La regla surt de l’armari: «No volem baixes, sinó que s’investigui perquè no tinguem dolor»

Segurament no hi ha més bon termòmetre que una classe de tercer de l’ESO per prendre la temperatura a l’estat de la qüestió menstrual. És dijous al matí a l’Institut Montjuïc de Barcelona i la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, arrenca un programa sobre menstruació que, capitanejat per llevadores i infermeres, arribarà el curs vinent a tots els centres per funcionar com a dissolvent de tot aquest farcell de fàstics, vergonyes i ‘fake news’ que encara avui arrossega la regla. És cert que d’un temps ençà una nova generació de dones han tret les sagnies i dolors del soterrani amb pany i clau en el qual s’han mantingut tancats durant mil·lennis. I també ho és que la qüestió –després d’haver-se propagat de manera infecciosa a internet i en la cultura popular– està entrant en les polítiques públiques. Com a exemple, les baixes menstruales, aprovades fa molt poc (amb el consegüent ‘armageddon’ laboral que alguns han pregonat); la iniciativa del Parlament basc per erradicar la pobresa menstrual o els programes, encara rancs, d’educació sexual i afectiva. No obstant, malgrat que les adolescents es comencen a reconciliar amb el cicle menstrual, les alumnes de tercer Samanta Muñoz i Jana Gil arriben a aquest reportatge amb uns quants cops de puny de realitat: «Les compreses encara es demanen en veu baixa», se segueix pensant que «el dolor és normal» (potser la primera notícia falsa de la història) i, a més, (nois, ho diem per vosaltres) es parla del tema amb autèntic fàstic. «I això –admet la Samanta– et pot acabar afectant». Al cap i a la fi, costa molt espolsar-se les cendres de tota aquesta apocalipsi menstrual que Plini el Vell va anunciar així fa 2.000 anys: la regla –va dir segurament en el primer ‘mansplaining’ de catàstrofes de la història– provoca «una olor horrible que inunda l’aire», «converteix en estèrils els cultius que toca» i «tastar-la torna bojos els gossos i infecta les seves mossegades amb un verí incurable». «Inici d’una cosa positiva» Amb aquesta herència cultural enverinada, salta a la vista que som a «l’inici d’una cosa positiva», apunta la psicopedagoga i experta en educació sexual Mirta Lojo sobre aquest moment d’ebullició en què internet i les xarxes han pres un moviment de divulgació comunitària. La menstruació, és cert, ha entrat en bloc en les converses –«he viscut la regla sempre malament i no vull entrar en la menopausa també de cul», comenta la Sara, de 48 anys, en el seu xat d’amigues de l’escola–, en els contes divulgatius, en tota mena de tallers, en pel·lícules i sèries, en el món de l’art i en parlaments i consells de ministres. «Però només som al principi i, a més, correm el perill que les forces reaccionàries continuïn avançant, com està passant als EUA», diu Lojo. Als anys 70, les dones van optar per tirar un dens vel sobre el cicle per incorporar-se al mercat laboral. Però ara corren altres temps i inquietuds. «Des del feminisme –explica la psicopedagoga– ens hem hagut de reapropiar de tot el que ens afecta a nivell vital, com la menstruació, la maternitat, la menopausa i la vellesa, expropiades pel patriarcat.» No obstant, encara som lluny que la majoria de nenes i adolescents, afirma Lojo, coneguin bé el seu cos i els seus genitals i puguin viure els seus canvis i el seu cicle menstrual amb naturalitat. «Recordo, perquè va ser molt significatiu, que en una classe de quart d’ESO una alumna va agafar amb fàstic la figura d’una vulva: sentia menyspreu pel que el seu propi cos representa, que demostra la importància i la urgència de treballar l’autoestima corporal en les noies», afegeix. «Hi ha molta violència interioritzada i misogínia contra el cos femení i la sagnia, per això també és necessari fer pedagogia de la importància del cicle menstrual per col·locar-lo al lloc que li correspon, que és la capacitat potencial de gestar vida.» L’especialista no és precisament una aixafaguitarres. Perquè molt semblant és l’experiència que viu l’educador i antropòleg Martí Galofré Garreta, de la cooperativa Candela, en els tallers que fa als instituts, on encara «es demanen les compreses –diu amb ironia– com si s’estigués comprant droga». La regla, confirma, encara es viu «des de la vergonya i el fàstic, i