Fa almenys cinc anys que les entitats socials detecten que els ajuntaments no estan garantint l’empadronament als ciutadans més vulnerables: els que no poden demostrar un contracte de lloguer o de propietat de la direcció en la qual diuen que viuen. Els que viuen al carrer, en habitacions rellogades o en llocs insalubres tampoc poden accedir al padró, tot i que la llei dicta que sí que s’hauria de tramitar el seu empadronament. El padró és un tràmit que obre la porta a drets socials: accés a la sanitat pública, a l’educació i a les prestacions socials més bàsiques. És per això que moltes persones opten per pagar a tercers per aconseguir un domicili fictici. Les màfies del padró s’han fet fortes.