Els centres d’investigació catalans han rebut almenys 24 denúncies per assetjament sexual i laboral

Fa almenys tres anys que els centres d’investigació estan obligats a tenir unprotocol contra l’assetjament. Durant aquest període, segons revela una investigació d’EL PERIÓDICO, les institucions científiques catalanes han acumulat almenys 24 denúncies per assetjament sexual i laboral als seus centres. En total, hi ha almenys sis professionals sancionats per exercir violència, abús o discriminació en aquestes institucions. El degoteig de casos en les institucions científiques és menor que el reportat a les universitats però, segons denuncien tant les víctimes com les expertes, només representen la punta de l’iceberg d’un problema que avui dia continua invisibilitzat. Es calcula que el 90% dels casos d’assetjament a les acadèmies mai s’arriben a denunciar de forma oficial. Segons ha pogut saber aquest diari, en el conjunt dels centres CERCA –una xarxa que integra 41 institucions científiques de diferents disciplines i que, en total, suma més de 15.000 treballadors– s’han obert un total de 10 expedients per assetjament sexual i 14 més per assetjament laboral. Aquestes denúncies han derivat en la sanció de sis professionals, dels quals quatre han rebut un acomiadament disciplinari, un altre ha sigut sancionat sense sou durant tres dies i un més ha sigut amonestat amb una falta greu i «mesures correctives» (tot i que, almenys en aquest últim cas, l’aplicació de les mesures ha sigut recorreguda i actualment està pendent de judici). Les sancions per assetjament a l’acadèmia van des de la suspensió de sou fins a l’acomiadament disciplinari En els altres casos esmentats, segons afirmen els mateixos centres d’investigació, es van aplicar «mesures preventives» com la «minimització del contacte i interaccions» entre acusats i víctimes. Segons expliquen fonts pròximes a l’aplicació d’aquests protocols, aquestes xifres (lluny de ser una taca) són una mostra que les eines per prevenir l’assetjament comencen, a poc a poc, a donar fruits. Tot i que sigui per acabar amb la impunitat que fins ara tenien els agressors. L’altra gran institució científica sota la qual s’aglutinen un total de 21 centres d’investigació i més de 1.640 treballadors és la delegació catalana del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Segons ha pogut saber aquest diari, no existeix un recompte específic de les queixes, denúncies o expedients oberts per assetjament als centres catalans. En l’àmbit estatal, la principal institució pública d’Espanya dedicada a la recerca científica i tècnica afirma que els últims cinc anys només s’han obert un total de vuit expedients per assetjament laboral en el conjunt dels seus centres. A més, segons constaten les avaluacions anuals del Pla d’Igualtat, el 2021 es va activar una vegada el protocol de prevenció contra l’assetjament sexual o per raó de sexe. Es desconeix si cap d’aquests casos afecta les institucions catalanes. Protocols contra l’assetjament Segons ha pogut comprovar aquest diari, pràcticament tots els centres d’investigació catalans disposen d’un protocol públic contra l’assetjament. En almenys un terç dels casos investigats, aquests documents no són de fàcil accés i no sempre ofereixen eines clares sobre com presentar una denúncia. A més, en la majoria dels casos els protocols només se centren en les discriminacions per raó de gènere i no en els conflictes de tipus laboral (tot i que aquests últims, segons suggereixen els estudis fets fins ara, solen ser molt més habituals en els entorns acadèmics). En aquests moments, per exemple, només una minoria dels instituts científics compten amb protocols específics per prevenir i actuar davant les discriminacionsLGTBI fòbiques. Diversos centres d’investigació catalans expliquen a aquest diari que, ara com ara, no han rebut cap tipus de denúncia per assetjament o discriminació entre les seves parets. N’hi ha d’altres, en canvi, que informen que en els últims tres anys, gràcies a l’aprovació dels nous protocols, ha començat a haver-hi un petit degoteig de denúncies (tot i que en aquests casos, segons dicta la llei de protecció de dades, en les institucions en què el nombre d’expedients sigui menor a cinc no es pot identificar el centre per no exposar les possibles persones afectades). En aquests moments no hi ha cap institut científic català amb més de tres expedients oberts per assetjament sexual o laboral. Programes de formació Els últims cinc anys, en el conjunt dels centres CERCA s’han invertit més de 52.300 euros en diferents programes contra l’assetjament (amb subvencions anuals concedides pel Ministeri d’Igualtat que van des dels 9.781 als 14.672 euros). La majoria d’aquests fons s’han destinat a programes de formació contra la violència de gènere als centres, així com a campanyes informatives sobre aquest tipus de discriminacions contra les dones. També s’han portat a terme almenys dues avaluacions sobre el funcionament de les unitats de gènere de tots els centres d’investigació de Catalunya. Els últims cinc anys s’han invertit més de 52.300 euros en programes de formació contra l’assetjament Tot apunta que els pròxims anys aquestes mesures es reforçaran encara més. Segons constata la reforma de la llei de la ciència aprovada l’any passat pel Consell de Ministres i que va ratificar després el Senat, tots els centres d’investigació públics espanyols hauran de desplegar plans específics contra l’assetjament de les dones i les personesLGBTI. A més, segons va declarar la ministra de Ciència, Diana Morant, en una entrevista amb EL PERIÓDICO, «a partir d’ara tots els centres d’investigació hauran de tenir un pla d’igualtat aprovat i revisat cada any, així com protocols específics contra l’assetjament».

El més llegit