Mar Hurtado: «Els nous currículums et sacsegen com a mestra, perquè deixes de tenir el control de tot»

Després d’un període de crisi que ha tingut l’Associació de Mestres Rosa Sensat en un discret segon pla en els convulsos debats educatius dels últims temps, la històrica entitat es recompon al voltant del projecte de la seva nova presidenta, fins ara presidenta en funcions, Mar Hurtado, que té molt clar que la nova etapa ha de basar-se en el treball en xarxa. Tancant el curs encara com a cap d’estudis de l’escola El Roure Gros Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), i en plena Escola d’estiu de l’entitat, Hurtado rep EL PERIÓDICO a l’emblemàtic edifici de l’associació a l’avinguda de Drassanes per fer un repàs dels reptes de l’escola catalana. -¿Està l’escola catalana abusant de les pantalles? -L’ús de les pantalles ha d’anar sempre a criteri del mestre. Les ha de saber utilitzar en benefici dels nens i les nenes. La tecnologia ens està ajudant en moltes coses. El mestre ha de tenir sempre la batuta i decidir com i quan s’utilitza aquesta tecnologia per guiar l’aprenentatge. «L’ús de les pantalles ha d’anar sempre a criteri del mestre» -Als seus ulls, ¿això està passant? ¿S’està utilitzant bé? -Ara tenim l’oportunitat de fer-ho bé. Tenim bons recursos, la tecnologia ha arribat als centres; a veure si sabem utilitzar-la bé; que una pantalla no es converteixi només en una pissarra. Hem de conèixer el potencial de la tecnologia i enfocar-la cap al projecte d’escola per millorar-lo. Mestres que es posen les mans al cap perquè, mare meva, quantes pantalles hi ha a l’escola, potser després passegen pel carrer amb el mòbil enganxat a la cara. -En paral·lel al debat sobre la hiperdigitalització de les aules està el de com afrontem els pèssims resultats en comprensió lectora. -És el tema que ens ocupa a l’Escola d’estiu; on el fil conductor és el dret a llegir. Un puntal que s’ha perdut i que potser hem de reactivar són les biblioteques a les escoles; espais que permeten que hi hagi un expert en literatura; en llibres, a saber com trobar-los... «Mestres que es posen les mans al cap per les pantalles a l’escola potser després passegen pel carrer amb el mòbil enganxat a la cara» -¿Què més falla perquè els resultats en comprensió lectora siguin tan dolents? -Com a mestra m’he adonat que treballem poc l’observació dels petits detalls. «La comprensió lectora no només s’aprèn llegint. Cal entendre el que llegeixes, cal parar-se, i de vegades anem molt ràpid» -¿Què vol dir? -La comprensió lectora no només s’aprèn llegint. Per arribar a entendre hi ha tot un procés que passa per la calma. Per entendre el que llegeixes has de saber parar-te. El problema de les pantalles és que ens ofereixen molts inputs que no ens deixen parar. Des de l’escola hem de fer un treball molt rigorós de parar-nos a mirar les petites coses i donar un valor a allò quotidià. Per exemple, a infantil, les fitxes, els ambients.. tot és ràpid, i fem ‘vistos’ perquè els nens passin per tots els ambients d’aprenentatge. Potser no caldrien tants ambients, perquè hi ha molts detalls en cada ambient i no hi ha temps a parar-se en tots. Hem de saber què volem, què és important; i prioritzar això i economitzar el màxim possible el que és superflu a tot això. -¿El que volem és millorar la comprensió lectora? -Per descomptat. -Una de les mesures presentades pel Departament per millorar aquesta comprensió és la introducció de mitja hora de lectura diària. ¿Què li sembla? -Està bé. És una estona en què pares el temps, però has de donar qualitat a aquest espai. Si és una estona de pausa en què tu ordenes les prestatgeries mentre els nens llegeixen, no servirà de res. -¿I com es dona aquesta qualitat? -Sent-hi present. La presència del mestre és clau. Primer has de triar bé els llibres, i després has d’acompanyar-los en la lectura. «Els nous currículums són molt més inclusius, perquè proposen diferents contextos d’aprenentatge a diferents nivells» -Parli’m dels nous currículums. A Rosa Sensat sempre n’han sigut defensors, però en el gremi tenen també no pocs detractors. -Plantegen una manera d’ensenyar que per a alguns docents és molt atrevida. Els nous currículums et sacsegen una mica com a mestre perquè tu no tens el control de tot; i quan el mestre no té el control de tot té por que els alumnes no aprenguin prou bé. Aquests nous currículums posen molta confiança en l’alumne, i tu t’has de deixar portar pel que aquests volen saber i crear contextos d’aprenentatge adequats perquè aprenguin, i això no és fàcil i no hi estem acostumats; però és una manera d’aprendre amb molt més sentit. -Els docents contraris assenyalen que és imprescindible que el mestre estableixi primer unes bases teòriques. -Moltes vegades el que hi ha és por de no controlar el que els nens estan aprenent. -Un dels actuals problemes del sistema, sobretot a secundària, és el dels discursos masclistes entre els joves. -Aquí és molt important afrontar tots els debats i dedicar temps a les tutories. Donar-los la centralitat que mereixen, no posar-les divendres a última hora. Necessitem prioritzar. Parlàvem de la comprensió lectora; una altra prioritat és frenar aquests discursos. -Un altre dels grans reptes és com lluitar contra l’assetjament escolar. -Els protocols hi són, i els protocols són la part teòrica, que t’ajuda a saber cap on has d’anar. Has de saber detectar i actuar des del minut zero. Com amb tot, hem de saber parar les coses i donar-los la importància que tenen, i no fer veure que no ho veiem perquè és més important la matèria que estem donant. Parar-nos, veure que hi ha un problema, demanar ajuda i treballar amb les famílies de tots els implicats. «La inclusiva requereix reduir ràtios: tenir 25 alumnes per aula és una barbaritat» -Les famílies demanen també una escola realment inclusiva. -Falten molts recursos; molts. Sense aquest recursos és impossible desplegar el decret de la inclusiva. Però a les nostres mans, com a mestres, ¿què tenim? Tenim els nous currículums, que són molt més inclusius perquè proposen diferents contextos d’aprenentatge a diferents nivells. I això també és incloure. -¿Quins recursos faltarien per desplegar el decret de l’escola inclusiva? -Més personal i grups més reduïts. Necessitem grups més petits per atendre la diversitat. -¿Quina ràtio seria l’òptima? -Depèn de la diversitat dels nens i nenes, del nombre de nens que necessitin una ajuda específica a l’aula... Però el que és clar és que 25 segur que no. 25 alumnes per aula és una barbaritat. -La defensa del català a l’escola és un altre dels puntals de Rosa Sensat. ¿Què passarà si finalment els jutges obliguen a aplicar el 25% del castellà a l’aula? -Els principis de Rosa Sensat són escola pública i en català. Això s’ha de preservar per damunt de tot. -¿Cridarien a la desobediència? -Més que a la desobediència, cridem a la unió dels mestres per fer un mur que defensi el català a l’escola.

Mar Hurtado: «Els nous currículums et sacsegen com a mestra, perquè deixes de tenir el control de tot»

Raquel Elá: «El racisme a l’escola és cosa d’adults, no de nens, i està vestit de paternalisme»

Teo Pardo: «Els nanos senten que els culpem de violències masclistes que no cometen»

Marc Hortal: «Hi ha molta desigualtat, i això no hi ha metodologia màgica que ho arregli»

El més llegit