L’«esforç titànic» de Pere Ribes, l’alumne cec que ha acabat la selectivitat i vol ser periodista

Surt del setè i últim examen, el de Literatura Catalana, visiblement cansat, però satisfet. N’hi ha per a això i per a més. Aquests quatre dies a Barcelona han sigut molt intensos per al Pere. Malgrat la seva curta edat, ja pot ratllar una cosa més en la seva llarga llista de reptes superats. Tot i que divendres passat es va donar oficialment per liquidada la selectivitat 2023, la primera convocatòria de les PAU no ha acabat fins aquest dijous a les cinc de la tarda, quan els 56 joves catalans amb una discapacitat mínima del 33%, convocats davant el Tribunal Especial, han entregat la seva última prova. Ara, sí. Les proves per a aquest mig centenar d’estudiants han sigut pràcticament idèntiques en el fons –els mateixos temes, la mateixa dificultat. L’estructura del calendari ha sigut també igual. Tres dies d’exàmens: el primer dia, Castellà i Anglès, el segon Història i l’últim, Català. Només ha canviat la forma i l’espai. Han sigut exàmens adaptats a les seves necessitats. En el cas de Pere Ribes –el jove d’Olot que, malgrat ser cec de naixement, retransmet els partits del seu equip des de petit–, en braille. «Ara del que tinc ganes és d’arribar a Olot i dormir», se sincera al campus Nord de la UPC el jove, que té claríssim que vol estudiar Periodisme a la UAB (ja ha anat a visitar fins i tot el pis de la Vila Universitària en què viurà amb un amic del poble que també comença la universitat després de l’estiu). No sap si el que més li ha fet perdre el son les tres nits que ha passat a Barcelona per poder examinar-se han sigut les altes temperatures de la capital o els nervis. «Bé, sí que ho sé, han sigut els nervis», se sincera el futur periodista, qui, com a bon coneixedor de les debilitats del gremi surt dels exàmens amb una llaminera anècdota sota el braç. «Dilluns a la nit, just abans del primer examen, estàvem sopant en un bar de plats combinats amb la cuidadora que m’ha posat l’ONCE per a aquests dies i es va acostar un turista en llengua anglesa i ens va dir que li encantava la ciutat, que li havíem caigut molt bé i que ens convidava a sopar», relata. Sobre les proves, el Pere torna a Olot amb la sensació que la més difícil ha sigut la de Castellà, tot i que és conscient que pot ser perquè fos la primera i els nervis estaven a flor de pell. Explica els autors que li han sortit però, responsable com és, demana que no es publiquin encara, ja que les proves del Tribunal Especial no es faran públiques fins al dia 30. Les notes, això sí, confia a tenir-les el dia 22 igual que els altres més de 41.000 estudiants que han fet la selectivitat aquest any. Més temps i esforç Dels 56 alumnes del Tribunal Especial, 18 són, com el Pere, xavals amb problemes de visió atesos per l’ONCE. Irene Ginebra, directora Tècnica Pedagògica CRE ONCE Barcelona –entitat que només a Catalunya atén 1.200 alumnes en totes les etapes educatives, de 0 a la universitat–, assenyala l’èpic de la gesta d’aquests nois. «Tenir una discapacitat i arribar fins aquí suposa un esforç titànic. Quan arriben a batxillerat tots deixen les extraescolars... El dia té 24 hores per a tothom, però per estudiar amb una discapacitat has de dedicar-hi molt més temps, per molt llest que siguis», relata Ginebra, qui recorda que per als nois amb necessitats educatives especials existeix la possibilitat de fer el batxillerat en tres anys (una cosa que el Pere, per exemple, no va voler fer per anar al ritme dels seus companys). Ginebra, qui valora molt positivament el funcionament del tribunal –estan més tranquils, tenen més temps per respondre i els correctors són també les persones que estan amb ells durant l’examen, per resoldre qualsevol dubte– posa precisament sobre la taula el fet que els alumnes com el Pere, que han estudiat tota la seva vida en escoles ordinàries, hagin de fer la selectivitat separats del seu grup, quan la part bonica de l’experiència és compartir-la amb els companys; poder comentar l’examen després. «El Tribunal Especial és una discriminació positiva que dona molt bons resultats, però cap on hauríem d’anar és cap a una inclusió total. Que aquests estudiants es poguessin examinar als mateixos llocs i en les mateixes dates que els seus companys, com han fet durant el batxillerat», sentencia. Sona obvi, ja que són alumnes amb les mateixes motivacions i ambicions. De fet, malgrat no necessitar-ho en la majoria d’ocasions per la reserva de places per a alumnes amb necessitats especials –aprovant en tenen prou– la majoria opta per examinar-se també d’alguna d’optativa per apujar nota, «per demostar que no els han regalat res». El Pere se n’ha examinat de set (dues més a part de les cinc obligatòries). Ara a descansar uns dies i a preparar-se per a un estiu intens: viatjarà a Irlanda i a Pontevedra per fer dos cursos d’anglès de l’ONCE.

El més llegit