Només el 17% d’homes van al metge al primer símptoma: tabús i clixés frenen la detecció de malalties

Es podria dir que ser un mascle mata. Els estereotips masculins associats al risc, la valentia o la fortalesa continuen llastant molts homes, com posen de manifest les estadístiques. D’entrada, els homes tenen cinc anys menys d’esperança de vida. Les causes són diverses, però hi influeix que van menys al metge que les dones i quan hi acudeixen, en molts casos, la malaltia ja està avançada. A més, tenen més mortalitat prematura ja que són ells els que més fumen, beuen o consumeixen drogues. I, a les carreteres, cometen les imprudències més greus i representen el 87% de les víctimes al volant. Però... ¿Per què van menys al metge? «Perquè tradicionalment se’ls ha dit que ser home és ser autònom, independent i no mostrar debilitat i anar al metge suposa mostrar vulnerabilitat», apunta José María Armengol, catedràtic d’Estudis de Gènere de la Universitat de Castella-la Manxa. A més influeix que l’homenia, històricament, s’ha desvinculat de les cures i, tot i que va a l’alça el nombre d’homes que es preocupen pel seu estat de salut i, per tant, sobretot quan arriba la ‘crisi de la mitjana edat’, comencen a fer esport o dietes, aquesta tendència encara no es tradueix en el fet que vagin al metge tant com les dones. Les últimes dades oficials disponibles, de l’Enquesta Europea de Salut a Espanya de l’any 2020, indiquen que, tenint en compte el termini temporal d’un mes, gairebé un 30% de les dones ha assistit a consulta, davant un 21% dels homes. El percentatge s’eixampla en la joventut, en el grup de 25 a 34 anys, amb un 23,7% de dones i un 14,5% d’homes. El motiu és que els joves tenen menys malalties, però també que «miren de demostrar independència, i no anar al metge és una manera de rebel·lar-se davant els dictats que ha marcat la mare», segons interpreta Armengol. En la vellesa, els percentatges tendeixen a igualar-se perquè les xacres afecten els dos sexes. Les revisions Més recentment, una enquesta impulsada per la companyia de tecnologia Merck titulada ‘Homes, càncer i tabús’ aprofundeix en aquesta qüestió i rebel·la que, tot i que 7 de cada 10 homes es preocupen ‘molt o bastant’ per la cura de la salut, només un 17% va al metge quan detecta algun símptoma, la majoria espera a veure si la malaltia avança o se soluciona per si sola o amb fàrmacs de lliure adquisició. A més, se sotmeten a menys controls preventius: un 43% de mitjana davant un 61% en el cas de les dones. En aquesta diferència influeix que les dones, des de molt joves, estan acostumades a anar al ginecòleg i sotmetre’s a les revisions rutinàries per detectar càncer o altres malalties, mentre que els cribratges per detectar càncer de pròstata estan recomanats a partir dels 50, tret que es formi part d’un grup de risc, quan s’avancen a entre els 40 i els 50 anys. Les campanyes de conscienciació estan donant resultats i cada vegada més homes porten a terme aquestes importants revisions, però encara «persisteix certa vergonya o tabú», ja que es requereix un tacte anal, que no és «agradable ni per al pacient ni per al metge» i va contra els mandats del «mascle ibèric», segons explica Juan Manuel Corral, especialista en Urologia i Andrologia de l’Hospital Clínic. «La masculinitat tradicional es defineix com l’oposat a l’homosexualitat i que un home t’inspeccioni analment es veu com una cosa humiliant», abunda Armengol. El problema és que aquest tipus de càncer no dona senyals i si no s’acudeix a les revisions pot ser que es detecti en estat ja avançat, «quan ja només existeixen tractaments pal·liatius, no curatius», incideix el doctor Juan Manuel Corral. Així mateix, no anar a l’uròleg o fer-ho massa tard pot agreujar problemes benignes, amb el risc que acabin en insuficiència renal o algun càncer. «Qualsevol infecció d’orina en l’home o orina acompanyada de sang s’ha d’estudiar quan apareix, no esperar a veure si es repeteix», avisa l’expert. «El càncer de pròstata no dona senyals i si es detecta en estat ja avançat, només existeixen tractaments pal·liatius» Juan Manuel Corral, andròleg al Clínic Finalment, no visitar l’uròleg o andròleg pot tenir repercussió en la infertilitat, problema que les parelles consulten habitualment en ginecologia i no en les especialitats masculines, malgrat que en la meitat de les ocasions és l’home l’infèrtil o ho són tots dos i convindria buscar solució en els dos membres de la parella. La salut mental També hi influeix que els homes acudeixin menys a consulta en temes referents a la seva salut mental. Tot i que les dones pateixen més depressió, ells se suïciden tres vegades més, un fet que els experts associen al fet que un percentatge d’homes no és capaç de demanar ajuda o expressar les seves emocions i, quan el malestar es fa profund i greu, recorren a la solució més radical. Les xifres de suïcidis en homes indiquen que hi ha molta depressió o ansietat no diagnosticada. Per començar, «molts homes ni tan sols som capaços d’escoltar el nostre món interior, de detectar si tenim un problema i si el detectem no el compartim amb el nostre entorn, només davant les grans crisis i de vegades ni això, fet que dificulta trobar una solució», indica Albert Pons, terapeuta especialitzat en paternitat de l’entitat EntreHomes. «Les dones estan acostumades a compartir què els passa a elles o als seus fills però els homes no, senten que és una mostra de debilitat, sobretot si no saben com solucionar-ho, els fa vergonya explicar-ho», afegeix. Davant d’això, molts homes, en comptes de buscar ajuda en el seu entorn o els professionals sanitaris, «encapsulen el seu malestar, fan com si no existís i com a via d’escapament recorren a les addiccions, l’obsessió per la feina o l’agressivitat i la ira». En aquest context, l’esmentada enquesta de Merck ha detectat que més de la meitat dels homes (el 52%) admeten que la salut masculina continua sent un tema tabú en la societat i, en conseqüència, 8 de cada 10 creu necessari portar a terme campanyes de conscienciació.

El més llegit