«Aquesta fàbrica ens ha enverinat»: veïns de Montcada exigeixen que la cimentera tanqui «d’una vegada»

Les anècdotes vitals dels veïns de Montcada i Reixac estan embolicades de pols i fum. Els records, al barri de Can Sant Joan, van acompanyats d’un soroll incessant. Són les conseqüències de viure a pocs metres d’una gran cimentera. «Sempre ha estat aquí, fa més de 100 anys, és part de la nostra quotidianitat», reconeix José Luis Conejero. Un dia, a principis d’aquest segle, desenes de veïns del barri es van cansar de treure pols de tot arreu i van iniciar un procés legal perquè l’activitat de LafargeHolcim cessés. Amb tot, malgrat que el Suprem els va donar la raó, «la cimentera continua fent ombra al barri», en paraules d’un dels veïns. Miguel San Nicolás ha vist patir els seus: «Els meus pares van treballar a Lafarge i ho van passar molt malament. Un dia, el meu pare es va quedar tancat netejant filtres allà dins». Explica que el van jubilar als 52, perjudicat per diverses malalties: «Desgast de l’os de la columna vertebral, bronquitis, problemes als ronyons i, finalment, un càncer que se’l va carregar». «Un veí va instal·lar plaques solars i al cap de tres mesos produïen poc per culpa de la pols» «Ningú va poder demostrar que va ser culpa de la cimentera, però aquesta fàbrica ens ha enverinat a tots, també al meu oncle, que va morir als 62», afegeix. Pols escolar Manolo Gómez, Antonio Cera, Diego Álvarez i Antonio Cabañero, tots jubilats, han quedat al centre del barri per parlar del tema estrella de les seves trobades. «¿Que per què encara surt fum de la xemeneia? Bona pregunta. Jo crec que el sistema polític està al servei de les grans empreses com Holcim. Si no, no m’ho explico», diu Cera. «Mira els cotxes, tenen una pols que no és l’habitual, fixa-t’hi», assenyala Conejero. La falange del seu dit, després de resseguir el capó del cotxe, és d’un color gris clar. Álvarez recorda el que li va passar a un veí: «Va instal·lar plaques solars i al cap de tres mesos produïen poc. Les va haver de netejar amb salfumant perquè tornessin a funcionar». Ara la cimentera ja no emet tanta pols com abans. A més de produir ciment, també actua com a incineradora i el fum que en surt és diferent: «Però no et creguis que no està ple de partícules de cendres, mercuris, compostos orgànics i metalls volàtils, les famoses PM10, de diàmetre molt petit, ja que van instal·lar filtres més restrictius». «L’equip de futbol del barri porta el nom de la fàbrica a la samarreta, a mi em dol veure-ho» Són emissions que compleixen amb la normativa. «Però això ens és igual, ¿et penses que no ens perjudiquen?», insisteix un dels veïns. Al costat de la cimentera, hi ha l’escola pública del barri, amb més de 400 alumnes. Antonio Alcántara porta els fills a aquesta escola: «No és que ens inquieti, és que directament moltes famílies volem que es tanqui d’una vegada». «¿Com afecten les partícules en suspensió a l’hora d’estudiar?», es pregunta preocupat. El debat, per a molts d’aquests ciutadans, no és si la xemeneia ha de tenir més o menys filtres. «No volem xemeneia i punt», demanen, enfadats. A algun d’ells, el tema els obliga a aixecar la veu sense adonar-se’n: «Perdó, però és que n’estem farts. I em sap greu pels treballadors, els han de trobar una solució. Però toca tancar». Soroll de fons Durant la conversa, algú proposa fer un museu. «El que sigui, però que s’acabin el fum i la pols», respon un altre. La fàbrica patrocina l’equip de futbol de Can Sant Joan: «Porten el nom de la fàbrica a la samarreta i l’empresa també dona diners al club. A mi em dol veure-ho». Després hi ha el soroll. Cabañero assegura que ha hagut de posar una doble finestra a casa seva per poder dormir: «Ni amb les persianes fins a baix de tot es deixa de sentir el soroll». Tots coincideixen que és un soroll de fons a què t’acabes acostumant: «És la simfonia que acompanya el nostre dia a dia». Diferents polítics els han assegurat que treballaran perquè la fàbrica tanqui una vegada per totes. Però les banderes i pancartes que pengen al barri per exigir el final de la cimentera continuaran onejant durant desenes de mesos, com a mínim. Fa uns anys, per Carnaval, van decidir reconvertir l’enterrament de la sardina: «Vam fer una processó per simular l’enterrament de LafargeHolcim». De moment, aquell carnaval continua sent un somni sense complir a Montcada i Reixac.

«Aquesta fàbrica ens ha enverinat»: veïns de Montcada exigeixen que la cimentera tanqui «d’una vegada»

«Vaig treballar durant 36 anys a la fàbrica de ciment de Montcada»

Fotogaleria | Denunciada la Generalitat per donar tracte de favor a la cimentera de Montcada

El fiscal denuncia la Generalitat per ignorar la justícia i donar tracte de favor a la cimentera de Montcada

El més llegit