Pugen les mitjanes de selectivitat: ¿s’inflen les notes o els estudiants s’esforcen més?

En els últims anys s’ha registrat un augment de les qualificacions de selectivitat en totes les comunitats autònomes. D’un 8,75 sobre 14 (nota mitja registrada en el curs 2015-16) s’ha passat a un 10,34 en el 21-22. Un equip d’investigadors d’Esade n’ha estudiat el per què. Hi ha dues respostes possibles. La primera és que, sota la creença popular que l’educació va cada vegada pitjor, s’està poc menys que regalant la nota als aspirants a entrar a la universitat, una qualificació final que correspon a dos percentatges: l’examen de la selectivitat compta un 40% i la nota mitjana del batxillerat, un 60%. La segona hipòtesi, no obstant, és que els nanos s’estan esforçant cada vegada més per brillar en l’examen que els obrirà les portes als estudis superiors. ¿Quina és la hipòtesi correcta? «Una mica d’inflació de notes hi ha, però no és deliberada, sinó que és una pujada artificial que es deu a decisions polítiques, tant del Ministeri d’Educació com de les autonomies i les universitats», respon Lucas Gortazar, investigador de EsadeEcPol i coautor de l’estudi, juntament amb Juan Manuel Moreno i Lucía Cobreros. «Quan te la jugues més, que és el cas de les universitats públiques, t’esforces més. Les privades tenen un procés propi de selecció i n’hi ha prou amb tenir aprovada la selectivitat» Lucas Gortazar, investigador d’Esade L’informe conclou que la reforma de la selectivitat de l’any 2017 (empresa pel Govern del PP, amb Íñigo Méndez de Vigo com a ministre d’Educació) va reduir les opcions d’escollir matèries i va produir un efecte d’inflació de notes. A més, els instituts, al sospitar que la reforma podia perjudicar els seus alumnes, «van poder optar per compensar-los amb una pujada de la notes de batxillerat». L’efecte pandèmia La reforma del 2020 (provocada per la pandèmia i el tancament dels centres educatius) no va convertir l’examen en més fàcil, segons Gortazar, sinó que, simplement, va donar més oportunitats als estudiants al tenir més opcions per descartar preguntes en totes les matèries. «Es va produir un augment substancial dels resultats, probablement a causa de les facilitats més grans de batxillerat», explica l’investigador. No obstant, també es va observar un efecte competició entre els estudiants si es comparen els resultats dels que aspiraven a entrar en facultats públiques i els de les privades. «Quan te la jugues més, que és el cas de les universitats públiques, t’esforces més. Les privades tenen un procés propi de selecció i n’hi ha prou amb tenir aprovada la selectivitat», conclou. Mesures L’estudi proposa una bateria de mesures per fomentar la «competició justa» i evitar la inflació de notes. Entre les quals, derogar la reforma del 2017 per incrementar l’opcionalitat (pes relatiu de les matèries optatives respecte a les comunes) i eliminar les mitjanes excepcionals que es van prendre el 2020 per la pandèmia i que segueixen en vigor. Els investigadors també proposen reduir el pes de l’expedient acadèmic de batxillerat al 50% o el 40%, així com augmentar l’objectivitat de l’avaluació mitjançant «proves més comparables entre comunitats i un sistema de correcció més fiable». Finalment, l’estudi d’Esade insta les autoritats a continuar avançant en la prova de maduresa. Aquesta prova, no obstant, ha quedat guardada en un calaix, igual com tota la reforma de la selectivitat per fer-la més conforme amb la nova llei educativa i amb els aprenentatges competencials. Havia d’entrar en vigor el juny de 2024, però el Ministeri d’Educació i FP ha decidit aparcar-la per la convocatòria sorpresa de les eleccions generals el 23 de juliol. Serà el nou Govern que surti de les urnes el que decidirà què s’ha de fer amb el reial decret que regula la nova selectivitat.

El més llegit