¿Què pretén fer Feijóo amb el català a l’escola?

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha presentat aquest dimarts el programa amb què aspira a arribar a la Moncloa després de les eleccions del 23-J. Un programa que preveu introduir canvis en l’actual llei d’educació, la Lomloe, aprovada pel Govern PSOE-Podem amb el suport de tots els grups excepte del PP, Cs i Vox, i que afectarà l’actual model lingüístic que preveu aquesta llei i el model que el Parlament va aprovar fa un any amb els vots d’ERC, el PSC, Junts i comuns. El PP vol modificar la Lomloe i recuperar el que contemplava la ‘llei Wert’: que el castellà sigui llengua vehicular La Lomloe, o ‘llei Celaá’ per la ministra que la va impulsar, Isabel Celaá, contempla i obliga que tot l’alumnat ha d’acabar l’escolarització obligatòria coneixent perfectament el castellà i la llengua cooficial en aquelles comunitats amb llengua pròpia. El català, en el cas de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears. No és cap novetat. És una cosa que ja passa a les aules. En el cas de Catalunya, a més, en les proves de competències bàsiques, l’alumnat treu tradicionalment millors notes en castellà que en català. Tornar a la ‘llei Wert’ La ‘llei Celaá’ (la vuitena norma educativa de la democràcia espanyola) no esmenta el castellà com a llengua vehicular. Ni una sola llei educativa ho ha fet. L’única que ho va fer va ser la Lomce, més coneguda com a ‘llei Wert’ pel cognom del ministre del PP que la va impulsar, José Ignacio Wert. La Lomloe insta les administracions educatives a «garantir el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris, de conformitat amb la Constitució espanyola, els estatuts d’autonomia i la normativa aplicable. Al finalitzar l’educació bàsica, tots els alumnes i alumnes hauran d’arribar al domini ple i equivalent en la llengua castellana i, en el seu cas, en la llengua cooficial corresponent». Mentre que la Lomce assenyalava que «les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes i alumnes a rebre els ensenyaments en castellà, llengua oficial de l’Estat, i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris. El castellà és llengua vehicular de l’ensenyament en tot l’Estat i les llengües cooficials ho són també en les respectives Comunitats Autònomes, d’acord amb els seus Estatuts i normativa aplicable». El que vol Feijóo I això últim és el que ara vol recuperar Feijóo, segons consta en el seu programa electoral, perquè el castellà sigui llengua vehicular de l’educació, junt amb el català, en el cas de Catalunya. «Garantirem que, en les comunitats autònomes amb més d’una llengua oficial, totes dues tindran la consideració de vehiculars d’acord amb el patró d’equilibri lingüístic, assegurant que tots els estudiants escriguin i s’expressin correctament en castellà i en la llengua cooficial corresponent», diu l’article del programa popular dedicat al tema. Fa tot just uns dies, el portaveu de campanya del PP per a les eleccions generals, Borja Sémper, abundava en els plans de Feijóo relatius a l’escola catalana. Plantejava per a Catalunya el model lingüístic d’Euskadi, perquè assegura que aquest ha «permès la convivència» i que «la llibertat de les famílies sigui atesa». L’actual model del País Basc dona als pares tres opcions: un model d’escola que només contempla el castellà com a llengua vehicular, un altre que considera les dues llengües –castellà i eusquera– com a vehiculars i un tercer en què només ho és l’eusquera. Segons Sémper, no és un model perfecte, però creu que assegura la «convivència lingüística sense problemes». «Volem que es garanteixin les competències en català i que les famílies puguin escolaritzar en castellà», plantejava. El que hi ha a Catalunya Els plans del PP no només contradiuen l’articulat de la Lomloe, sinó també la legislació catalana, en la qual la llengua vehicular a l’escola és exclusivament el català. Mentre que el castellà té consideració de «llengua curricular». En la nova llei del català que el Parlament va aprovar el juny de 2022 amb l’objectiu de donar compliment a les sentències del TSJC sobre els percentatges del 25% de castellà a les aules, s’estableix el català com a llengua vehicular i es garanteix el castellà com llengua curricular i educativa, sense fixar percentatges i acomodant-se a la realitat sociolingüística de cada centre, que haurà de presentar els seus projectes lingüístics al Departament d’Educació perquè els validi. La legislació catalana, que fixa que el català és la llengua «normalment utilitzada» com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i la d’ús normal en l’acollida dels nous alumnes» mentre que el castellà «és utilitzat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre». I afegeix que l’ensenyament del català i del castellà «ha de tenir garantida una presència adequada en els plans d’estudi», de manera que tots els alumnes «sigui quin sigui la seva llengua habitual a l’iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria». La llei del català, actualment en vigor, està recorreguda davant el Tribunal Constitucional per part del TSJC i per part del PP i Ciutadans.

¿Què pretén fer Feijóo amb el català a l’escola?

¿Què diu la Lomloe sobre el català a les aules?

Aquestes són les claus del programa electoral del PP per al 23J

El més llegit