¿Per què la fusta morta no s’ha de retirar del bosc? Un estudi adverteix de la seva criminalització

En els sectors de la prevenció d’incendis i els treballs forestals, sovint s’ha dit que la fusta morta és especialment perillosa en la propagació del foc. Per aquesta raó, en molts casos, es decideix eliminar dels boscos els troncs d’arbres sense vida durant les tasques de gestió. No obstant, diversos ecòlegs sempre han considerat que el concepte «fusta morta» és erroni. Creuen que en aquests troncs hi ha més vida que mort i parlen de «criminalització injusta». L’estudi constata que la fusta morta és un factor poc important en el risc d’incendis Per resoldre el debat de manera científica, la Comissió Europea va encarregar un informe a un grup d’experts, entre els quals es troba el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). El document elaborat constata que la fusta morta de gran mida, habitual als boscos madurs, és un factor poc rellevant per al risc d’incendi. En canvi, es conclou que és un element imprescindible per al manteniment de la biodiversitat. És a dir: és clau per lluitar contra el canvi climàtic. ¿Però per a què serveixen exactament els troncs caiguts i de vegades fins i tot mig podrits? «Són aliment, ombra, humitat, refugi, amagatall», explica Josep Maria Espelta, investigador del CREAF. En posa diversos exemples: «Aquests grans arbres són ideals perquè hi creixin molsa, fongs o líquens. Aquests éssers vius serveixen d’aliment a d’altres. Per tant, sense fusta morta, l’ecosistema no és prou complex». Alguns insectes, anomenats xilòfags, s’alimenten d’aquesta fusta morta. A Europa hi ha centenars d’escarabats que sustenten la seva supervivència en aquests troncs en descomposició. Aquests insectes, alhora, són capturats per petits rosegadors o per picots com els pigots verds, els pigots garsers o els pigots negres. «La fusta morta és ideal perquè hi creixin molsa, fongs o líquens, que serveixen d’aliment a diversos animals» Josep Maria Espelta, investigador del CREAF Els troncs també serveixen com a punt de vigilància, o amagatall, depenent de la situació, per a aus i mamífers carnívors. Les arbredes pirinenques, per exemple, són una excel·lent plataforma d’exhibició per als amenaçats galls fer quan pretenen aparellar-se. Els resultats de l’informe ‘Deadwood and fire risk in Europe’ (Fusta morta i risc d’incendi a Europa) argumenten que aquest tipus de fusta morta de gran mida sol ser poc inflamable, per la qual cosa no incrementa el risc d’incendis. Però l’estudi va més enllà. Alerta que, als boscos mediterranis, hi ha molt pocs troncs morts de gran dimensió. Davant aquesta situació, el document proposa augmentar la seva quantitat per aconseguir uns boscos «més sans i resilients». De fet, la polèmica llei de restauració de la natura de la UE planteja analitzar quanta fusta morta hi ha als boscos i assegurar la seva presència a fi de recuperar biodiversitat. Petites branques ¿I què s’ha de fer amb la fusta morta petita (branques, troncs fins) que generen les sequeres o les plagues? Segons l’estudi, aquests elements sí que suposen un risc per als incendis forestals. L’informe recomana eliminar aquesta fusta fina i especialment inflamable només en els ecosistemes que no siguin boscos madurs. «És una qüestió de mida: quan muntes una barbacoa, ¿veritat que no comences amb un tronc immens d’una alzina? Josep Maria Espelta, investigador del CREAF Espelta ho exemplifica així: «És una qüestió de mida: quan muntes una barbacoa, ¿veritat que no comences amb el tronc immens d’una alzina? El primer són els branquillons... Doncs aquí, el mateix». El document elaborat pels experts aposta per trencar tabús i recuperar el paper dels incendis com un dels processos naturals que forma part dels sistemes forestals mediterranis. Més exemples. La fusta morta és vida! pic.twitter.com/3kEeS2aUH8 — Pol Guardis (@GuardisPol) 10 de juny del 2021 «Els focs de baixa intensitat, de manera controlada, es poden aprofitar per afavorir la biodiversitat, eliminar la fusta morta petita i conservar la gran. Així, a més, es trenca amb la continuïtat forestal, cosa que crea uns espais oberts essencials», concreta Espelta. O sigui que el foc promou la vida al bosc, no la dificulta. Canvi de paradigma Davant les evidències científiques d’aquest treball, la Generalitat s’inclina per seguir aquesta línia. «És el que anomenem silvicultura de precisió i pròxima al medi ambient. En l’actual situació de crisi ambiental, és el que hem d’aplicar», assegura Marc Vilahur, director de Polítiques Ambientals de la Conselleria d’Acció Climàtica. La Generalitat aprofitarà els resultats de l’estudi per aplicar-ho en la gestió forestal que encarrega Vilahur afirma que el bosc s’ha de gestionar des d’un punt de vista global: «Hem d’anar al detall, això no és com muntar un moble d’Ikea, que sempre és el mateix. Cada bosc té les seves característiques, i no podem menysprear la fusta morta». «Això no és com muntar un moble d’Ikea, cada bosc té les seves característiques» Marc Vilahur, director de Polítiques Ambientals El que cal veure és si aquesta silvicultura pròxima a la natura serà compatible amb la indústria de l’extracció de llenya: «Això dependrà del preu de la fusta. L’objectiu és tenir boscos resilients; si d’aquí surt una activitat econòmica, perfecte». Explica Vilahur que en algunes zones s’haurà de prioritzar la biodiversitat. En d’altres, l’eliminació de la fusta.

El més llegit