Transport públic

La T-Mobilitat acumula ja gairebé 160 milions d’euros invertits a 40 contractes diferents

  • ¿De qui depèn la T-Mobilitat?

  • El cobrament per distància recorreguda: el llarg camí pendent de la T-Mobilitat

  • L’ATM treu a concurs el nou centre de control de la T-Mobilitat

  • La T-Mobilitat, una història publicoprivada sobre voler i no poder

  • Soc Mobilitat: una concessió rescatada per falta d’activitat

  • El Govern preveu que la T-Mobilitat sigui operativa a tot Catalunya a finals del 2024

Jordi Cotrina

La T-Mobilitat es va pensar el 2012, però tot va començar a cuinar-se molt abans, l’any 2000, amb la integració tarifària dins de l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona. El 2014 es va firmar el contracte amb una unió temporal d’empreses que, amb el nom de SocMobilitat, tenia l’encàrrec de liderar el projecte des del sector privat. Tothom va donar per fet que aquell contracte milionari (70,4 milions d’euros) ho incloïa tot. I tot i que no era així, el cert és que tampoc es va dir el contrari. La idea inicial era que el nou títol de transport fos a les butxaques dels catalans el 2016, moment en què tot el transport públic de Catalunya quedaria sota una mateixa capa gestora, amb tarifes que ja no anirien per corones sinó per distància recorreguda. A 1 de juny del 2023, la T-Mobilitat continua desplegant-se després d’incomptables ajornaments. Es va mesurar malament, es va planificar pitjor i la concessionària no va estar a l’altura. Però no només quant als temps; també pel que fa referència a la inversió, ja que el primer concurs públic, que s’ha hagut d’ampliar en cinc ocasions amb prop de 26 milions d’euros per evitar la fallida, l’han seguit 40 més que ja sumen gairebé 160 milions d’euros