Aconseguir tractar aigua de la superfície del Besòs per beure-la havia sigut sempre una fita impossible. És més, pensar en això semblava una imprudència. «Mai a la vida m’hauria imaginat que potabilitzaríem aigua d’aquest riu», reconeix José Mesa, director de producció d’Aigües de Barcelona. No obstant, ja han posat fil a l’agulla.
El que tenen per davant els responsables de l’empresa és un repte majúscul: el 2024 començarà la prova pilot per captar aigua superficial del curs del riu i tractar-la. No serà una prova a petita escala: «Produirem aigua que podrà proveir un municipi de 30.000 persones.
Així sabrem exactament si es pot replicar en gran». La decisió es va anunciar fa unes setmanes davant la greu sequera. Ara ja fa dies que els professionals estudien com potabilitzar l’aigua del Besòs, un riu que en l’imaginari de la gent continua sent l’abocador de moltes de les fàbriques construïdes al llarg del seu curs.
«Hi ha amoni, nitrats, clorurs, plàstic, metalls, restes de medicaments a l’orina, proteïnes, aminoàcids i microbis»
El primer problema a resoldre és la qualitat de l’aigua: «El Besòs no és un riu natural. És un col·lector d’aigües residuals que s’han depurat. És a dir, que el cabal del riu se sustenta al 100% en l’aigua que aboquen les depuradores». Aquestes plantes compleixen la normativa, però l’aigua resultant no té la qualitat ideal per ser potabilitzada.
¿Però què hi ha a l’aigua del Besòs? «De tot. És una de les aigües amb més varietat de contaminants, però sense excessiva concentració», respon Mesa. Quan tracten l’aigua de l’aqüífer, alguns d’aquests elements desapareixen perquè l’aigua es filtra a través de la terra.
Centenars de tòxics
Amb la captació superficial serà diferent. La potabilitzadora haurà de liquidar una llista interminable de tòxics. Aquí van alguns exemples.
«El Besòs no és un riu natural: és un col·lector d’aigües residuals depurades»
Hi ha amoni, nitrats, clorurs, plàstic, manganès i metalls com ferro i níquel. També les restes d’orina de la gent (no oblidem que són aigües residuals depurades): s’hi troben restes de drogues, medicaments com antibiòtics i antidepressius, per exemple. I molta matèria orgànica, com proteïnes i aminoàcids. A més, hi ha microbis com coliformes i nematodesi els patògens típics d’origen humà, com els estreptococs.
«Molts d’aquests elements no estarien de manera natural en un riu, i això és el que dificulta tractar aigua del Besòs», explica Mesa. Espanya és un dels països més avançats en potabilització, dessalinització i regeneració. Per aquesta raó, asseguren des d’Aigües de Barcelona, es pot afrontar un repte com aquest davant l’escassetat d’aigua.
Fases complexes
El 90% de les potabilitzadores d’Espanya tracten l’aigua a través de tres fases després de la captació: l’oxidació, la decantació i la filtració per sorra. En el cas de l’aigua de la superfície d’aquest riu, amb aquests passos no n’hi haurà prou. Hi ha diferents opcions sobre la taula i encara s’ha de prendre la decisió final, però en principi s’intentarà amb els següents processos.
Captació
L’aigua es captarà mitjançant un assut perquè hi hagi un mínim salt d’aigua. La làmina d’aigua del Besòs és molt fina, per la qual cosa no es podria fer una captació lateral. S’haurà de posar una reixa sota de la superfície, com una espècie de gran embornal, per conduir part de l’aigua cap a l’estació potabilitzadora.
Oxidació
L’oxidació és necessària per eliminar contaminants com els metalls pesants i també la matèria orgànica o l’amoni, que és bastant present en aquesta aigua. Hi ha diverses alternatives sobre la taula: es pot rovellar l’aigua amb ozó, amb permanganat potàsic, amb llum ultraviolada o amb hipoclorit sòdic. El més probable és que l’hipoclorit no funcioni perquè l’aigua té massa amoni. «És possible que els rajos ultraviolats tinguin protagonisme en aquesta part del procediment. Els altres es poden combinar», apunta Mesa. «No tindria sentit decantar aquesta aigua perquè té poca terbolesa», afegeix.
Microfiltració
El següent pas és filtrar l’aigua a través d’anelles. «Ens ho podem imaginar com uns discos amb ranures radials que permeten el pas de l’aigua però no el d’alguns tòxics». També es podria utilitzar un filtre d’arena tancada.
Ultrafiltració
És un nou procés de filtració que deixa passar encara menys elements. La membrana té porus molt fins que eliminen per exemple els nematodes. Aquesta ultrafiltració deixa l’aigua en un estat que facilita el pròxim procediment.
Osmosi inversa
En aquesta part del procés se sotmet l’aigua a elevada pressió, tot i que no tanta com es requereix a les dessalinitzadores: «Posarem l’aigua a 10 quilos de pressió. Això és una força que generaria una columna, un guèiser de 100 metres d’altura». Amb aquesta potència, l’aigua travessa una membrana que no deixa passar l’amoni (l’aigua del Besòs té una mitjana d’entre 10 i 15 parts per milió d’amoni) i altres contaminants que encara no s’han eliminat.
Remineralització
Ja tenim aigua destil·lada sense cap element perjudicial per a la salut. Però és necessari afegir-hi alguns minerals perquè sigui apta per al consum. A més, s’afegeix un mínim de clor perquè l’estat no empitjori.
Després d’aquest sanejament, els resultats que s’obtinguin s’enviaran al Departament de Salut. «Ells seran els que ens donaran el permís per arrencar la prova pilot i després per distribuir l’aigua, quan confirmem que tenim èxit en el procés de potabilització», afirma Mesa.
És un protocol habitual en aquesta mena de processos. No obstant, el resultat, aigua potable procedent de la superfície del Besòs, serà una notícia sorprenent, perquè fins ara mai s’havia plantejat.