aquest automenyspreu, inoculat des de l’entorn més immediat, diu moltes coses de la relació complexa que moltes adolescents tenen amb el seu cos i que és font d’inseguretats i problemes emocionals». A més, afegeix, la polèmica generada aquests dies per les baixes menstruals, «en què una vegada més s’ha posat en entredit la paraula de les dones quan ningú qüestiona el mal d’esquena», no convida precisament a fer que les noies parlin de les seves inquietuds o malestars íntims amb llibertat. El 50% de les dones pateixen alteracions I aquí arribem a un altre dels nuclis de tot aquest assumpte. La regla, en principi, no hauria de comportar problemes de salut. Però les dades apunten tossudament que més d’un 50% de les dones pateixen diferents dolors o sagnies molt més fortes del que hauria de ser normal, i això provoca anèmia. «Les baixes no poden ser l’única solució ni han de tornar a invisibilitzar la falta d’investigació en el tema: les dones no volem baixes, sinó no tenir dolor; que se n’investiguin les causes i solucions hauria de ser una prioritat», assegura l’endocrinòloga Carme Valls, pionera i referent, durant dècades gairebé en solitari, en salut menstrual. Autora de ‘Mujeres invisibles para la medicina’, fa 40 anys qu desbrossa el camí i lamenta que la «resposta estàndard» que es continua donant sigui bàsicament farmacològica: analgèsics i pastilles anticonceptives. Sobra dir que viure les regles i el dolor de portes endins, amb estigma i desconeixement, ha facilitat la naturalització d’afeccions sovint incapacitants. Però després està també la poca credibilitat que els professionals sanitaris han conferit tradicionalment a les dones i el menysteniment amb què la ciència ha tractat el cos femení. ¿Un detall? Explica Valls que en tota la carrera de Medicina, amb prou feines es dedica una hora al cicle menstrual. I després hi ha, com a gran prova de càrrec, totes les dones afectades d’endometriosi (gairebé el 10% de la població) que peregrinen vuit anys de mitjana per consultes i proves –sovint arrossegant quadros de dolor agut, marejos, diarrees i vòmits– i que han hagut d’escoltar que són unes exagerades o que s’inventaven les malalties que relaten una vegada i una altra. «Que sigui freqüent no vol dir que sigui normal i un dolor menstrual fort s’ha d’atendre des del tercer mes», recalca la doctora, que lamenta que aquesta revolució menstrual a la qual estem assistint no vagi acompanyada d’un esforç ambiciós en treballs d’investigació ni en la inclusió del cicle en els estudis en els quals figuren dones. «Hem viscut un exemple clar amb les vacunes del coronavirus, que en els estudis no van tenir en compte el cicle menstrual i se sospita, perquè encara no hi ha dades concloents, que fins al 30% de dones han tingut alguna mena d’alteració». Drets sexuals i ultradreta En el recompte de greuges, la politòloga Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius, apunta cap a la pobresa menstrual: segons un estudi recent, 4 de cada 10 dones no s’han pogut permetre el producte menstrual de la seva elecció que, recordem, té un IVA del 10%, quan el de la viagra és del 4%. I obrint l’objectiu al context internacional, Aldavert veu pertinent començar a accionar els llums de ‘warning’. «Estem veient com la ultradreta, articulada des d’un punt de vista transnacional, ha posat una de les seves dianes favorites en els drets sexuals i reproductius. La primera acció de Trump va ser retirar el finançament d’aquest tipus de programes, i l’última, designar una jutge antiavortista per al Tribunal Suprem. Així que és possible que el nou avantprojecte de la llei de l’avortament [que inclou les baixes menstruals] no s’arribi a implementar si la ultradreta arriba al Govern». Ja ha afirmat l’artista Barbara Krugger –qui va dir allò que «el teu cos és un camp de batalla»– que si a algú li sorprèn el que està passant als EUA és que potser no ha estat gaire atent al que ha passat en els últims anys.

La regla surt de l’armari: «No volem baixes, sinó que s’investigui perquè no tinguem dolor»

La regla, que durant mil·lennis s’ha viscut de portes cap endins, ha entrat amb força en les converses i les polítiques públiques.

Les expertes reclamen més investigació i pedagogia i recorden que els drets sexuals són en la diana dels moviments ultres

El més llegit