El patriarca de Sant Roc, sobre els menors implicats en agressions a Badalona: «Necessitem educació sexual»

El sobrenom de ‘patriarca’ no li agrada. «És una paraula que s’han inventat els paios, que si no, no ho entenen. Però en realitat a mi em diuen ‘tio’», explica Manuel Cortés. El ‘tio’ Manuel és el líder de la comunitat gitana de Sant Roc (Badalona), a qui tothom acudeix quan té un problema i qui intervé quan hi ha un conflicte. L’últim, les agressions sexuals comeses en grup per menors. Fins a vuit casos denunciats a Badalona aquest any, i en què la majoria dels acusats són nens de 12, 13 i 14 anys que formen part de les famílies gitanes del barri. Com no podia ser de cap altra manera, ho condemna. «Ho repudiem de forma rotunda». Però va més enllà. «Necessitem educació sexual per als nens i les nenes: han d’estar informats, la ignorància no és bona», defensa Cortés. «No pot ser que els nens donin 20 euros a les seves nòvies perquè tinguin sexe amb els seus amics». La fins ara última violació grupal a Badalona va tenir lloc el 3 de juny passat, quan el nòvio de la víctima «va convidar» els seus amics a tenir sexe amb la menor. Manuel Cortés és una autoritat al barri de Sant Roc. N’hi ha prou de trepitjar el barri al seu costat per veure com les salutacions i mostres de respecte retarden el passeig. «El respecte i la família és el més important per als gitanos», explica l’home, de 71 anys. Cabells blancs pentinats cap enrere, ulleres tipus aviador, fuma Marlboro i no se separa del seu bastó de comandament, el ‘Rai Calí’. «És com la meva espasa, és un símbol de respecte. Tinc el bastó de posar pau i el del càstig», explica amb un mig somriure. Avui porta el de la pau, amb l’empunyadura de fusta tallada amb la forma del cap d’un cavall. L’altre, diu, és més gruixut i té un ferro a la punta. «Per si s’han de deixar les coses clares», fa broma. Cortés es manifesta molt preocupat per les notícies que assenyalen el barri. Però no cau en el victimisme. «Tenim un problema. Els nanos es passen el dia al carrer i no fan res de bo», assenyala. Insisteix que els nens del barri necessiten il·lusions, projectes. Entra a la pista de futbol on juguen una desena de xavals d’11, 12 i 13 anys. Ells paren la pilota i s’abraonen a saludar el ‘tio’ Manuel. «El que heu de fer és muntar un equip», els diu. Els nens s’entusiasmen i es forma un grupet. «¿Futbol set, camp, sala?». «Vosaltres doneu-me noms i edats, i mirem el que podem fer quan s’acabin les vacances», els respon. «Si no fem això, passa el que passa», diu Cortés al sortir del camp. Afecte i consentiment Parla de les violacions grupals acompanyat de dues persones de màxima confiança, i també caps de família gitana. Julio Vargas, ‘tio Julio’, sociòleg, mediador i cara molt visible de la comunitat gitana davant les administracions, i Miguel Fernández, ‘tio Antonio’, comerciant ja jubilat de 77 anys. «Una educació sexual és necessària. Però atenció, pedagògica i sana», defensa Vargas. «Per dir-ho de forma bèstia, no que els ensenyin porcades com aprendre a masturbar-se... sinó que els expliquin què és la sexualitat, l’afecte, el consentiment... que no caiguin en la ignorància, que és molt dolenta», insisteix Vargas. A Fernández no l’entusiasma la idea. «Els nens de 8, 10 anys, no haurien de saber què és la sexualitat». Però Cortés, com sempre, tanca el debat amb el seu veredicte. «Jo estic amb el Julio: s’ha de donar informació als nens i parlar-ho bé, que no els causin traumes», explica. El tema els preocupa perquè els parla del futur dels nens del barri. «Si al sortir de l’escola no tenen res a fer, es busquen una nòvia, menor d’edat. I es busquen la vida amb la nòvia. El nòvio li diu ‘te’n vas al llit amb aquest i em dones 20 euros’. Això és el que està passant, cobren diners per compartir les nenes», explica Cortés. «És el que falla aquí... jo he parlat amb aquests xavals, els he dit si els agradaria que els fessin això a les seves germanes... », segueix el líder. ¿I els nens que li responen? «Alguns ho reconeixen, d’altres diuen que són innocents i donen les culpes a d’altres», esbufega. Les gitanes, «ni tocar-les» Cortés va trobar els agressors poc després que la primera violació es publiqués a la premsa, a mitjans de març. «És clar, ells fan això amb ‘paies’, perquè amb les gitanes saben que ni tocar-les», explica. És per això que Cortés no se’n va assabentar immediatament. «Les famílies ja haurien recorregut a mi». Els tres ‘tios’ reconeixen que no permeten que les seves filles, netes, besnetes i rebesnetes, en el cas de Cortés, surtin de festa a les discoteques. «Perquè això porta males conseqüències», justifica. El màxim que se’ls permet són les festes en un local de la seva propietat. «Amb un gitano a la porta que vigili que no s’acosta ni un xaval», explica Cortés amb mitja rialla. «Compte, elles volen mantenir la virginitat fins al matrimoni, no les obliguem», apunta Vargas. Cortés posa d’exemple que una de les seves netes es va casar amb 20 anys. A una altra, de 18, no se li coneix cap nòvio. «Estudien, treballen... ningú les obliga a res», vol deixar clar. És el cas de Josefa Cortés. Ve amb la seva mare, Mercedes Cortés. «Acaba de firmar el seu primer contracte», saluda la Mercedes al Manuel, que també és el seu germà gran. «Estava molt nerviosa, però ara ja està més tranquil·la», segueix la mare somrient a la Josefa. El ‘tio’ la felicita. Té 18 anys. L’acaben de contractar en una escola a Barcelona. ¿De mestra? «No, per a la neteja», diu la noia amb el cap cot. «La volien contractar per una setmana, però ja li han fet contracte per tot el mes», rebat orgullosa la mare. Ella somriu. L’entusiasma posar-se a treballar. «I a l’octubre es casa», afegeix la mare, satisfeta. Avortament i tradicions En una taula, prenent cafè a la plaça de Camarón del barri, la noia aclareix per què es casa amb només 18 anys. «A veure jo l’estimo, i ell m’estima a mi. ¿Què té de dolent que ens casem?». La dona de Cortés, Anna Reyes, explica com la comunitat gitana s’ha transformat al llarg dels anys. «Jo em vaig casar amb 14 anys, als 15 estava embarassada», explica. Encara recorda com volia continuar jugant a la xarranca al carrer, però no la deixaven perquè ja estava en estat. «Jo veig bé que no es casin tan joves», diu la dona. Parlen de l’avortament. «Això és tabú», segueix Reyes, que reconeix que va convèncer la seva cunyada perquè no fes el pas. «Gràcies a això tenim la Josefa aquí», agraeix la cunyada. Diuen que respecten qui vulgui practicar-lo. Reyes també ha après a respectar que les seves filles no tenen per què casar-se amb gitanos. Té gendres marroquins, sud-americans i ‘paios’. Són un més de la família. Un s’acosta i els saluda. Li fan un petó. Se’n va a la feina. Li toca torn de nit en un magatzem. «¿Veus? Ens hem modernitzat. Qui digui que som intolerants, tancats de ment... s’equivoca», acaba dient Cortés.

El més llegit