Urbanitzacions, fuites sistemàtiques i consum turístic: «Ho tenim molt difícil estalviar més aigua»

La llista negra ja és pública i oficial, a falta d’alguns matisos. Uns 400 municipis catalans incompleixen amb la dotació d’aigua per persona i dia establerta segons el pla de sequera (de 230 l/p en escenari d’excepcionalitat i de 250 en alerta). Tot i que siguin els ajuntaments els responsables de complir la norma, diversos alcaldes aixequen la veu per deixar clar que estan fent tot el que poden. El problema, asseguren, són les circumstàncies del seu municipi, que els dificulten no gastar més del compte. A la llista hi ha pobles petits amb alt consum ramader, pobles turístics o industrials, ciutats amb urbanitzacions antigues i municipis afectats per les greus pèrdues a la xarxa de distribució. Matadepera En aquest municipi del Vallès, d’uns 10.000 habitants, la majoria de cases són unifamiliars. I moltes tenen piscina. En la majoria de casos, es tracta de nuclis disseminats. L’alcalde, Guillem Montagut, reconeix que la seva despesa és elevada (363 l/p i dia): «En aquest tipus de vivenda, se sol malgastar més aigua de la que es consumeix en un pis». No obstant, el fet que les canonades siguin antigues complica les coses. «Parlem d’urbanitzacions construïdes en els anys 70 i 80. Les instal·lacions són velles i això fa que perdem el 40% de l’aigua», explica Montagut. Han iniciat el procés per començar algunes reparacions i detectar on són les grans fugues. A més, tenen previst presentar-se a les subvencions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per optimitzar el consum: «No és un problema només quan hi ha sequera, hem de resoldre-ho per als pròxims anys». «Parlem d’urbanitzacions construïdes en els anys 70 i 80. Les instal·lacions són velles i això fa que perdem el 40% de l’aigua» Guillem Montagut, alcalde de Matadepera Lliça de Vall També al Vallès (6.700 habitants), aquest és un cas similar a l’anterior. «El 80% dels habitants són unifamiliars, amb un jardí i amb un munt de piscines», diu l’alcalde, Ferran Ballestà. «Hem pres mesures perquè es compleixi, i som conscients que hem de treballar per reduir més els consums, en som conscients», afegeix. A Lliçà de Vall, hi ha moltes cases que durant els anys 80 o 90 eren segones residències, també en format urbanització, i amb xarxes de distribució antigues. «Hem enviat díptics informatius i cartes a la gent perquè estalviï el màxim, i a la festa major hem suprimit activitats amb aigua», detalla. «Hem enviat cartes a la gent perquè estalviï el màxim, i a la festa major hem suprimit activitats amb aigua» Ferran Ballestà, alcalde de Lliçà de Vall Begur Fa mesos que Maite Selva, alcaldessa d’aquest poble del Baix Empordà, treballa perquè els veïns estalviïn: «La conscienciació és la clau. Però tenim alguns veïns que no compleixen». Begur, a l’estiu, augmenta la seva població (gairebé 4.000 habitants): «No estem en la millor època de l’any per aconseguir que es redueixin els consums, ens portarà el seu temps». «També tenim moltes cases unifamiliars amb piscina, hem demanat als veïns que no reguin el jardí», explica. De fet, a Begur, el consistori ja té identificats els particulars que en fan un consum excessiu: «Els hem enviat cartes i si no prenen mesures, els acabarem multant». Selva sap que venen uns mesos difícils però intentaran que tot turista que arribi al poble sigui tan responsable com pugui.

El més llegit