Els nens del carrer de Badalona, sobre les violacions: «A les nenes els agrada el que va passar»

Són en un parc ple de nens que juguen a pilota, corren i criden. Però ells no ho fan. Malgrat no fer més d’un metre i mig, el seu comportament és totalment diferent. No els atrau la pilota que va d’un peu a l’altre. Seuen al costat dels arbres, amb el cap baix. Escupen a terra, aferrats al seu mòbil i a uns bolsos on amaguen un botí: rellotges que no els pertanyen, paquets de tabac i miques d’haixix que, si no han venut, se’l fumaran. Aquests són els nens del carrer dels barris dels voltants del Màgic Badalona. Les seves vides s’assemblen a les dels 21 menors que estan sent investigats per violar en grup almenys 8 nenes a la ciutat. Els xavals se saben la història de cadascun. Comparteixen vida i carrer i, en alguns casos, cognoms. Celebren que a algun l’hagin deixat anar i que els que són menors de 14 anys continuïn lliures i impunes pel barri. No els sembla malament el que ha passat. Creuen que les nenes menteixen, que els agressors són les víctimes. Que les nenes agredides volien que els passés exactament allò. «Anar al col·le no serveix de res» No es diuen Juan, ni Héctor, ni Cristian, ni Jesús. Però els anomenarem així a petició seva. Tenen entre 12 i 13 anys, tots nascuts el 2010. Alguns fan primer d’ESO, per repetidors. D’altres fa mesos que no trepitgen les aules. «Només hi vaig quan m’avorreixo, ¿per què hi he d’anar? No serveix de res...», diu el Cristian. Porta dos diamants de la mida d’una ungla a cada orella, i una gorra que li va gran. Cada dos minuts, el Juan escup a terra. El grupet es passa les tardes, i probablement els matins, rondant des de la plaça dels Andes, al barri de Sant Roc, fins al centre comercial Màgic, passant pel parc de l’Escorxador i les places que envolten la parada de metro de la Salut. Un recorregut de menys d’un quilòmetre pel qual vagabundegen a peu, que coincideix al detall amb l’escenari del terror sexual. Accepten parlar amb EL PERIÓDICO per curiositat i, probablement, per avorriment. ¿Què sabeu del que ha passat amb les violacions? «Res, no en sabem res». Es miren, còmplices. Però un d’ells no s’adona de les mirades i comença a xerrar. Li peguen. Xiuxiuegen a l’orella. És clar que han vist el vídeo de l’agressió sexual a una nena d’11 anys, el primer cas de violació grupal amb menors implicats, que va impactar l’opinió pública. L’han vist tantes vegades que l’han memoritzat. I són capaços de reconstruir els fets: van fins al lavabo d’homes del centre comercial i reprodueixen el que va passar pas per pas. «Primer va un i treu un ganivet, després l’altre es posa aquí». I segueixen davant les mirades de terror dels adults del lloc, que marxen, espantats. Tots es coneixen I es confessen. Ells no han sigut, ho volen deixar clar. Però coneixen tots els nens que estan implicats en les violacions. Han estat, per exemple, a la festa que es va muntar a Sant Roc quan un va sortir d’un centre de justícia juvenil, encausat per la violació. Els pares ho van celebrar. «El barri sencer». Ho confirmen altres veïns. «Deixeu-los en pau, que ja han pagat per això», diuen altres. Els nens del carrer expliquen que són un grup d’amics. «Uns 10 o 20». Alguns de més més grans, d’altres de la seva edat. Són amics, els protegeixen. Les seves mares els coneixen. Són família. Els nens segueixen explicant el funcionament del grup dels 21. «Van tots junts, la majoria són gitanos, com nosaltres, són germans, cosins... família». També integren el grup un parell de nens d’origen migrant. El Magrib i la República Dominicana. Expliquen que alguns són orfes. D’altres tenen els pares a la presó. I que, com ells, no trepitgen l’escola. Que la seva vida és el carrer. «Han après a buscar-se la vida», assenyala l’Héctor. Té un cinturó d’algú altre i intenta vendre’l desesperadament. «Però que ells no han fet res, que són les nenes que van buscant polla i després se’n penedeixen: si és que els agrada, els agrada això», diu el Cristian, assenyalant-se la bragueta. S’apuja els pantalons per marcar paquet i el mostra a tothom que el vulgui mirar. «A les nenes els agrada... La del vídeo reia», segueix en al·lusió a la violació en grup de la menor d’11 anys. Els és igual que els agressors espantessin la víctima, que l’amenacessin amb una arma blanca. «¿Saps per què es va saber tot? ¡Per un xivato!», expliquen. Un nen, connectat amb el clan dels agressors, ho va explicar als professors del seu institut. «Va de MDLR però és un puto talp». Les sigles no són cap tonteria. Signifiquen ‘mec de la rue’, en francès, nen del carrer. Ho canta Morad en les seves cançons. Ells sí que ho són. «I mai traïm». De «pesca sexual» a Instragram i TikTok Presumeixen que ells ja han mantingut també relacions sexuals. «¡És clar que ho hem fet!», diu el Juan, d’ulls blaus, vambes Nike i arracades a cada orella. ¿Amb la vostra nòvia? «¡Què dius!, ¿nòvia per a què? Si el món és ple de xatis...», respon el Juan. «Hi ha molts peixos al mar», afegeix el Cristian. Les pesquen, diuen, per les xarxes socials. TikTok i Instagram. «Les nenes t’escriuen per aquí i et diuen que volen follar». O, si no, ho proposen ells. Exhibeixen com un trofeu tots els xats actius amb les nenes. «Volen això, és el que busquen», s’autoconvencen. A la majoria no les coneixen. «No em fa falta. Ja saps per què les vull», deixa anar, rient, el Jesús, bigotet incipient i xancletes amb mitjons. A l’Escorxador, ara reconvertit en parc, fan fora amb una mirada, i fins i tot a cops, aquell qui els molesti. Ensenyen el lloc, restaurat per l’ajuntament però igualment inhòspit. Els grafitis li donen un aire lúgubre. Els nens es colen entre uns plafons i es fiquen en una mena d’estructura de formigó que hi ha al subsol, ple d’escombraries. «És un bon amagatall, eh», fa broma el Juan. Infàncies robades Revelen que una de les seves distraccions és molestar les persones sense llar que busquen refugi. «Aquí, a partir de les tres de la tarda, passa de tot i més», diu el Cristian. Aquest ha sigut escenari d’almenys una agressió sexual. Riuen, còmplices. A les vuit de la tarda, després de dues hores de xerrada, decideixen que l’entrevista s’ha acabat. Que se’n van. Tots junts, que han d’acompanyar un d’ells a casa. ¿No feu res per separat? «Res, tot ho compartim: som un clan». «Són nens a qui s’ha obligat a actuar com adults, però profundament immadurs», explica Salva Pediago, dels pocs educadors conscients de la realitat d’aquests menors. Explica que molts d’aquests xavals acaben entrant al món de la venda de droga. Que algunes nenes venen les seves fotos a pàgines pornogràfiques per comprar-se roba cara. Procedeixen de famílies desestructurades. «Els pares no hi són o no poden ser-hi. Els seus tutors són TikTok i Instagram», segueix el coordinador de La Rotllana, l’única entitat que durant l’estiu organitza, al parc de l’Escorxador, activitats socioeducatives universals i gratuïtes per a qui s’hi vulgui presentar. El Cristian encara recorda un túnel del terror que van fer l’any passat. Periago també se’n recorda. «Quan arribaven aquests nens, els altres fugien».

El més llegit