«Terrorisme del sushi»: el Japó persegueix joves que fan marranades en restaurants i les pengen a les xarxes

Gairebé mig milió d’euros per llepar furtivament una ampolla de soja en un restaurant semblen excessius però parlem del Japó. La repugnant entremaliadura és un crim per a les seves lleis i un atemptat per a un poble que sublima l’etiqueta a taula i l’ordre social. «El terrorisme del sushi», en diuen. Així que el restaurant ultratjat li demana al brètol 67 milions de iens (mig milió d’euros) i poca gent al Japó el compadeix. Els 48 segons que han posat en perill tota una indústria van ser gravats a principis d’any a la prefectura de Gifu. És un d’aquests restaurants populars on els platillos de menjar avancen entre els comensals per una cinta. Un noi frega amb els dits ensalivats el sushi i el torna al plat. També passeja la llengua per les vores d’una ampolla de soja. I pels d’un got que torna a col·locar a la prestatgeria amb rialles còmplices amb qui el grava. El vídeo va aparèixer el 29 de gener a les xarxes socials i es va viralitzar sense fre. Alarma social L’alarma social va recomanar la ràpidadetenció dels individus. Són Ryoga Yoshino, de 21 anys, i els seus còmplices, un noi de 19 i una noia de 15. Sobre els tres pesa el càrrec d’«obstrucció forçosa del negoci» que porta penes de fins a tres anys de presó. Penjar el vídeo a les xarxes, assenyala la policia, va ser «un acte de violència». Yoshino ha admès les llepades, ha demanat perdó i ha aclarit que mai va pretendre que la gravació circulés més enllà de les seves amistats. Els seus advocats culpen les turbulències del mercat de la caiguda de clients i descriuen el succés com l’intent d’un jove problemàtic d’aconseguir «l’aprovació social» sense mesurar les conseqüències. La companyia ha rebutjat cortesament les disculpes i remarca que aquestes actituds només s’acabaran amb la «generalitzada comprensió que són un crim». La companyia Akindo Sushiro, líder del sector amb 600 locals al país, va perdre 16.000 milions de iens (106 milions d’euros) els dos dies següents a l’ensorrar-se les seves accions. La caiguda del nombre de clients tampoc ha sigut lleu ni s’ha limitat a la propietària del restaurant de Gifu. Ha castigat una indústria valorada en 740.000 milions de iens (més de 5.000 milions d’euros), atrafegada des d’aleshores en una febril campanya de relacions públiques per recuperar els terroritzats comensals. Vigilar els comensals per IA Els seus esforços no són pocs. La companyia directament afectada va llençar totes les seves ampolles de soja, va tornar a rentar els vasos i ha posat en els seus centenars de locals unes mampares de plàstic per allunyar el menjar dels clients. Les estratègies dels altres varien. Algunes han substituït el vell sistema de cintes per la recollida en un punt després de completar la comanda en una pantalla. Kura Sushi, un altre gegant del sector, confiarà en la intel·ligència artificial: la xarxa de càmeres amb què des del 2019 compta els plats de cada taula servirà a partir d’ara per fiscalitzar com es comporten els usuaris. Els més pessimistes parlen d’una amenaça existencial. Amb el cèlebre vídeo del gener en van emergir de nous per l’efecte contagi i van tornar-ne d’altres de fa uns anys. Abans no van faltar les malifetes culinàries, ni tan sols al Japó, però mai en un nombre tan alt i amb tanta repercussió. Contra el sector confabulen els joves a la recerca d’atenció i clics, sense importar el demèrit, i l’accentuada aprensió a la falta d’higiene en els temps postcovid. Aquestes llepades van atemptar contra la pulcritud i el menjar, uns assumptes gairebé sagrats al Japó, així que no és estrany que el país acabés al divan ni que a l’autor li demanin mig milió d’euros.

El més llegit