Europa obre el meló del negoci farmacèutic: menys patents i genèrics abans

El 26 d’abril, la Comissió Europea va presentar una proposta de reforma de la regulació farmacèutica, una llei que no es tocava des de feia 20 anys. El paquet, que es gestava des del 2020, porta l’empremta del trauma pandèmic. La covid-19 va revelar esquerdes a les parets de la farmàcia europea: dependència de l’estranger per a la fabricació, contractes opacs amb les farmacèutiques, alts costos dels medicaments, etcètera. Veient aquests reptes, la Comissió ha obert (tímidament) el meló del negoci farmacèutic. Ara, la regulació passarà al Parlament i al Consell. Perquè s’aprovi abans de les eleccions europees del 2024, és crucial que Espanya la prioritzi en el semestre de presidència europea, durant la segona meitat del 2023. Si no s’aprovés a temps, podria quedar en paraules vanes. La setmana passada, diverses organitzacions van enviar una carta al ministre de Sanitat en què demanaven aquesta priorització. Fonts del ministeri afirmen que «el paquet farmacèutic avançarà durant la presidència espanyola de la UE, tot i que és materialment impossible que acabi en sis mesos». Aquestes són les claus de la proposta. Els terminis per a nous fàrmacs El temps d’avaluació i autorització d’un fàrmac nou baixa de 400 a 180 dies gràcies a una simplificació en l’estructura de l’Agència Europea del Medicament (EMA). S’estableix una llista de medicaments crítics que les empreses han de garantir reorganitzant-ne la producció i generant estocs. «Hi ha una intenció de la Comissió d’enfortir la producció farmacèutica a Europa després d’anys de deslocalització», explica Jaume Vidal, assessor de polítiques de Health Action International (HAI). No obstant, no hi ha una aposta per la producció pública. «Això establiria una competència que limitaria l’abús de preus per part de les empreses», diu Juan José Rodríguez Sendín, president de l’Associació Accés Just al Medicament (AAJM). La despesa pública Les vacunes de la covid-19 es van crear gràcies a dècades de recerca pública i a compres anticipades dels estats. La Comissió proposa que les empreses publiquin la inversió pública en assajos clínics. «No hi estem en desacord, però és molt difícil imputar els costos compartits», afirma Icíar Sainz de Madrid, directora del departament internacional de Farmaindustria. «És un primer pas, però aquesta dada no inclou ni el valor de la feina dels investigadors públics, ni les exempcions fiscals», assenyala Vidal. «Tampoc s’obliga a revelar els costos reals de recerca i desenvolupament de l’empresa: aquesta informació seria essencial per negociar preus justos», observa Ellen ‘t Hoen, advocada experta en propietat intel·lectual. A més de la recerca, en el preu dels fàrmacs hi influeixen també el màrqueting i els alts marges de les farmacèutiques. Aixecar patents en cas d’emergència Es crea una llicència obligatòria europea, o sigui un sistema que permet la producció generalitzada de medicaments encara que estigui vigent el monopoli de l’empresa inventora. Aquest ‘botó vermell’ es podria prémer només en cas de crisis de salut pública, com una pandèmia. «Nosaltres som contraris a l’aixecament de patents. Durant la pandèmia, la indústria ha respost d’una manera exemplar i ha proveït el mercat mundial sense llicència obligatòria», afirma Sainz de Madrid. Per a les altres fonts, al contrari, la mesura queda curta, perquè no permet suspendre la protecció en altres supòsits: per exemple, si l’empresa abusa de la seva posició dominant per imposar un preu exagerat. Incentivar els antibiòtics Els bacteris resistents als antibiòtics auguren una crisi sanitària de l’escala de la pandèmia. La Comissió apunta a un «fracàs del mercat»: cap empresa vol produir nous antibiòtics en un moment en què és imperatiu reduir-ne l’ús. Per corregir-ho, apareixen els bons transferibles d’exclusivitat. Si una farmacèutica produeix un nou antibiòtic, se la compensa amb un bo. Amb aquest, l’empresa pot augmentar el temps de monopoli en la producció d’un altre fàrmac seu. O pot vendre el bo a una altra farmacèutica. «La idea és bona, però les condicions són tan restrictives que no serà efectiu», afirma Sainz de Madrid. «No em sembla la millor manera d’incentivar el desenvolupament d’antibiòtics. Seria millor finançar-ho directament, donant-li un paper a l’HERA [direcció general dedicada a les emergències sanitàries creada el 2021]», afirma ‘t Hoen. Menys temps per als genèrics La Comissió s’atreveix a tocar el cor del negoci farmacèutic: el monopoli en la producció dels nous medicaments, que els permet recuperar inversions i treure’n beneficis. Això s’aconsegueix amb les patents i amb l’exclusivitat de dades i de mercat: aquest últim mecanisme impedeix a la pràctica que es pugui comercialitzar un genèric d’un determinat medicament durant uns quants anys. En la proposta, la Comissió retalla aquesta protecció dels 10 anys actuals a vuit. Això permet que els genèrics entrin una mica abans i dona un respir a les arques públiques, cada vegada més ofeses pels costos exorbitants dels fàrmacs innovadors. «Ens preocupa i molt aquest enfocament. És un avís als fons d’inversió que es protegirà menys la innovació», afirma Sainz de Madrid. «La Comissió toca alguns interessos de les farmacèutiques, però busca compensar amb altres incentius, com els vals transferibles», afirma Vidal. Aquest expert lamenta que el concepte d’assequibilitat dels fàrmacs, que estava en els primers esborranys, hagi desaparegut. «No es poden pagar xifres exorbitants i deixar un servei públic en mans de la indústria. Hi ha certa inquietud en espais europeus per modular aquesta situació. Busquen donar una resposta aparent. Però no hi ha canvis substancials», assenyala Rodríguez Sendín.

Europa obre el meló del negoci farmacèutic: menys patents i genèrics abans

La UE modifica la llei per corregir les esquerdes que va revelar la pandèmia de la covid-19

L’escàndol dels científics amb afiliació saudita

La ciència espanyola afronta el final dels fons europeus

Tunejar bacteris per convertir-los en fàrmacs

El més llegit