La nova llei de paritat: oportuna, però envoltada d’incògnites

Bon administrador del temps polític, Pedro Sánchez va aprofitar el cap de setmana previ al 8 de març, Dia Internacional de la Dona, per fer un anunci d’impacte: el Govern, i més concretament la part del PSOE, tenia a punt l’avantprojecte de llei de paritat. La norma va més enllà de la llei d’igualtat del 2007 i, entre altres coses, implanta les llistes cremallera (la inclusió alternativa d’un home i una dona) en les candidatures de qualsevol procés electoral –Congrés, Senat, autonomies i ajuntaments– i l’equilibri de gènere en el consell de ministres i els consells d’administració de les empreses cotitzades, i també de les grans empreses no cotitzades. Tots aquests àmbits, i d’altres, com les direccions dels col·legis professionals i, fins i tot, els jurats que atorguin premis públics, hauran de comptar amb un mínim del 40% d’homes i dones a partir dels pròxims anys. «Aquest dimarts trencarem per sempre el sostre de vidre», va dir el president del Govern en la vigília de l’aprovació de l’avantprojecte de llei. A ningú se li escapa que l’anunci de la nova norma, que consolidaria Espanya en l’avantguarda de les polítiques d’igualtat mundials, arribava a poques setmanes d’unes eleccions decisives, les de diumenge vinent. I tampoc que venia a enrobustir l’aposta feminista dels socialistes en un moment en què els seus socis d’Unides Podem al Govern apareixen davant l’opinió pública com més incisius en aquest camp. «El feminisme era un valor tradicional del PSOE, i de sobte veuen que han de competir amb Podem», afirma Sílvia Claveria, professora de la Universitat Carles III de Madrid i autora del llibre ‘El feminismo lo cambia todo’. «Van veure, a més, que s’havien obert moltes controvèrsies relacionades amb la llei trans o el ‘només sí és sí’. Crec que es van intentar desmarcar proposant mesures que tenen a veure una mica més amb la presència del feminisme en les elits, que poden ser més ben valorades pels seus votants de centre, per marcar perfil i posar en relleu la seva trajectòria», afegeix. El PSOE nega oportunisme La diputada Sònia Guerra, portaveu socialista de Drets Socials al Congrés, nega qualsevol tipus d’oportunisme o de competència amb Podem en el desplegament de la nova llei. «De cap manera. Tenim clar que cal avançar, i les llistes cremallera formen part d’una reivindicació històrica del feminisme i del PSOE», assegura. Guerra afirma que, malgrat que Espanya ja és un referent en polítiques d’igualtat de gènere, són necessaris «nous instruments legals» que les millorin. «Per exemple, la llei d’igualtat de Zapatero no obliga que els governs siguin paritaris. Amb Sánchez els hem tingut, però si canvia el color polític...», diu. Tant Claveria com una altra experta en la matèria, la professora de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona Margarita León, coincideixen en la pertinència que hi hagi més regulació legal. «Per descomptat que són mesures necessàries, enlloc la paritat en política s’aconsegueix sense cap acció legislativa», resumeix León. Al marge de les bondats de la nova norma, el dubte està en si es podrà aprovar definitivament abans que acabi la legislatura. Les eleccions generals se celebraran a finals d’any, i l’oposició atribueix objectius electoralistes a l’anunci del PSOE. De fet, el PP critica la «improvisació» de Sánchez. «Ens va semblar que es tractava d’una proposta precipitada que es va treure de la màniga per tenir alguna cosa per presentar el 8M», assegura Marta González, portaveu adjunta del grup popular al Congrés. «Nosaltres tenim indicacions de l’Executiu, i en particular del president, de treballar fins a l’últim dia amb les noves lleis, i aquesta és una de les més importants», insisteix Guerra per la seva banda. La falta de concrecions de la nova norma també preocupa els populars, que en qualsevol cas no es tanquen a «treballar» per millorar una proposta que de moment no veuen «imprescindible». «Si hi hagués hagut una proposta treballada, possiblement ja la coneixeríem, però no està al Congrés», denuncia González. Quant als experts, Claveria també es queixa que de moment es desconegui com es castigarà els que infringeixin la llei: «El més difícil no és posar quotes a les empreses, sinó decidir quina és la sanció, perquè, si no, no serveixen per a res». Efectiva amb circumscripcions i partits petits ¿Per què era necessari, des d’un punt de vista de la paritat de gènere, superar la llei d’igualtat actual, que ha propiciat entre altres coses que el Congrés compti amb un 47,2% de diputades? Perquè en algunes circumscripcions petites l’actual quota del 40% cada cinc posicions en llistes permet que només surtin elegits homes, si els partits els col·loquen en els primers llocs de les candidatures. El mateix passa amb els partits petits: si, en unes eleccions generals, només obtenen un representant a diverses províncies, és fàcil que el nombre final de diputats sigui molt superior al de diputades. «Es va veure quan es va dividir la dreta», afirma Claveria. Amb l’aparició de partits com Ciutadans i Vox, «tot es va fragmentar i és un espai polític que tradicionalment té a poques dones en posicions altes de les llistes». La politòloga, en qualsevol cas, troba a faltar que es parli d’altres mesures efectives, com «les quotes horitzontals»: que, dins d’una mateixa comunitat autònoma, s’equilibrés el nombre d’homes i dones que encapçalessin les candidatures de cada província.

La nova llei de paritat: oportuna, però envoltada d’incògnites

Les cinc claus de la llei de paritat

El Congrés canvia la llei del ‘sí és sí’

El més llegit