Doctor, ¿soc asexual? Les preguntes sobre la falta de desig creixen a les consultes

«Doctor, no vull mantenir relacions sexuals», «no m’agraden» o «no em venen de gust». Frases similars a aquestes s’escolten cada vegada amb més freqüència a les consultes de sexòlegs, terapeutes de parelles i psicòlegs. El tabú sobre les relacions sexuals s’esquerda i, per tant, també l’absència, de manera que parelles i persones de manera individual acudeixen cada vegada més buscant una teràpia que els permeti disfrutar una mica més del sexe o recuperar el desig sexual, ja que la libido, segons els especialistes, sembla que està caient en picat. Els motius són diversos, però hi influeix el fet de tenir més llibertat sexual ha implicat, paradoxalment, que la gent es qüestioni més sobre la sexualitat i el coitocentrisme. A més, la societat hiperproductiva i la gran oferta d’oci fa que moltes persones col·loquin el sexe a l’últim lloc entre les seves prioritats. I les imatges que deixen el porno i les sèries i pel·lícules, amb els elevats estàndards del plaer que mostren, tampoc hi ajuden. Fins i tot hi ha persones que, com que cada vegada és més coneguda l’asexualitat, és a dir, no sentir atracció sexual cap a altres persones, tenen dubtes i pregunten als metges si aquest és el seu cas, si encaixa en la seva situació. «Quan apareix un concepte nou, molta gent s’hi reconeix i augmenten les consultes. Per exemple, tinc parelles en què un dels dos membres és asexual i no ho sabia, ha viscut anys sense saber-ho i fins que no ha acudit a teràpia no s’ha identificat que és asexual», explica Nuria Jorbá, psicòloga especialitzada en parelles. Les dades El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha preguntat en tres ocasions als espanyols des del 2021 sobre la seva orientació sexual i el resultat que donen les tres enquestes és que el nombre de persones asexuals va en augment. El 2021, un 0,1% dels consultats declarava que pertanyia a aquesta orientació, mentre que el 2023 ha pujat al 0,4%. És una xifra minoritària comparada amb el d’altres orientacions –el 90% es declara heterosexual, el 3,7% bisexual i l’1,9% homosexual–, però destaca una altra dada: un 5,5% dels espanyols reconeix que manté una relació sentimental sense sexe. El percentatge ha pujat un punt des del 2021 i això indica que cada vegada hi ha més persones asexuals i parelles que no mantenen relacions. Desig sexual inhibit Però són fenòmens diferents sobre els quals hi ha certa «confusió», segons Jorbá. «Ser asexual no significa no tenir sexe, sinó no tenir impuls sexual, però et pots enamorar i practicar la masturbació o tenir relacions sexuals per afecte a altres persones i, en el cas dels homes, per descàrrega testicular». A més, hi ha persones que han tingut experiències traumàtiques amb el sexe i «utilitzen el concepte pensant que són asexuals quan en realitat el seu desig està bloquejat pel trauma». Per això aquesta especialista remarca que cal distingir entre persones asexuals i persones amb el desig sexual inhibit de manera temporal, que és el cas de molta més gent. Al seu centre especialitzat en teràpia sexual i de parella, el 5% de les consultes són de persones que tenen dubtes sobre l’asexualirar, però gairebé el 50% corresponen a persones amb la libido baixa, o que col·loquen el sexe a l’últim lloc de les seves preocupacions, o que, a causa d’algun trauma o mala experiència, bloquegen el desig. Maduresa i monotonia Hi influeixen multitud de factors. Hi ha parelles de mitjana edat, ja que la monotonia o els canvis de cicle vital poden provocar un descens en les relacions sexuals. Però també hi ha persones, sobretot dones, que senten inapetència perquè «han viscut experiències neutres o poc agradables» a causa de la concepció coitocentrista dominant. També hi ha parelles amb discussions permanents i persones amb trastorns mentals o malalties, que també inhibeixen el desig. Pel que fa a les dones, no està demostrat que la menopausa impliqui directament frigidesa, segons adverteix Roberto Sanz, vocal de la Federació Espanyola de Societats de Sexologia (FESS). «Tenim interioritzat que en aquesta etapa hi ha un descens del desig, però generalment no és un factor implícit, de la mateixa manera que pensem que com més vells ens fem, menys sexe practiquem, i això ens porta a assumir la pèrdua de freqüència», ressalta. «Tenim interioritzat que en la menopausa hi ha un descens del desig sexual, però no és un factor implícit» Roberto Sanz, vocal de la Federació Espanyola de Societats de Sexologia Sanz explica que les persones que tenen problemes amb la sexualitat «generalment s’atabalen molt»,de manera que la pèrdua del desig suposa entre el 30% i el 40% de les consultes a la Fundació Sexpol, per a la qual treballa, sobretot en donesd’entre 30 i 50 anys. No obstant, adverteix que aquests problemes també poden afectar homes, tot i que potser s’atreveixen menys a consultar-ho amb els professionals perquè «la falta de desig s’ha acceptat en el perfil de les dones madures», però en la resta continua sent tabú. Falta educació sexual Segons la seva opinió, la majoria d’aquests problemes estan motivats perquè «no hi ha una educació sexual adequada» i les relacions es basen en la «pràctica i no en la vivència», i quan «hi ha una pràctica no satisfactòria es perd el desig». Fins i tot hi acudeixen per baix desig sexual parelles joves sense patologies, tot i que a l’inici de qualsevol relació sentimental, en l’imaginari col·lectiu, és més fogós. «Venen a consulta parelles joves que diuen que fan molt bon equip però que no tenen química», relata Jorbá, que considera que «el principal problema és que la societat de la hiperproductivitat, on has de rendir a la feina, al gimnàs, a la cuina... està acabant amb la sexualitat, perquè si sempre estem pensant què fer, bloquegem la part sensitiva i emocional». Així mateix, hi influeixen els «referents sexuals» que mostren el porno, les sèries i les pel·lícules, on «el sexe està dirigit al plaer de descàrrega i poc destinat a la seducció o la sensibilitat». Per recuperar el desig sexual existeixen diverses teràpies i el seu percentatge d’èxit està en el 80%. «Els ensenyem a explorar nous mapes erògens, a tornar a connectar amb les fantasies utilitzant recursos com la lectura eròtica i a canviar la dinàmica de la relació, i funciona», assegura Verónica Vivero, psicòloga clínica especialista en sexologia i membre d’Andrología Barcelona. En aquest centre, gairebé el 30% de les consultes són per baix desig i el 3% per dubtes sobre l’asexualitat.

Doctor, ¿soc asexual? Les preguntes sobre la falta de desig creixen a les consultes

¿Què fem amb els fills? ¿Obrim la relació?: les teràpies de parella es disparen a la mitjana edat

El poliamor des de dins: «No som un matrimoni més un, som tres i som feliços»

El més llegit