La comunitat gitana imposa un desterrament estiuenc als agressors confessos del Màgic de Badalona

«Nosaltres no tenim presons, però sí que hi ha el desterrament: que et facin fora del teu barri, que t’allunyin de la teva família, que et quedis sol... és el pitjor que li pots fer a un gitano», argumenta Manuel Cortés. ‘Tio Manuel’, l’autoritat del barri de Sant Roc de Badalona. «O el patriarca, com diuen els paios, tot i que a mi aquesta paraula no m’agrada», aclareix. Es defineix com un «home de pau». El busquen quan hi ha enrenou al barri i s’ha de solucionar. Dicta sentència i s’acata. L’última que ha firmat, mai per escrit, és el desterrament estiuenc de tres nens menors de 14 anys, inimputables, que han reconegut haver participat en almenys una de les agressions sexuals en grup al centre comercial Màgic Badalona. «No els puc treure de l’escola, però quan s’acabin les classes se’n van d’aquí amb una tieta seva a la província de Tarragona. No els vull veure pel barri», assegura. Són les sis de la tarda i Cortés es treu de la butxaca un sobre amb 40 bitllets de 50 euros. «L’hi dones a aquell de part del ‘tio’». Resulta que un gitano va entrar a robar a casa d’un altre. «L’assegurança li ha dit que els objectes sostrets pugen a 2.000 euros», explica. Cortés va sentenciar que el lladre havia de compensar la víctima amb aquesta quantitat. «I ara tan amics. Si jo no hi soc, aquests dos es peguen, i després un altre en pega un l’altre...». En canvi, assenyala, el tema s’ha tancat sense necessitat de denúncia ni intervenció policial. I així amb tot. Cortés diu que gràcies a les seves intervencions les baralles al barri s’han reduït un 98% i els punts de venda de droga s’han reduït un 95%. Però en el cas de les violacions grupals ningú el va avisar. Cortés explica que se’n va assabentar al març per la premsa, com les administracions. Va trucar els caps de les 64 famílies gitanes de Catalunya. La seva, per tenir una idea de la magnitud, està formada per 300 persones. Els caps de família van donar noms i va començar la intervenció. No es va posar les mans al cap al saber les identitats. «T’ho pots esperar, és una família desestructurada». Parla de pares drogoaddictes o absents des de la presó, de 35 a 45 anys. De nens sense límits i amb pocs referents edificants. La primera resposta de la família va ser l’esperada: ho van negar. «¿Qui diu que el seu fill és un delinqüent? Sempre són els més guapos, els millors». «Els vam amenaçar de fer-los fora a tots del barri, tot i que no ho faríem», explica. Però necessitava proves. «Tot i que els gitanos sempre hem de demostrar que som innocents, el tema aquí és que s’ha de demostrar que un és culpable». Les excuses que van posar alguns es van esfumar immediatament quan Cortés va saber que estaven amenaçant de mort el germà de la víctima de la primera violació grupal. Tres van confessar davant el ‘tio’ Manuel. Aquests tres seran desterrats del barri els pròxims dies, quan acabin l’escola. «Se’n van a Tarragona amb una tieta que hi viu: es queden sense amics, sense el seu entorn...; sols, no podran fer res. Ja veuràs com al setembre tornaran fins», raona Cortés, que justifica aquest càstig com exemplaritzant. «Alguna cosa hem de fer, si no, és com si aquí no hagués passat res... i no. Això no es pot repetir», insisteix el ‘tio’. Però la realitat és que aquesta manada la integren molts més, almenys 21. «Mira, jo no tinc proves, i em diuen que ells no són», aclareix. És partidari d’esperar que se celebri el judici. «I si és que sí, llavors se’ls aplicarà també el seu càstig, com ha de ser», afirma. A Cortés li preocupa el futur d’aquests nens i sospita que el seu càstig exemplaritzant potser no serà infal·lible. «Aquests nens són carn de presó, només els atura això», sentencia Cortés. «Jo en conec un que va començar així: surt d’una i es fica en una altra... i ara ja fa 20 anys que és a la presó», es lamenta. «És molt difícil treure el mal hàbit a qui el té. Si t’has criat en aquests ambients, algú t’ha d’ensenyar que la vida no és així», afegeix. Explica que als altres adolescents implicats en les agressions els tenen «vigilats», tot i que és difícil: «La joventut sana no s’ajunta amb aquests». I per això insisteix sense parar que són necessaris els projectes educatius i d’educació sexual al barri. Demana escoles d’oficis, formacions que il·lusionin els xavals i els permetin somiar. «Estem abandonats», es queixa. A Cortés l’acompanya Julio Vargas, sociòleg, activista gitano i un dels seus col·laboradors més estrets. Assenyala que hi ha qui ha aprofitat aquest cas per, una vegada més, atacar els gitanos de manera racista. Surten diversos noms. Polítics i policies, «que estan molt còmodes a la seva oficina, que ens tenen abandonats, que no saben el que és el barri, que no el trepitgen ni coneixen ningú». Polítics, com el nou alcalde, Xavier García Albiol, o el sortint, Rubén Guijarro, que els truquen perquè surtin amb ells a les fotos «per demostrar que no són racistes» o que els demanen que ajuntin veïns del barri en campanya electoral per demanar el vot. «I després se’n van com si no existíssim», denuncien. La seva carta als Reis per a les administracions és molt curta. «S’han de generar expectatives, il·lusió, en els nois i noies», insisteix Vargas, que recorda com els projectes de la Generalitat estan aconseguint que, cada any, 50 gitanos es graduïn a la universitat. «Que els ensenyin oficis, que puguin somiar professions bones», explica Cortés. Les agressions, la falta d’inversió a Sant Roc, l’abandonament, l’absentisme escolar..., formen part de la mateixa moneda. «Ja m’agradaria donar-los una feina digna, però no puc», es lamenta Cortés.

El més llegit