La pressió social als adults abstemis: «Per a les meves amigues veure’m sopar amb un refresc i no amb vi era horrible»

El consum d’alcohol no és només cosa de joves. La pressió social per beure es troba en totes les edats. Tot i que la necessitat d’acceptació externa disminueix amb el temps, la societat no deixa d’intentar imposar uns estàndards a aquelles persones que no actuen com la majoria. Juancho Montero és metge de família i no ha begut mai. «No porta cap benefici», explica i, tot i que sempre ha sentit aquesta pressió, ha vist que la insistència perquè consumeixi alcohol disminueix amb l’edat. «Quan tens 50 anys la gent ja no s’atreveix a dir-te segons quines coses», apunta. La pressió social per beure es manté amb l’edat, però la necessitat d’acceptació disminueix Trenta anys enrere sí que sentia molt més aquesta imposició, sobretot a la facultat. «Em van arribar a posar alcohol al meu refresc perquè volien que m’emborratxés», recorda. No obstant, la insistència no ha desaparegut del tot. «Ara passa amb el vi. En els àpats t’insisteixen perquè tastis tal vi perquè és molt bo. Al final, acabes accedint a prendre’n una mica, i no perquè et vingui de gust, sinó per aquesta pressió social. Sembla que tothom creu que et perds una cosa molt important en la vida al no beure alcohol, o vi en aquest cas». «La gent assumeix que com que tothom beu vi, tu també n’has de beure». «El normal és beure. Els estranys som els que no bevem», apunta Mercè Jiménez, també metge de família i parella de Montero. «La gent assumeix que com que tothom beu vi, tu també n’has de beure». Comparteix la sensació Lourdes Egea, farmacèutica de la mateixa generació que Montero i Jiménez. Ella no beu per salut i perquè no li agrada. Li ha costat que les seves amistats deixin de preguntar-li per què no beu. «Semblava que jo fos la rara, l’avorrida del grup, i vaig haver d’acabar donant explicacions. Com que era per salut, ja ho van entendre», assenyala. Per a ella, ha sigut complicat que la gent entengui que no voler beure no vol dir que siguis una persona estricta o que no vulguis passar-ho bé. «Per a les meves amigues era horrible veure’m sopar amb un refresc en comptes de vi», relata. Canviar el plantejament «La societat creu que el vi és beneficiós per a la salut, fins i tot s’ha creat la notícia falsa que és beneficiós per al cor», continua Montero. «I és molt perillós. És una beguda alcohòlica, que està molt estesa i molt normalitzada». Jiménez afirma que cal canviar el plantejament que tenim de l’alcohol: «Hem evolucionat molt amb el tabac, la gent ja veu malament el seu consum, en canvi estem molt més enrere amb l’alcohol». «Als paquets de tabac veiem pulmons rebentats, en canvi, a les ampolles de vi, ¿has vist alguna vegada un fetge destrossat?», afegeix Montero, assenyalant les diferències entre la normalització i la pressió comercial de les dues substàncies. «És curiós perquè l’alcohol, igual que el tabac, té moltes conseqüències negatives en la salut, però és que l’alcohol a més causa accidents de cotxe, conflictes personals, familiars i laborals», apunta Jiménez. Tots dos coincideixen que el consum crònic de l’alcohol té moltes conseqüències perjudicials per a la societat i per a la salut. Jiménez asenyala les lesions cerebrals i augments de conflictivitat com a efectes de l’alcohol, i considera que «la societat no vol veure que l’alcohol és una substància alarmant. Llevat que siguis un borratxo, beure no està mal vist». Montero adverteix que «hi ha moltíssimes patologies associades a l’alcohol; demències, problemes de conductes, trastorns de l’humor, tremolors cròniques... si visquéssim en una societat abstèmia, l’estalvi en salut seria espectacular».

La pressió social als adults abstemis: «Per a les meves amigues veure’m sopar amb un refresc i no amb vi era horrible»

Joves abstemis pressionats per beure: «Tots em pregunten per què no bec. A qui beu ningú li pregunta res»

Així pots ajudar a prevenir que els teus fills adolescents consumeixin alcohol

El més llegit