El meu fill parla com algú de Vox: així pren l’extrema dreta els mòbils dels adolescents

Missatges que defensen Dani Alves perquè tothom sap que hi ha noies que «escalfen» els futbolistes i després menteixen per «treure’n diners». Centenars d’interaccions sobre persones, sobretot grans, que baixen a comprar i els ocupen la casa. Discursos que justifiquen el racisme, el classisme i que neguen el canvi climàtic. I així anar sumant. Els mòbils dels adolescents reben diàriament centenars d’impactes amb missatges d’extrema dreta a causa que un exèrcit de ‘fatxatubers’ –com es coneixen els ‘youtubers’ i ‘streamers’ de discurs reaccionari–, però també de grups i de persones a títol individual, que utilitzen les xarxes per difondre discursos ultres però que ara es presenten com a veritables antisistema o rebels. D’allà el seu poder de persuasió sobre els més joves. «La xerrameca reaccionària es propaga de manera infecciosa per les xarxes i els arriba directa, sense filtres, al mòbil. No podem deixar-los sols amb el que això implica», reflexiona l’Àlex, pare d’un nen català de 15 anys que, segons confessa, sovint «al·lucina» amb el que el sent dir al seu fill, que defensa idees que podrien sentir-se en un míting de Vox. Mantenen converses constantment, però l’Àlex no està gaire segur de si serveixen per fer-li reflexionar o, al contrari, si l’atrinxeren encara més en les seves opinions. El germen L’esclat dels discursos d’odi a les xarxes, fonamentalment antifeministes i contra les minories, es va produir durant la pandèmia, ja que el confinament va provocar que la població utilitzés internet «de manera intensiva per informar-se i relacionar-se perquè era com una finestra de connexió amb el món exterior». Alhora, «les emocions que es van experimentar –de por, tensió i preocupació per la situació sanitària– van incrementar la crispació», analitza Silvia Martínez, directora del màster Social Media de la UOC. Si la pandèmia va ser el moment d’explosió, aquestes setmanes, amb les passades eleccions autonòmiques i municipals i amb les generals a quatre dies, les consignes han guanyat «en polarització i cada vegada criden més l’atenció». La saturació de missatges polítics fa que «necessitem ser cada vegada més transgressors per generar la mateixa atenció», incideix la professora. La relació amb Vox I Vox en treu profit, com demostra el seu creixement electoral al maig, en bona part gràcies al vot jove. No obstant, no es pot atribuir al partit ultra la creació i difusió dels centenars de missatges, comptes i vídeos que propaguen un discurs reaccionari. Més aviat, apunten els experts, la ultradreta espanyola, igual que els seus partits afins en altres països, s’aprofita i reforça l’exèrcit d’agitadors socials. Segons el recompte de Iago Moreno, sociòleg de la Universitat de Cambridge, hi ha més de 20 ‘fatxatubers’ i alguns sobrepassen els 100.000 seguidors, de manera que molts tenen més influència que alguns polítics amb escó. En aquest àmbit destaquen els comptes d’Un tío blanco hetero i Libertad o lo que surja, que transmeten missatges marcadament «antifeministes, ‘antisanchistes’ i ‘antipodemistes’». L’embolcall disruptiu Però, ¿com aquests missatges tan conservadors, quan no directament reaccionaris, aconsegueixen calar ara en persones tan joves? La resposta no és senzilla. Hi influeixen diversos factors. D’una banda, «s’ha canviat l’embolcall que tradicionalment presenta el conservadorisme per tons de contracultura, insubmissió i rebel·lia contra un pensament que consideren dominant, il·legítim i dèspota», reflexiona Iago Lago. A més, s’utilitzen totes les plataformes, des de YouTube i TikTok passant pels mems i acabant pels videojocs, de manera que es forja «un sentiment de comunitat que funciona com a cola d’enganxar per a gent que viu i pensa el mateix», afegeix l’expert, que sosté que els discursos d’extrema dreta no convencen tots els adolescents, sinó fonamentalment aquells que se senten –poc o molt– perjudicats pels discursos d’igualtat o que ja tenen tendències conservadores, als quals apel·len a base d’un «sentiment de greuge». «Aprofiten la vulnerabilitat cognitiva de joves que no ho estan passant bé i a través de missatges simples i irracionals els diuen ‘jo t’ho arreglo’», afegeix la professora de Ciències de la Informació de la UOC Dolors Reig. La seva companya Silvia Martínez afegeix alguns ingredients de la seva fórmula: «Utilitzen molt la sàtira, la burla, les notícies falses, se centren en l’emoció davant el raciocini i parlen l’idioma d’una joventut que ja no acostuma a veure els debats polítics a la televisió i que prefereix informar-se a través de les xarxes». «Aprofiten la vulnerabilitat cognitiva de joves que no ho estan passant bé» Dolors Reig, professora de Ciències de la Informació de la UOC Els perills El risc de la situació actual és que amb internet és possible arribar a moltíssima gent, que els missatges es facin virals i es mantinguin en el temps. A més, remarquen els especialistes, els discursos d’odi i antifeministes no només legitimen i normalitzen la violència cap a les dones, els immigrants, els pobres, el col·lectiu LGTBI i els ‘okupes’, sinó que també poden provocar més violència o retrocessos socials. «Després de cada onada feminista sempre hi ha hagut una reacció del patriarcat, però ara hi ha més perill que en anteriors onades, ja que existeix una gran contestació social que ja veurem si arriba a la formalitat i implica revertir avenços», adverteix Pau Crespo, sociòleg i director del màster d’Intervenció Interdisciplinària en Violència de Gènere, de la Universitat Internacional de València. A més, «el perill no són per si sols els creadors del contingut, sinó que són símptoma d’un descontentament social», alerta Moreno. Les possibles solucions Davant el preocupant fenomen social, els especialistes apunten a una amalgama de solucions. En primer lloc, «la resposta s’ha de donar en termes polítics i acabar amb la polarització», remarca el sociòleg de la Universitat de Cambridge. Al seu torn, la professora Martínez reclama que les institucions impulsin campanyes per promoure la tolerància i el respecte al diferent, però «en els canals i el llenguatge que entenen els joves». Pau Crespo advoca perquè s’incorpori, una vegada per totes, l’educació sexual de forma reglada i vertebral en el sistema educatiu perquè els professors i les famílies dotin els joves d’eines que els serveixin per «deconstruir» els missatges reaccionaris. Per la seva banda, Roig considera que les xarxes són «com les noves places del poble» i la «clau no és callar, sinó replicar els missatges» que difonguin notícies falses o discursos d’odi. «També haurien de fer-ho els partits i les institucions», afirma.

El més llegit