Joves abstemis pressionats per beure: «Tots em pregunten per què no bec. Als que beuen ningú els pregunta res»

Un vermut, una cervesa en una terrassa, un cubata en cap de setmana... L’alcohol és una de les substàncies psicoactives més normalitzades i integrades a la nostra societat. Des d’una copa de vi en el sopar fins a un combinat a la discoteca o un ‘botellon’ en un parc. Espanyols de totes les edats consumeixen habitualment importants quantitats d’alcohol. Fins al punt que trobar-se amb algun abstemi suposa una sorpresa. Fa tot just unes setmanes, es va fer viral a les xarxes el vídeo d’un noi que va demanar un Cacaolat en una primera cita. Diversos joves d’uns vint anys que no beuen alcohol expliquen a EL PERIÓDICO l’insistent qüestionament que pateixen per part de l’entorn «¿Per què no beus? és una de les preguntes que més senten els joves que no consumeixen alcohol. «Quan jo bevia alcohol, mai ningú me’n preguntava el motiu», recorda Marta Bravo, estudiant de 20 anys. «Ara que l’he deixat, la gent sí que m’ho pregunta. És més normal preguntar a algú per què no beu que no preguntar per què sí». Tot i que són una minoria, els joves abstemis existeixen. «Vaig deixar de beure ja fa dos anys, perquè creia que no era necessari ni beneficiós per a la meva salut, i que no m’aportava res de bo», explica Bravo. «Vaig començar a fer esport i a seguir gent a les xarxes socials que parlava del tema», afegeix. Com molts adolescents, va començar a beure entre els 14 i els 15 anys. En el seu entorn, sortir i oci eren sinònims de beure. «Hi havia una pressió social per beure, però quan vaig veure l’altra cara de la moneda, vaig veure que no tenia sentit consumir alcohol», assenyala. «No beure fa que t’apartis de la gent en algunes ocasions» De joves que l’han deixat per temes de salut, a d’altres que mai l’han tastat. Aarón Moreno, estudiant de 21 anys, relata com el fet de no beure l’apartava de la gent en algunes ocasions. «Amb 16 anys, els meus amics quedaven per fer ‘botellon’ a qualsevol lloc. Jo ni quedava, perquè sabia que m’avorriria. No em generava ni la temptació. Em generava més repulsió que una altra cosa». Per a ell, l’alcohol mai va tenir cap atractiu. «Quan fa tota la vida que no ho fas, et planteges realment si és necessari, si t’aporta res». La mateixa experiència explica Marc García, que recorda que quan cursava batxillerat renunciava a sortir els caps de setmana amb la colla dels seus companys de classe. «El pla era sortir i beure i després comentar el dilluns que no recordaven res. No era el meu pla ni l’hi veia sentit», relata. Consum de cap de setmana Consum de cap de setmana«La majoria de joves d’entre 15 i 25 anys sónconsumidors habituals d’alcohol en cap de setmana», apunta Xavier Pons, psicòleg clínic especialitzat en psicologia social. «Podem entendre que entre ells està àmpliament normalitzada aquesta conducta», afegeix. «Jo sento moltes vegades això de ‘vull que la teva primera cervesa sigui amb mi’» Els joves que decideixen deixar de beure s’enfronten a dues dificultats socials importants: la pressió del grup i la pressió comercial. «Els adolescents i els joves són molt sensibles a la pressió del grup i al desig de reputació entre els iguals. Beure es converteix en una manera d’integrar-se en el grup, de trobar-hi una identitat positiva», remarca el psicòleg. «D’altra banda, no s’ha d’oblidar la pressió comercial com a factor de risc», afegeix, al·ludint al fet que el màrqueting i la publicitat tenen un efecte important en la motivació dels adolescents i joves a l’hora de beure. «Les marques de begudes alcohòliques solen desenvolupar campanyes molt eficaces. Saben com fer que l’adolescent estigui motivat a consumir el seu producte». Aquestes campanyes tenen molt més èxit que les campanyes preventives. Identificar la pressió comercial pot ser més difícil, però la pressió de grup es fa molt evident quan un jove decideix deixar de beure. «Et pregunten o t’insisteixen perquè beguis. Jo sento moltes vegades això de ‘vull que la teva primera cervesa sigui amb mi’ i em pregunto què passa si mai n’hi ha», diu Moreno. «Surts amb els teus amics, vas a bars i et demanes una coca-cola i veus la cara del cambrer en pla ‘¿i tu què hi fas aquí?’». Xavier Pons també assenyala la percepció d’invulnerabilitat com un dels factors que impulsa els joves a beure. «L’adolescent té una defensa mental natural davant els perills que pot comportar l’alcohol». «El consum responsable de l’alcohol és 0», defensa Bravo. «Beure alcohol està molt normalitzat i la gent no és conscient dels efectes negatius que pot comportar consumir-ne, perquè només en veuen la part divertida», afegeix. L’oci i l’alcohol L’oci i l’alcohol«Desvincular l’alcohol de l’oci serà molt difícil», opina Pons. «L’associació de l’alcohol amb l’oci s’ha instaurat en la manera de viure de la cultura contemporània. Està massa arrelat, i hi ha massa interessos comercials. Les empreses que produeixen i comercialitzen alcohol han trobat una manera de fer-se imprescindibles en la cultura de l’oci», rebla. Beure i sortir van de la mà, o almenys això sembla. Tot i que no per a tothom. «La nostra generació té un concepte erroni del que és sortir de festa», reflexiona Moreno. «No tenen ganes de ficar-se en una discoteca a disfrutar de la música. Tenen ganes de posar-se fins al cul i deixar de pensar en les seves mogudes», conclou. El consum d’alcohol ve, a més, acompanyat d’altres riscos. «En una societat on es consumeix molt alcohol hi haurà més accidents, més quantitat de malalties orgàniques i més risc de trobar persones amb dependència alcohòlica», enumera, deixant clar que només una minoria de joves desenvoluparan aquesta dependència: la majoria només beuen en cap de setmana i no tenen símptomes d’abstinència.

Joves abstemis pressionats per beure: «Tots em pregunten per què no bec. Als que beuen ningú els pregunta res»

Així pots ajudar a prevenir que els teus fills adolescents consumeixin alcohol

La pressió social als adults abstemis: «Per a les meves amigues veure’m sopar amb un refresc i no amb vi era horrible»

Al tren del ‘botellon’ cap a les discos d’adolescents Cocoa i Titus: cubalitres, aventures i (molta) gresca

El més llegit