Final de la instrucció del cas Alves: tot a punt per al gran judici de l’era del consentiment

La investigació de la violació de la discoteca Sutton de Barcelona, un cas que manté tancada preventivament una estrella mundial com Dani Alves des del 20 de gener, ha finalitzat. A menys que la defensa o l’acusació sol·licitin que es practiqui alguna altra prova i que la jutge la concedeixi –opció poc probable–, les cartes amb què es jugarà la partida a l’Audiència de Barcelona a la tardor estan sobre la taula i Alves acudirà al banc dels acusats directament des de la presó de Brians. No serà un simple judici. Serà un esdeveniment que marcarà i un abans i després, la primera vegada que es jutjarà a Catalunya un esportista d’elit per haver agredit sexualment una jove, un signe dels nous temps que desterren un passat en què es protegia més la reputació del violador que la integritat de la víctima. Una lectora d’EL PERIÓDICO, arran del cas Alves, va contactar amb aquest diari per explicar que ella també va ser atacada per la força per un gegant borratxo admirat a Espanya a finals dels 80. Va ser una temptativa no consumada i no va presentar cap denúncia. Però aquesta lectora va aclarir que, tot i que l’agressió s’hagués completat, ningú hauria gosat presentar-la llavors: la societat hauria tractat la dona que ho fes «com una puta» que demanava explicacions després d’haver-se ficat al llit amb un home per la seva fama. El consentiment El 2023, les coses han canviat. Tot i que hi continua havent molta gent que posa la lupa sobre l’esdevingut la nit del 30 al 31 de desembre els instants previs de tancar-se al lavabo del reservat que van compartir Alves i la víctima –l’advocat del futbolista Cristóbal Martell, sense anar més lluny–, les dues jutges que han instruït la causa i els tres magistrats de l’Audiència, que han desestimat en dues ocasions el final de la seva presó provisional, no han estat d’acord amb ells. I han escrit paraules que la societat reclamava a la justícia des de la revolució desencadenada per ‘La manada’ de Pamplona, el 2016: No importa si la noia va acudir voluntàriament o no al reservat de Sutton, l’únic que s’ha de jutjar és si a l’interior d’aquell cubicle hi va haver consentiment per les dues parts o si el que hi va haver va ser una agressió sexual. Situar el focus judicial sobre el consentiment també converteix el cas Alves en un escenari extraordinari perquè la justícia dirimeixi si és innocent o culpable a partir d’un Codi Penal que ja no exigeix a les dones defensar-se activament al ser atacades sexualment, perquè ha comprès, com demostra la ciència, que el bloqueig corporal pot ser una resposta de supervivència que no equival a estar d’acord amb el que passa. El precinte Fins a cinc jutges –les dues d’instrucció i els tres magistrats– han revisat les proves en dues ocasions i han arribat a la mateixa conclusió: existeixen indicis que corroboren l’única versió de la víctima i desmenteixen totes les que ha donat Alves fins ara. Per poder arribar a aquesta valoració ha resultat de gran importància que la discoteca truqués als Mossos quan van veure la jove plorar, que ella acudís a l’Hospital Clínic –el centre al qual han d’acudir les dones que han patit una agressió sexual a Barcelona– per sotmetre’s a un desagradable examen forense i que els investigadors –tres dies abans que es presentés una denúncia formal contra Alves– precintessin el lavabo de Sutton. Al precintar-lo, els Mossos van impedir que ningú passés el pal de fregar i esborrés les proves, com es feia abans. La policia científica va trobar set empremtes dactilars de la víctima a la cisterna i al rentamans. Empremtes que, per la seva ubicació, projectaven una seqüència de moviments que coincidien amb les dues declaracions que va prestar la denunciant en seu policial i en seu judicial. La declaració de la víctima és la següent: seguint les indicacions d’Alves, va entrar al reservat i va descobrir que l’havia poirtat a un lavabo. Va voler sortir-ne. Però el jugador l’hi va impedir i va tancar la porta. Després, Alves es va asseure al lavabo i per força la va fer seure a ella a sobre seu. Ella li va demanar que parés i va suplicar que la deixés marxar. Ell s’hi va negar. La va tirar a terra, la va agafar pel coll, la va bufetejar i va intentar que li fes una fel·lació amb violència –a la qual cosa ella es va negar–. Després la va aixecar, la va col·locar contra el rentamans i, finalment, la va posar contra el lavabo i la va penetrar fins que va ejacular. El semen i la ferida al genoll Els cinc jutges consideren que les proves corroboren aquesta versió de la dona no només per les empremtes, sinó també perquè al Clínic es va redactar un informe que recull una lesió al genoll que Alves li va poder ocasionar al tirar-la a terra i perquè a les mostres que li van extreure de la vagina es va trobar semen del jugador. Alves ha declarat en dues ocasions. En la primera va canviar tres vegades de versió: va passar des d’afirmar que no coneixia la víctima a assegurar que ella li havia practicat una fel·lació mentre ell defecava. En la segona, segons les acusacions, va construir un relat que encaixés amb les evidències llavors ja conegudes –empremtes, ferida i semen– i va admetre la penetració. Però tampoc va acabar de quadrar per als magistrats la seqüència de moviments descrits pel jugador ni com la dona es va poder lesionar el genoll si suposadament es va tractar d’un acte sexual sense violència. Judici a la tardor Fa quatre mesos que Alves està empresonat abans de ser jutjat i la seva situació, a menys que es produeixi una enorme sorpresa, no canviarà. Per això totes les parts coincideixen a assenyalar que convé accelerar els tràmits que falten perquè se celebri el judici al més aviat possible i resoldre si és culpable o innocent. Les fonts consultades per aquest diari estimen que el judici es podria celebrar a l’octubre o al novembre de 2023. Serà un judici contracultural, el millor escenari per debatre sobre el consentiment, la primera vegada que una noia suposadament violada fa baixar una estrella fins al banc dels acusats. La societat ja no accepta el pal de fregar.

El més llegit