Científics alerten que cada vegada hi haurà més pacients amb ecoansietat

«No podem normalitzar l’ecoansietat, tampoc banalitzar-la ni menysprear-la», adverteix Virginia Kirchner, doctora en Psicologia Clínica i Psicobiologia de la Universitat de Barcelona (UB). Aquesta professional afirma que la sequera, els incendis catastròfics o l’augment generalitzat de les temperatures tenen efectes sobre la salut mental. «¿Com podem permetre aquesta sensació de falta de futur? Les respostes dels governs a aquesta crisi climàtica no convencen els que estan preocupats pel problema. El que hem de fer és entendre aquesta ansietat i afrontar-la», proposa Caroline Hickman, psicoterapeuta de la Universitat de Bath i autora del principal estudi científic sobre l’ansietat climàtica en nens i joves. «Les respostes dels governs a la crisi climàtica no convencen qui està preocupat pel problema» Caroline Hickman, psicoterapeuta Les dues especialistes han coincidit aquesta setmana en les Jornades Ambientals de la UB organitzades per Família Torres i que han comptat amb un ampli panel de científics per posar sobre la taula el problema de l’ecoansietat. Tant Kirchner com Hickman consideren que el problema anirà a més i que no és una cosa exclusiva de nens i joves. «Evidentment els adolescents ho pateixen especialment perquè es tracta de tot el seu futur, però també els adults poden patir les conseqüències de la crisi climàtica en forma d’ansietat», diu Kirchner. Traumes ambientals La primera cosa que planteja Kirchner és que hi ha alguns factors genètics i de conducta que converteixen algunes persones en més propenses a l’hora de patir l’«ansietat climàtica». És a dir, és més probable que pateixi aquest problema una persona molt sensible o que tingui dificultats per gestionar les seves emocions. També hi poden influir les relacions familiars o socials. No obstant, el desencadenant sol ser la inquietud provocada per la crisi climàtica: «Informacions sobre l’escalfament global, la pèrdua de biodiversitat o alguns fets catastròfics són alguns exemples que poden col·laborar a generar-la». Segons l’estudi liderat per Hickman, d’un 10% a un 15% de persones reporten un grau de preocupació important pel canvi climàtic. Kirchner assenyala que els nens solen mostrar tristesa i ràbia extrema: «Pensen que el món se’n va a les escombraries, que perden casa seva, la seva família, com si perdessin una joguina. Els molesta molt». «En canvi, els adolescents tenen una percepció més apocalíptica: ira, por, dol, impotència i vergonya per no poder tirar endavant», exposa la psicòloga. També assegura que les dones mostren més implicació que els homes. Més enllà d’això, hi ha els casos en què l’angoixa està provocada directament per un episodi traumàtic relacionat amb el clima que comporta una situació estressant: «Un gran incendi, una inundació o un altre esdeveniment imprevisible que causa incertesa». D’un 10% a un 15% de persones reporten un grau de preocupació important pel canvi climàtic Per tant, l’ansietat pot tenir l’origen en la por crònica de la fatalitat ambiental o en l’estrès posttraumàtic d’una migració obligada per qüestions ambientals. Hickman afegeix un altre motiu de neguit: «Algunes persones tenen un sentiment de culpa, per exemple, per tenir nens en un món amb poc futur». ¿Com es pot intervenir per mitigar les conseqüències de l’ecoansietat? Les dues doctores proposen aplicar el que anomenen «alfabetització ecològica» en l’educació a través de tallers: «Es tracta d’una estratègia enfocada a la solució dels problemes. Es pot treballar amb valors mitjançant activitats proambientals». «També ajuda fomentar els pensaments positius i no negatius. D’aquesta forma es rebaixa la sensació d’amenaça», proposa Kirchner. «Necessitem optimisme, però un optimisme realista», afegeix. L’altra solució habitual és semblant a la que es requereix en altres problemes de salut mental. «És important desenvolupar mètodes d’anticipació al problema per reduir l’angoixa, treballar la consciència emocional i la gestió de l’ansietat i la depressió. L’ideal és que els joves converteixin la seva ansietat en una estratègia positiva». Tot i així, durant les Jornades Ambientals de la UB, en què també van intervenir la consellera Teresa Jordà i la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, va quedar clar que la desaparició de l’ecoansietat encara és lluny. La taula rodona en què van participar representants d’End Fossil, Greenpeace, Asse i altres activistes climàtics ha servit per demostrar que es pot estar convertint en un problema creixent. El 80% de la població mundial reconeix no haver sabut com cuidar el planeta Segons un estudi de Hickman, el 80% de la població mundial reconeix no haver sabut com cuidar el planeta. Els següents reptes són donar respostes a aquest abandonament del medi natural «tot i que sigui per pur egoisme» i aprendre a gestionar la tristesa, l’estrès i l’enuig provocats per la situació.

Científics alerten que cada vegada hi haurà més pacients amb ecoansietat

Estius sense gel a l’Àrtic: el pitjor dels pronòstics s’avança al 2030

1,8 bilions d’euros: aquest és el ‘deute’ d’Espanya per la crisi climàtica

El més llegit