El viacrucis d’una família amb un fill autista adult que no admeten en cap centre especialitzat

Eva Velázquez i José Antonio Lorente són pares de dos fills, uns dels quals té trastorn de l’aspecte autista (TEA) no verbal i discapacitat intel·lectual. Amb una invalidesa considerada molt greu, concretament del 80%, l’Adrián (28 anys) passa les 24 hores del dia a casa amb la seva mare. Arran dels canvis, l’estrès i la reducció de tallers causats per la pandèmia, els símptomes es van agreujar i les seves respostes van derivar en conductes violentes ocasionals. Un cas que no respon davant la situació de la majoria de persones amb autisme, però que ha posat contra les cordes aquesta família del Vallès Oriental (Barcelona). Fa 2 anys que l’Eva toreja amb les necessitats de l’Adrián a casa, una tasca difícil i més amb les malalties que ella pateix: fibromiàlgia, fatiga crònica, artrosi i un quadro depressiu. Després d’acabar l’escola, l’Adrián va ingressar al Centre Ocupacional El Trencadís de Montmeló, que va freqüentar diàriament durant 8 anys. Un cop va arribar la pandèmia van començar els problemes: la seva salut mental va empitjorar per la dificultat d’adaptació general durant els primers mesos de confinament. Al tornar al centre després del final del protocol d’aïllament, els treballadors del centre van començar a trobar-se amb dificultats per continuar cuidant-se de l’Adrián, ja que les seves respostes nervioses i violentes suposaven un risc per als usuaris del lloc. Situació insostenible Va ser a partir de llavors, el 2021, quan l’Eva es va començar a cuidar personalment del seu fill amb necessitats especials, mentre ella estava de baixa pels seus propis problemes de salut. La mare admet que la situació a casa és cada vegada més insostenible per a tots dos i que els comportaments violents del seu fill no s’han resolt. Segons un dels psicòlegs d’El Trencadís, Daniel Angulo, els professionals del centre ocupacional van fer el possible perquè l’Adrián tornés a incorporar-se al centre. Però va ser el mateix usuari que s’hi va negar a tornar. Angulo explica que van arribar a crear al centre un espai personalitzat per a les seves necessitats, horari i activitats en solitari, perquè no s’alterés amb els estímuls dels seus companys. Malgrat l’esforç, l’Adrián només va aguantar una hora al lloc i no va tornar al centre El Trencadís. Segons aquest expert, al centre coneixen molt bé la família i el seu cas en concret i, per aquesta raó, els van derivar a «una persona referent en el sector privat» amb àmplia experiència en casos d’autisme. Aquest especialista va ser qui els va recomanar el trasllat de CSMA (Centre de Salut Mental d’Adults) a SESM-DI (Servei Especialitzat en Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual) de la província Girona, on els proporcionen un assessorament i atenció més especialitzada per a l’Adrián. També els van ajudar a buscar plaça en una Unitat Hospitalària Especialitzada per a Discapacitat Intel·lectual (UHE-DI), ja que, segons Angulo, «un centre hospitalari especialitzat és el més indicat per a ell i la seva família». Resposta de Drets Socials En l’actualitat, l’Adrián està en llista d’espera per ingressar ala UHE-DI. No obstant, fins que no quedi lliure l’única plaça disponible per a la regió del Vallès Oriental, l’Adrián haurà de seguir a casa, on la situació no és ni la més convenient per a una persona amb tal grau de discapacitat ni per a la família. Fins ara, els han desestimat totes les altres sol·licituds d’accés a centres públics a què han demanat accés durant els últims 2 anys (d’un taller ocupacional i dos centres de dia). El Departament de Drets Socials s’excusa recalcant que mantenen l’Adrián en una posició prioritària per accedir a l’única plaça per als habitants del Vallès a la UHE-DI. Una vacant actualment ocupada de manera indefinida. Així doncs, la família Lorente Velázquez seguirà en ‘stand by’ a casa seva, fent-se càrrec del seu fill amb necessitats especials fins que el lloc quedi lliure algun dia.

El més llegit