L’escola catalana acaba avui les classes: ¿quines novetats hi haurà per al curs vinent?

Dijous, vigília de la revetlla de Sant Joan, últim dia d’escola per a 700.000 alumnes catalans, que tenen per endavant més de dos mesos de vacances, i que les seves famílies hauran de gestionar com bonament puguin. Dia d’abraçades, comiats, llàgrimes (sobretot entre els que tanquen etapa i faran el salt a l’institut), regals més o menys encertats a la professora i aixecament del toc de queda per anar-se’n al llit, perquè, ai, demà ja no hi ha col·le. Acaba un curs que va començar abans –un dels llegats que deixa el qüestionat exconseller Cambray és l’avanç del calendari– i que acaba amb un canvi de consellera importants assignatures pendents: des del reivindicat pla de climatització fins a remuntar els pèssims resultats en comprensió lectora i implementar una vegada per totes el decret de l’escola inclusiva i l’educació sexual. ¿Quines novetats hi haurà el curs vinent? 6 de setembre, a jornada completa A diferència del que acaba avui, el curs 2023-2024 començarà el dia 6 de setembre a jornada completa, amb classes matí i tarda, després del fallit experiment de la jornada reduïda i tardes d’’oci educatiu’ durant tot el mes de setembre d’aquest curs. Així ho ha confirmat aquest dijous la nova consellera, Anna Simó, en una entrevista a TV-3, que ha insistit en el que tantes vegades ha dit el seu predecessor, Gonzàlez-Cambray, que l’avanç del calendari havia vingut per quedar-se. Polèmic xec de 100 euros per a material escolar Una altra de les novetats per a aquest curs és que el Govern de la Generalitat entregarà aquest estiu vals de 100 euros a totes les famílies amb alumnes a primària per comprar material escolar per al curs 2023-2024; una mesura entesa com a electoralista per unes quantes associacions de famílies, que consideren que aquests diners haurien estat molt més ben invertits si s’haguessin entregat directament a les escoles perquè aquestes no hagin de pagar les quotes de material escolar. Les escoles no accepten aquests xecs, que s’han de gastar en establiments adherits, així que les famílies continuaran havent de pagar les quotes de material (75 euros a infantil i 70 a primària). «El principal hàndicap del xec és que no està pensat per al funcionament real de les escoles; és molt difícil que aquests xecs de 100 euros serveixin per a la quota de material escolar», assenyala Lidón Gasull, directora de l’Affac, que insisteix que els xecsno estan pensats ni per a les quotes de material escolar ni per als llibres socialitzats i que «el que acabarà passant és que les famílies es gastaran els diners a les botigues, però igualment pagaran la quota a l’escola». A més, afegeix, «les famílies que més ho necessiten tindran dificultats amb la bretxa digital, perquè costa d’activar, s’ha d’activar de manera electrònica». Pla pilot per impulsar les biblioteques escolars En el marc de les mesures per intentar aixecar els nefastos resultats en comprensió lectora, el Departament d’Educació impulsarà aquest curs 2023-2024 un Pla de millora de les biblioteques escolars (dins del Pla nacional del llibre i la lectura). Es tracta d’un pla pilot de dos anys que es desenvoluparà a 50 centres educatius de primària i secundària de 5 dels 10 Serveis Territorials existents. Un pla poc ambiciós (només arribarà a 50 centres mentre que les estadístiques assenyalen que més del 40% dels centres no tenen biblioteca malgrat el paper central que tenen per fomentar la comprensió lectora). Una altra de les mesures per fomentar la lectura que ha començat aquest curs i que el departament anuncia que es reforçarà el vinent és la introducció de mitja hora de lectura diària a primària, recollida en els nous currículums. Consolidació dels nous currículums competencials El curs 2023-2024 també hauria de ser el curs de consolidació dels nous currículums competencials, que introdueixen tant canvis de contingut com metodològics i en l’avaluació. Malgrat que els nous currículums ja havien entrat en vigor el curs que acaba avui, a batxillerat hi havia una moratòria que ja acaba. El curs que ve s’hauran de desplegar els nous currículums competencials des d’EI-3 fins a segon de batxillerat, malgrat que el decret que havia d’impulsar la nova selectivitat, que en principi ja s’hauria d’aplicar el curs 23-24, va quedar al calaix amb la convocatòria d’eleccions generals per al 23 de juliol. Un dels hàndicaps per a l’aplicació del nou currículum –que introdueix la coeducació com a vector– és la falta de professors en algunes matèries, un dels grans problemes d’aquest curs. La consellera Simó ha anunciat aquest dijous a TV-3 que estudia que els professors de matèries amb falta de docents, com matemàtiques i anglès, puguin fer més classes amb un complement retributiu, com estan fent amb els professors d’informàtica a FP.

El més llegit