Un de cada cinc alumnes catalans de 4t d’ESO suspèn en nivell d’anglès

Com diu la humorista Henar Álvarez, l’anglès és un gran indicador de classe. Ni és cap novetat ni sorprèn que el domini d’aquest idioma entre els alumnes d’escoles privades-concertades sigui notablement més elevat, ni que les famílies dels centres públics que poden permetre-s’ho utilitzen les acadèmies privades d’anglès com una mena de bitllet per al somiat ascensor social (tot i que segurament la fluïdesa que els seus fills adquiriran és a anys llum de l’aconseguida pels que poden costejar-se un curs estiuenc a Bristol). No obstant, tot i que tot això és sabut, mai està de més posar-hi xifres per conèixer l’abast i la gravetat de la situació, i apuntar a solucions. Segons els resultats de lesproves de competències bàsiques de quart d’ESOdel curs passat (els d’aquest curs, que ningú espera millors, encara no s’han fet públics), el 19,6% dels estudiants catalans entre 15 i 16 anys tenen un nivell baix d’anglès. És a dir, no arriben als coneixements mínims. Una mitjana que, com sempre, amaga realitats molt dispars. Si les notes es divideixen entre alumnes de centres privats-concertats i de centres públics, els estudiants amb un mal nivell d’anglès baixen fins al 9,7% en els primers. En canvi, els suspesos pugen fins a un 25,3% –un de cada quatre– en els segons. I més enllà de la titularitat, un altre factor que impacta de forma decisiva en el nivell d’anglès dels joves és la complexitat del centre (és a dir, el nombre d’alumnes amb dificultats socioeconòmiques). En els de complexitat baixa, els alumnes que suspenen en anglès se situen en el 6,3%, mentre que en els centres de complexitat alta, el percentatge escala fins al 34,5%. Dubtes sobre la repetició Les dades es tornen encara més dures si es posa la lupa només en les notes dels alumnes repetidors. Un 49,4% d’aquests –és a dir, la meitat– no arriben als mínims en anglès (motiu que reforça la tesi compartida per infinitat d’experts i acadèmics que repetir curs és una mesura altament ineficaç). Hi ha més dades: la mitjana del 19,6% de l’alumnat de quart d’ESO que no supera les competències bàsiques en anglès suposa set punts més que els suspensos en llengua catalana, i sis punts més que els que ho fan en castellà. A aquesta dada cal sumar-hi una variable important: aproximadament el 30% dels alumnes d’ESO aprenen anglès fora de l’institut, segons dades de la Fundació Bofill. És a dir, l’anglès és l’aprenentatge que més depèn de factors externs al mateix centre i que, sobra dir-ho, no estan a l’abast de tot el món. Aquestes dades –i moltes d’altres– formen part de la radiografia de la situació de l’anglès a Catalunya que incorpora el pla d’impuls i millora de l’aprenentatge de l’anglès i les llengües estrangeres (2024-2030), que el grup parlamentari del PSC presentarà aquest dijous. Es tracta d’un ambiciós pla –elaborat des de l’oposició– que inclou mesures com «universalitzar l’anglès en la segona etapa de l’educació infantil als centres públics, introduint el seu ensenyament adequat entre els tres i els cinc anys entre el 58% dels centres públics que encara no el tenen incorporat». FP (també) en anglès Una altra de les propostes recollides és la contractació de 600 auxiliars de conversa per als alumnes de cinquè i sisè de primària i per als dels quatre cursos d’ESO, amb la finalitat «de garantir quatre hores setmanals en tots els centres, tant públics com concertats». El pla traçat pels socialistes des de l’oposició inclou també la inversió anual de 15 milions d’euros en la transformació «de forma progressiva» de l’oferta d’FP en bilingüe català/anglès; i altres mesures com un conveni amb les facultats d’Educació de les universitats catalans per garantir un «programa de reforç i fluïdesa en llengües estrangeres» o enfortir les escoles oficials d’idiomes (EOI).

El més llegit