23J: Urgències i riscos climàtics de la nova legislatura

Les pròximes eleccions generals seran una prova de foc per calibrar el pes real del canvi climàtic en l’elecció del vot dels espanyols. Amb l’atur domat i l’economia al trot, les polítiques de resiliència i de lluita contra la crisi climàtica poden tenir un paper molt rellevant en els comicis, que se celebraran en plena sequera i amb les temperatures estiuenques previsiblement per sobre de la mitjana. Les últimes enquestes indiquen que els efectes de l’escalfament global són una de les preocupacions principals de la societat. L’informe Transatlantic Trends 2022, que analitza les percepcions de les principals amenaces en països situats als dos costats de l’Atlàntic, revela que per als espanyols el canvi climàtic suposa una amenaça més gran que Rússia i que la mateixa guerra. Es dona la paradoxa, no obstant, que aquesta preocupació no sempre es tradueix en orientació del vot, és a dir, que les propostes per resoldre l’escalfament global no són determinants a l’hora d’atraure votants. Per això els partits verds són a gairebé tot Europa minoritaris. Això explica que, si bé la societat espanyola atribueix una gran preocupació a la crisi climàtica, en les eleccions del 23 de juliol l’únic partit obertament negacionista climàtic (Vox ) pot formar part d’una eventual coalició governamental amb el PP. Si això es concretés, un dels efectes més immediats podria ser la postergació de l’apagada nuclear, prevista per al 2035, segons els plans de l’actual Executiu. «Hi ha un risc real de caure en un retrocés», explica en una entrevista amb ENTENDRE-HI MÉS Raquel Montón, responsable de campanyes a l’Àrea d’Incidència Política i Pau de Greenpeace Espanya. «Tant de bo la societat civil tingui prou múscul per fer front a les regressions, ja que ja anem 25 o 30 anys tard en matèria climàtica», diu, a l’evocar les desenes de milers de persones que van sortir als carrers de tot el país durant la Vaga Mundial del Clima del 2019. Després la pandèmia va truncar aquesta mobilització inspirada per la jove ecologista Greta Thunberg per pressionar els governs de tot el món a accelerar la transició energètica. Crisi hídrica i transició energètica Crisi hídrica i transició energèticaIndependentment de qui governi a partir del 23J, el país, com a conseqüència dels seus compromisos amb Europa i amb el món en el marc de l’Acord de París, haurà de continuar amb el camí de la reducció d’emissions. Però el nou president també haurà d’implantar polítiques de resiliència amb celeritat, en especial pel que fa a l’augment de les temperatures, la sequera hidrològica i els incendis forestals. «La crisi hídrica és l’impacte climàtic que Espanya pateix amb més força, juntament amb la desertificació», recorda Montón, que apressa a «repensar» el model agropecuari espanyol, ja que consumeix «el 80% de l’aigua» disponible. Greenpeace acaba de proposar retallar en més de mig milió el nombre d’hectàrees destinades al regadiu a Espanya, sobretot en zones tensades i en què els aqüífers estan en mal estat. Es localitzen principalment a Castella-la Manxa, el País Valencià, Múrcia, les Balears i Andalusia. Joaquim Estellé Bordes, tècnic de l’àrea de defensa ambiental del GEPEC-Ecologistes de Catalunya, també creu que la gestió de l’aigua és prioritària en una àrea tan afectada per la sequera com Catalunya, on els embassaments, malgrat les pluges de les últimes setmanes, encara estan per sota del 30% per cent de la seva capacitat. Però apunta que un altre tema prioritari per als pròxims quatre anys, tant a Catalunya com en altres zones d’Espanya, serà la gestió dels conflictes socials derivats de la implantació dels grans parcs eòlics i fotovoltaics al camp. «Hi ha un rebuig bastant clar en el medi rural al model de grans instal·lacions», diu Estellé, que advoca per un model més minimalista i potser «a menor ritme d’instal·lació, com a Catalunya» que tingui en compte les exigències socials locals i contingui els impactes a la biodiversitat. Hi ha dubtes sobre el fet que aquest model permeti complir els terminis de descarbonització exigits per Brussel·les, ja que les grans instal·lacions són crucials per respondre a la demanda de la indústria. El nou conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha anunciat aquesta setmana una inversió de 51.000 milions d’euros per compensar el retard de Catalunya en aquesta matèria. Fiscalitat verda i augment de la despesa Fiscalitat verda i augment de la despesaUna altra qüestió central, tot i que de vegades s’escapi del debat públic sobre la crisi climàtica, és l’estratègia fiscal, tant pel que fa a la recaptació com a la despesa. Un informe recent (‘Beyond the bottom line. How green industrial policy can drive economic change and speed up climate action’) situa Espanya en la llista de països que no té marge per augmentar la despesa pública destinada a la transició energètica sense incomplir el sostre del 3% del dèficit públic imposat per Brussel·les. «Les restriccions sobre el deute i els dèficits implicaran que els governs hagin de mantenir arbitràriament baixes les seves ràtios de deute/PIB i endeutament», assenyala el document, que demana flexibilitat per a nacions com Itàlia, França i fins i tot Alemanya. Montón, de Greenpeace, opina que aquest serà un altre tema clau de l’agenda política climàtica de la pròxima legislatura. «Els que més contaminen han de pagar més impostos, i viceversa», sintetitza, i demana que Brussel·les flexibilitzi el sostre del dèficit per augmentar les partides a inversions verdes. El 23J hi haurà dos models de fiscalitat a sobre de la taula. El PP i Vox advoquen per reduir impostos i retallar la «despesa pública supèrflua, en la qual entren algunes ajudes per incentivar la descarbonització. En els partits d’esquerra es defensa la implementació de nous impostos. Fa uns dies va ser la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, que va proposar un gravamen climàtic d’entre l’1,5% i el 3% en el patrimoni de qui té més de 100 milions de dòlars.

El més llegit