Estudis superiors

L’Autònoma de Barcelona és la més ben valorada en un rànquing universitari

Navarra, Catalunya i el País Basc són les comunitats autònomes amb puntuacions més altes en l’informe de la Fundació CYD

  • Abusos a la universitat: «No hi ha un o dos assetjadors, hi ha departaments sencers que estan podrits»

  • Aquestes són les carreres universitàries amb més (i pitjor) inserció laboral

Ricard Cugat

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) encapçala, aquest any, la llista de les deu millors universitats espanyoles en el rànquing elaborat per la Fundació CYD (Coneixement i Desenvolupament), presentat avui a Barcelona. La segueixen Navarra (privada), Carles III (pública, a Madrid), Autònoma (pública, a Madrid), Universitat de Barcelona (UB), Pontifícia Comillas (privada, a Madrid), Deusto (privada, a Bilbao), Pompeu Fabra (pública, a Barcelona), Rovira i Virgili (pública, a Tarragona) i Ramon Llull (privada, a Barcelona).

El rànquing, que aquest any compleix la seva edició número deu i que es troba a www.rankingcyd.org, és una plataforma ‘online’ que permet als futurs universitaris fer cerques personalitzades en funció dels seus interessos: per branca del coneixement, autonomies, inserció laboral, internacionalització, investigació... En línies generals, Navarra, Catalunya i el País Basc són les comunitats autònomes que en surten més ben parades.

En l’àmbit estrictament acadèmic, és a dir, ensenyament i aprenentatge, els centres que aconsegueixen les millors puntuacions són la Universitat Pontifícia Comillas, CUNEF (privada, a Madrid), Navarra, Autònoma de Madrid, Francisco de Vitoria (privada, a Madrid) i la Pontifícia de Salamanca (privada).

En investigació, els semàfors verds (el senyal que indica millors resultats al llistat de CYD) els acaparen València, la UAB, la UB, Cantàbria, Pompeu Fabra (UPF) i Navarra.

En transferència de coneixement, és també una universitat catalana la que ocupa la primera posició: la Politècnica de Catalunya (UPC), seguida de la Madrid, Rovira i Virgili, Carles III, la UAB, la UB, i la Politècnica de València.

Navarra, mentrestant, lidera el rànquing respecte a l’orientació internacional de les facultats, seguida per la Ramon Llull, Carles III, UAB, UPC, Rovira Virgili, UB i UPF. I respecte a la contribució al desenvolupament regional, la Politècnica de Catalunya i l’Autònoma de Barcelona encapçalen el llistat, seguides de La Laguna (Tenerife) i la UB.

‘Me too’ a la universitat

Malgrat que, com està revelant EL PERIÓDICO, els abusos i l’assetjament són una realitat a les aules, l’informe assegura que la pràctica totalitat de les facultats, el 99%, afirmen que tenen implantades una política contra la discriminació i l’assetjament. El 57% asseguren que ofereix serveis de suport a la salut sexual i un percentatge molt més alt (97%) respon afirmativa quan se’ls pregunta si tenen suport a la salut mental.

El 93% de les universitats consultades ofereixen algun tipus de beca (a part de les estatals i autonòmiques) a estudiants que integren famílies amb baixos ingressos econòmics. Les més freqüents són les ajudes al transport urbà o per al menjador.

Ángela Mediavilla,directora del rànquing CYD, ha assegurat que la gran majoria de les universitats espanyoles són «sensibles a les necessitats de suport de la salut física i emocional de l’alumnat i manifesten tenir serveis i mesures que ajuden els estudiants en situacions de vulnerabilitat». També una àmplia majoria de les facultats «han posat en marxa mesures de sostenibilitat mediambiental per promoure el reciclatge i reduir l’ús de recursos naturals». Segons l’informe, el 97% de les facultats tenen programes de reciclatge de residus, el 93% implementa mesures per reduir l’ús de paper i plàstic, el 96% porta a terme un tractament especial dels residus tòxics i el 86% utilitza fonts d’energia renovables.