¿En quina situació som davant la sequera?

Fa setmanes la sequera copava titulars i llargues anàlisis, però des que va començar a ploure a mitjans de maig, sembla que l’assumpte s’ha resolt. Almenys en la immensa majoria de mitjans de comunicació, no s’ha tornat a parlar del tema. És cert que gràcies a les pluges, la situació s’ha suavitzat lleugerament. L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va anunciar dimecres passat en el seu compte de Twitter que la primavera del 2023 «ja no serà la menys plujosa de la serie»,és a dir, des del 1961.En algunes zones del sud-est el panorama va canviar en qüestió de dies, deixant unes precipitacions que van superar «el triple del valor normal del mes». Però malgrat les grans acumulacions al vessant mediterrani, no ha plogut tant com per incrementar la reserva hídrica total a Espanya, que, fins i tot, ha descendit, passant del 47,7% de la seva capacitat el 23 de maig al 47,4% el 6 de juny, segons les dades de l’estat dels embassaments que ofereix el Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco). La mitjana dels últims 10 anys se situa en un 67,9%, segons dades de l’últim ‘Butlletí hidrològic setmanal’. Destí de l’aigua Per tant, la sequera continua sent-hi present i causant estralls als camps de tot Espanya. A Catalunya, a dia 6 de juny, els embassaments es troben al 26% de la seva capacitat, la qual cosa situa la majoria de la regió en un escenari de sequera meteorològica extrema. Això implica també una sèrie de restriccions, que són més severes en aquelles regions que es troben en un estat d’excepcionalitat. Les primeres ja s’estan aplicant al camp, ja que és a l’agricultura on van a parar al voltant del 77,6% dels recursos hídrics a Espanya, segons dades de l’Observatori Ciutadà de la Sequera. Aquesta és una dada que desconeix el 70% de la població, segons el baròmetre del CIS de maig, que pensa que en realitat es dedica a una altra activitat, com la indústria, el turisme o l’oci. La realitat és que la demanda urbana representa al voltant d’un 15% del consum total, seguit de la indústria, amb un 7,4%, segons l’Observatori. Així, si bé les accions individuals tenen un paper rellevant en l’estalvi d’aquest bé escàs –segons el mateix Ajuntament de Barcelona, reduir un 4% el consum d’aigua domèstic garanteix el subministrament per a més de 6 milions d’habitants durant un mes–, el més habitual en aquests casos és que les restriccions més urgents s’apliquin als camps, principalment als de regadiu, i siguin els subministraments a les cases els últims en veure’s afectats, com recull el decret llei de mesures urgents en resposta a la sequera. Normalment, aquestes restriccions estableixen un límit màxim de litres per al reg, però en cap cas es preveu la prohibició de cap cultiu per raó del consum hídric, tal com indica el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. Barcelona en el context català Aquesta setmana el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat ha anunciat que una vintena de municipis, on hi ha situació d’excepcionalitat, estan gastant més aigua de la permesa. La despesa domèstica de l’aigua a Barcelona no és de les més elevades del país. A la ciutat es van consumir al voltant de 106,1 litres per persona al dia el 2021, segons les dades de l’ajuntament. És una xifra inferior a la mitjana estatal, que se situa al voltant dels 133 litres per persona i dia, i a la catalana, de 124 litres, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En comparació amb les altres ciutats catalanes de més de 100.000 habitants, la capital catalana se situa enmig del rànquing, d’acord amb les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua. L’Hospitalet de Llobregat és el municipi de més de 100.000 habitants que consumeix menys aigua per habitant, 97 litres per persona el 2021, seguit de Santa Coloma de Gramenet i Mataró. Barcelona ocupa el vuitè lloc, amb 108 litres per persona, i Lleida tanca el rànquing amb 131 litres per habitant. Sequera i canvi climàtic Així que passi el temps, les sequeres seran «més curtes en durada –un o dos anys, davant els quatre o cinc de les grans sequeres del segle XIX i XX–, però molt intenses, que posen en perill els sistemes de proveïment d’aigua», tal com indica a Verificat Jorge Olcina, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d’Alacant (UA) i director del Laboratori de Climatologia del mateix centre. Això significa que la falta d’aigua serà un problema més comú i que incrementarà al seu torn el risc de desertificació a la Península. A més, l’augment de temperatures serà un altre dels intensificadors d’aquestes sequeres, ja que «augmenta l’evaporació i, per tant, agreuja les condicions ambientals de sequedat i provoca deteriorament d’ecosistemes i augment d’aridesa», diu l’expert.

El més llegit