L’home rescatat al Prat: un informàtic marcat per la mort del pare i que es va aïllar amb la pandèmia

Cinc esglaons separen la porta del pis d’Alejandro B. al Prat de Llobregat fins al carrer. Cinc esglaons que no creuava des de feia més de tres anys, des de la pandèmia del coronavirus. Abans de la covid, podia trigar més de 15 minuts a pujar els esglaons. «Caminava amb els turmells, li costava molt, veies que s’ofegava... i sempre que t’oferies a pujar-li les bosses et deia que no», explica una veïna. Aquest dimecres, l’Alejandro va trucar al Sistema d’Emergències Mèdiques perquè ja no podia més. El que es van trobar els sanitaris, i després els bombers, va ser un autèntic drama: vivia entre bosses d’escombraries, ampolles plenes d’orina i els seus excrements. Van haver d’utilitzar una excavadora per treure’l de casa. Als veïns no els va sorprendre el que van veure: feia mesos que alertaven la Policia Local i els Serveis Socials. La impotència era total. «No deixava entrar ningú», expliquen tant els veïns com l’Ajuntament del Prat. Aquest dijous, l’entrada a aquest bloc de pisos del Prat s’ha de fer amb el nas tapat. La fetor penetra com si fos un abocador. Els veïns lamenten que s’hagi hagut d’arribar fins aquest punt per poder atendre l’Alejandro, un home de 46 anys i 250 quilos de pes, informàtic, que feia tres anys que no sortia de casa. Vivia amb les finestres tancades, les persianes abaixades. L’olor només es percebia quan obria la porta: inundava fins al quart pis. «Em sap molt greu que hagi acabat així, era una bona persona, un noi encantador», suggereix una veïna que alerta del cas des de fa anys. La mort dels pares La família de l’Alejandro va comprar aquest pis al Prat de Llobregat fa més de 40 anys. «Eren dos germans. Encara el recordo anant a l’escola amb la motxil·leta», explica la dona. La seva mare va morir quan era menor d’edat a causa d’una malaltia. Els germans es van quedar a càrrec del pare, que va morir d’un accident quan ell ja era adult. «El pare treballava als horts i anava amb bicicleta, però el va atropellar un camió», explica la mateixa veïna, que prefereix mantenir-se en l’anonimat. «Des d’aleshores, l’Alejandro no va ser el mateix: va començar a aïllar-se, era més esquiu... crec que a poc a poc va anar caient en una depressió», afegeix una altra veïna. Parlen d’ell com una molt bona persona i intel·ligent. Era mestre d’escacs i va estudiar informàtica a la universitat. El 2012 va arribar la primera alarma dels veïns. «Hi vam intervenir amb serveis socials i salut pública. Llavors ell vivia amb un familiar i hi havia certa acumulació de coses a la vivenda, però no el que hem vist ara. La intervenció es va prolongar durant tres anys i la situació es va donar per tancada el 2015 quan vam practicar-hi una neteja de xoc», explica Arnau García, cap d’acció social i comunitària de l’Ajuntament del Prat. L’Alejandro treballava a l’aeroport, i a pesar dels seus problemes evidents de mobilitat per la seva obesitat, cada dia una furgoneta el portava i tornava a la feina. Però després de la pandèmia tot va canviar. Es va confinar a casa, com tots, però mai més va tornar a sortir-ne. Els veïns expliquen que es va barallar amb la germana, que fa més de dos anys que no ha tornat. «Mai ningú ha tornat a obrir aquesta porta», afegeixen. Tancament total després de la pandèmia Els veïns no saben si és que va continuar treballant per a la mateixa empresa fent teletreball, o és que el van acomiadar i va trobar una altra feina ‘online’. El cert és que seguia amb una ocupació perquè pagava tots els rebuts de la comunitat. Diuen que dimecres el van trobar amb el portàtil encès. Però la preocupació es va tornar a estendre per la finca a partir del 2020. «Una vegada per setmana li picava a la porta per si necessitava alguna cosa, per si estava bé... li vaig donar el meu telèfon per si necessitava alguna cosa... però sempre em deia que estava bé, que el deixés en pau, que era molt pesat», explica un altre veí. «Mai em va obrir, sempre parlàvem a través de la porta», afegeix. Sabien que continuava viu quan obria la porta a recollir el menjar que havia demanat a domicili. Era quan els arribava la fetor. «Una vegada per setmana venia una furgoneta i li portava bosses amb molt menjar fins a la porta. Ho feia o molt d’hora o molt tard, i ell s’esperava que no hi hagués ningú per obrir i recollir-la», segueix aquest veí que estava pendent d’ell. Recollia el menjar des de la porta arrossegant-la amb una escombra, d’amagat. Les trucades dels veïns a la Policia Local i els Serveis Socials van seguir des del 2018 fins al 2022. L’última visita dels bombers va ser el novembre passat. García ho confirma. «Hi anàvem però deia que no ens necessitava, que tot anava bé, i tampoc ens deixava obrir la porta», segueix el tècnic municipal. Però els veïns sabien que l’Alejandro no estava bé. Una de les veïnes més longeves el recorda amb úlceres a les cames. La seva filla diu que tenia gangrena. A l’ajuntament sí que li consten problemes de salut física, però mai va trepitjar el Centre de Salut Mental per a Adults. El cert és que ningú el va tornar a veure, ni tan sols a la farmàcia. A la fi, va demanar ajuda. Aquest dimecres va telefonar al SEM perquè no es trobava bé i no podia sortir de casa. «Crec que va relliscar per la casa i de la merda que hi havia no es podia obrir la porta», segueix una veïna. Els bombers van mirar de fer-la caure, però no hi va haver manera. Per això van optar per excavar una de les finestres. «Ens han dit que encara queda una tona d’escombraries, que ja vindran a buscar-les», segueixen els inquilins. Ajudes a domicili Ara l’Alejandro està recuperant-se a l’Hospital de Bellvitge. Els veïns el volen de tornada, però demanen que algú el cuidi. «Necessita una persona perquè, a causa de l’obesitat, no pot moure’s: per això no sortia de casa», insisteix una veïna. Els serveis socials estan estudiant opcions. «Potser li proposem un ingrés en un centre sociosanitari fins que la situació a la vivenda s’hagi resolt», diu García, que recorda que l’Alejandro és el propietari del seu pis i que té plens poders per decidir. «El problema en aquest cas el tenim amb la voluntat. Ell està en plenes capacitats mentals i si no vol que entrem a casa seva, no podem fer-ho», insisteix García. Explica que al Prat segueixen cinc casos similars a aquest i que són situacions molt complexes, associades a algun trastorn de salut mental i molta problemàtica social i només es pot treballar si els afectats accepten. García confia que el projecte d’integració social-sanitària, que també s’està experimentant al Prat, serveixi per poder detectar aquests casos com abans millor. «Nosaltres no tenim accés a l’historial mèdic, no ens podem coordinar amb els metges de capçalera», lamenta García. Els veïns, a la fi, respiren alleujats. «El que em tranquil·litza és que ha sigut ell el que ha vist que no pot seguir així. Espero que ara es deixi ajudar... nosaltres hi serem per al que faci falta», resumeix una veïna que l’ha vist créixer per després caure en una profunda soledat.

L’home rescatat al Prat: un informàtic marcat per la mort del pare i que es va aïllar amb la pandèmia

Rescatat un home de 250 quilos amb síndrome de Diògenes d’un pis

Avis que viuen entre el greixum: «És que no tinc ningú»

El més llegit