer amb la seva pròpia mostra de ciutadans dels EUA. En aquestes dades es veu que més conservadors que progressistes perceben el declivi moral, però la diferència no és gran. Així mateix, les persones grans perceben més declivi que els joves. No obstant la diferència és proporcional als anys viscuts (cosa que suggereix que els més grans no serien més pessimistes, sinó senzillament tindrien més perspectiva). ¿La gent experimenta aquest declivi? Però l’evidència del declivi moral comença a trontollar quan es miren altres preguntes d’aquests sondejos. Per exemple: ¿Ahir et van tractar amb respecte?; ¿La gent t’ajuda o és egoista?; i ¿has ajudat una persona desconeguda al llarg del mes passat? Les respostes a aquestes preguntes amb prou feines varien. Això passa fins i tot amb preguntes explícites, com ¿quina nota li donaries a l’estat moral del teu país avui?. Aquesta nota es manté estable al llarg dels anys. «Hi ha una forta evidència que, en realitat, res canvia en el temps», afirma Adam Mastroianni, psicòleg de la Universitat de Colúmbia i coautor del treball Dos mecanismes psicològics expliquen la il·lusió del declivi, segons l’estudi. Primer, l’exposició esbiaixada a informació negativa: els mitjans parlen més d’esdeveniments negatius que de positius i els negatius impacten més. Segon, la memòria esbiaixada: les males sensacions desapareixen més ràpidament que les bones (per exemple, la tensió dels exàmens s’oblida més ràpid que les bones estones que es passen amb els companys de classe). «Cada dia sembla que les coses van malament, i cada dia les nostres memòries del passat van millorant», resumeix Mastroianni. «És com si cadascú fos a la seva illa, conformada per les seves relacions pròximes, on les coses de mitjana no canvien gaire, mentre percep que a les illes del costat tot va a pitjor», afirma. Les fonts independents consultades reconeixen que es tracta d’un estudi escrit de manera brillant, sense estalviar mitjans, cosa que sovint garanteix a investigadors de grans universitats dels EUA l’accés a les principals revistes científiques. No obstant, hi detecten certa superficialitat. «El treball se centra en una part de la moralitat: el fet de ser honest i bo. Però hi ha altres aspectes vinculats amb les posicions de la gent sobre com està organitzada la societat. Sobre qüestions com el matrimoni entre persones del mateix sexe, el fet de menjar carn, o la manera adequada de vestir, hi ha hagut canvis innegables», afirma Gerd Cornelissen, psicòleg de la Universitat Pompeu Fabra. «Les declaracions de les persones enquestades són subjectives. S’haurien de mirar marcadors objectius com les taxes de suïcidis, els índexs de marginació i de violència, el fracàs escolar, el consum de psicofàrmacs, les qüestions de gènere, etcètera», afirma Norbert Bilbeny, catedràtic d’ètica de la Universitat de Barcelona. Les millores No obstant, les fonts coincideixen que molt probablement la moralitat no només no ha empitjorat, sinó que ha millorat. «Els grans exemples d’immoralitat, com la guerra, l’assassinat, l’esclavisme, l’abús infantil, etcètera, han millorat segons dades del psicòleg Stephen Pinker», afirma Mastroianni. Quant a la moralitat més quotidiana, anàlisis de grans quantitats d’experiments psicològics apunten a un augment del 10% en els comportaments cooperatius entre el 1956 i el 2017. «Hi ha dues dimensions de la moralitat: una de vinculada a aspectes més personals, com els sexuals, i una altra de relacionada amb la cooperació social, com el pagament d’impostos», explica Raúl Tormos, investigador del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Hi ha molta diversitat entre països en la primera dimensió i molta homogeneïtat en la segona. A més, hi ha clars senyals d’una millora en la dimensió de cooperació en funció del desenvolupament socioeconòmic, segons dades de Tormos i col·laboradors. Els autors han insinuat una interpretació progressista en el treball. Sense esmentar Donald Trump, no obstant han animat el públic a no escoltar els pessimistes que treuen renda política d’agitar la decadència dels costums antics. Tot i així, el treball també podria tenir una lectura conservadora. Si el neoliberalisme i el consumisme no han afectat la moralitat, llavors no hi ha res criticable en ells. «El meu missatge bàsic és la humilitat intel·lectual», replica Mastroianni. «És fàcil fer afirmacions generals sobre el passat, però nosaltres hem trigat molt per comprovar-les i desmentir-les», conclou.

El més llegit