La bretxa salarial a la universitat pública espanyola es dispara al 12%

A les universitats públiques espanyoles hi ha una clara diferència entre les retribucions brutes anuals que reben els homes i les que reben les dones. Així ho confirma un estudi oficial, que xifra en un 12,7% la bretxa salarial entre professors i investigadors i professores i investigadores. El percentatge és més elevat que el detectat en un estudi pilot realitzat el 2021. En aquella ocasió, es va revelar una discriminació del 10,9% a les 20 universitats que hi van participar. L’informe, que el ministre Joan Subirats presentarà aquest matí i a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, conté dades de totes les universitats públiques i ha sigut elaborat per investigadores de la Universitat del País Basc (UPV) sota la supervisió de Pilar Carrasquer, de l’Autònoma de Barcelona (UAB). L’objectiu del ministeri i les universitats (la conferència de rectors, Crue, és també darrere de l’estudi) és fer-lo cada tres anys i ampliar-lo al personal de gestió, administració i serveis. La intenció és «prendre mesures» perquè en els pròxims anys quedin eliminades les diferències salarials. Malgrat que la bretxa salarial global del sistema universitari públic espanyol és del 12,7%, el gruix de la diferència no és tant en el salari base dels professors i les professores (1,8%) sinó en els complements salarials, on la fissura gairebé assoleix el 20% (concretament, el 19,1%). Els complements no són una cosa menor. L’informe destaca que constitueixen la forma a través de la qual es retribueixen els mèrits investigadors i de participació en projectes i activitats d’investigació, formació i gestió. «Aquests complements suposen el mecanisme a través del qual es configura la discriminació salarial», diu l’informe. En tot cas, la diferència de l’1,8% en el salari base és una mitjana. Hi ha set universitats on les investigadores han constatat una diferència de fins al 10% en el salari base. L’informe remarca que en l’inici de la carrera professional amb prou feines hi ha diferències salarials entre els dos gèneres. No obstant, a mesura que avança la carrera –entorn dels 30-39 anys– la desigualtat salarial tendeix al seu màxim. És l’edat a què, de mitjana i en tots els àmbits professionals, les persones es plantegen tenir fills, apunten les investigadores. No obstant, «són les dones les que veuen la seva carrera i el seu sou afectats». Amb el pas del temps, la diferència tendeix a relaxar-se i estabilitzar-se, mantenint-se en el 5%. La bretxa salarial que es constata en els complements retributius, no obstant, és la més significativa en totes les franges d’edat. Més de la meitat de les universitats públiques (52%) presenten una discriminació superior al 20%. Alguns centres, fins i tot, tenen uns valors superiors al 30%. Només en el 23% de les facultats la diferència d’ingressos per aquests complements és inferior al 10%. Sexennis i projectes De tots els plusos salarials, els que estan més relacionats amb la bretxa salarial són els que es reben per sexennis (28,5%) i, sobretot, per projectes (47,3%). Els projectes i els sexennis són els complements més lligats a la progressió en la carrera acadèmica. Els sexennis no reconeixen exclusivament l’antiguitat sinó l’acumulació i el reconeixement de mèrits en recerca i transferència del coneixement. Un percentatge molt elevat del personal docent i investigador no compta amb cap sexenni, i això s’acusa més en el cas de les dones (el 65,5% davant el 59,6% dels homes). Les dones representen només el 28% del personal docent i investigador amb sis o més sexennis acumulats. Als campus espanyols hi ha més catedràtics que catedràtiques. Gairebé tres de cada quatre llocs de càtedra estan ocupats per homes. També hi ha més professors titulars que professores titulars (aquestes amb prou feines arriben al 43%). Mentrestant, les dones són majoria en altres figures, com les de contractat doctor (50,3%) o ajudant doctor (51%). Igual com passa en la societat en general, les dones estan més vinculades a les humanitats i als graus que tenen a veure amb les cures. En Ciències de la Salut, hi ha un 53% de dones en els llocs de docència i recerca. En Art i Humanitats, el percentatge és del 51%. No obstant, en les branques d’Enginyeria i Arquitectura, les dones només suposen el 26% del professorat. La llei universitària Una vegada confirmada l’existència de la bretxa salaria entre homes i dones, ¿quins passos han de fer les administracions? Fonts del ministeri que dirigeix Joan Subirats recorden que la nova llei universitària (Losu) assegura en el preàmbul que la bretxa salarial s’ha d’eliminar, igual que tota forma d’assetjament. Els plans d’igualtat de gènere –incloses les mesures de correcció de la bretxa salarial– són imprescindibles perquè les facultats així siguin reconegudes. La normativa també insta els centres d’estudis superiors que les comissions d’avaluació i selecció de convocatòries i projectes siguin paritàries així com a promoure projectes científics amb perspectiva de gènere i la paritat en els equips d’investigació. Aquestes mateixes fonts recorden que el Ministeri d’Universitats també treballa per acabar amb l’assetjament sexual a les universitats, ja que les diferències jeràrquiques són presents en la bretxa salarial i són un factor fonamental en les situacions d’assetjament, a més de suposar un alentiment en la carrera docent i investigadora.

El més llegit