El nou ‘boom’ de l’astrologia: ¿nova religió mil·lennista o obsessió narcisista?

Fins fa poc, l’horòscop era aquest contingut de dubtosa qualitat que omplia revistes d’informació banal, pàgines ocioses cap al final del diari i programes decadents a altes hores de la matinada. Ara és al contrari: font de mems virals, inspiració per a assajos i novel·les, tema que vertebra ‘apps’ que mouen milions de persones, subjecte de conversa en programes d’alta cultura i fins i tot una eina vàlida de filtratge en pàgines èr lligar. Benvinguts al ‘boom’ astrològic. Que hagi passat de ser una branca que, tot i que estesa, tenia un recorregut limitat (especialment quant al prestigi, ja que es considerava una mica en els marges de la intel·lectualitat) i s’hagi convertit en un camp dins del que és ‘cool’ i del que s’accepta en les elits intel·lectuals de les generacions Z i mil·lennista és subjecte de reflexió per a moltes persones, la majoria de les quals ho atribueixen al context actual. Teories després de l’auge L’autora sueca Liv Strömquist explora en el seu llibre ‘Astrología liviana’ diverses teories que puguin respondre al per què d’aquest despertar dels astres en les generacions digitals. Algunes de les seves hipòtesis més interessants són les que relacionen l’astrologia amb la societat neoliberal, obsessionada amb el jo. «No fa falta ser Einstein per adonar-se que vivim en uns temps en els quals hi ha una pressió/atenció increïble sobre el propi ‘jo’ i ‘la pròpia identitat’. ¿L’astrologia sembla divertida perquè ofereix una possibilitat més d’obsessionar-nos al voltant nostre i delectar-nos amb nosaltres mateixos?», es planteja, en to jocós. Així doncs, l’astrologia no despertaria interès per si mateixa, sinó que s’utilitzaria per aprovisionar-se de metralla narcisista. Esmenta altres exemples per demostrar-ho (i riure-se’n), com el test de les 16 personalitats del Myers-Briggs, el de les 8 personalitats de Jung, i el dels cossos aiurvèdics, i fins i tot el de quin temperament soc segons la teoria dels humors (sí, hi ha tests de Buzzfeed per saber-ho). Tots tenen el mateix objectiu: aprofundir en qui som i comunicar-ho als altres. Incertesa Ho podem comprovar fent una ullada a Tinder, en què hi hahabilitada l’opció per posar no només el teu horòscop, sinó també la teva personalitat segons Myers-Briggs. O a Buzzfeed, que després d’un test surt automàticament l’opció per compartir-ho a les xarxes, i així parlar amb els teus seguidors sobre qui i com ets. Fins i tot a Twitter, en què cada setmana apareixen noves maneres de parlar de tu i de què t’agrada, com el ‘challenge’ de posar quatre colors que reflecteixin la teva personalitat. O el de quins Pokémons reflecteixen la teva manera de ser. O quines cançons descriuen la teva vida. I un llarg etcètera de possibilitats per fer que la teva presència digital orbiti a través de converses sobre el jo. Una altra de les teories amb què juga Strömquist en el seu llibre és la del sociòleg Aris Komporozos-Athanasiou. Afirma que vivim en l’època de la incertesa i que cada vegada la nostra vida està més afectada per l’especulació, «des d’escollir parella fins a elegir govern», així que totes les nostres decisions estan basades a diversificar els riscos. Sí, com qui inverteix en diversos fons a veure quin resulta rendible (i, com exemplifica el llibre, com el que parla amb tres persones alhora a Tinder a veure quina funciona). Contra l’ansietat En aquest sentit, la teoria del sociòleg és que, en aquest panorama incert i amb riscos, l’astrologia no dona respostes clares, sinó que brinda explicacions incertes amb què podem justificar preses de decisions arbitràries. Tornant a l’exemple de Tinder, segons Strömquist, escollir algú perquè té Venus en Càncer «és una manera d’imitar la presa de riscos i la manera incerta de conèixer una parella aleatòria i guiades per algoritmes». És a dir, en una situació de gran incertesa («com és citar-se amb estranys en línia»), apostar per l’astrologia és regir-te per uns codis reconeixibles i així tenir les teves pròpies regles per a, en aquest mercat de l’especulació, saber on invertir i on no. També cita el filòsof Theodor Adorno, que relaciona l’astrologia amb una estratègia per contenir l’ansietat, ja que aporta una falsa sensació de control. «Oh, si això em va anar malament és perquè estava en mercuri retrògrad», pot pensar un adepte als astres per justificar una mala ratxa. No obstant, per a Adorno aquest fet és una mala gestió de l’ansietat, ja que de la mateixa manera que l’astrologia et fa una fràgil sensació de seguretat (per exemple, saber que els teus sogres no són signes de terra et pot tranquil·litzar que no hi haurà baralles), també pot suggestionar-te que alguna cosa anirà malament, com per exemple que tu ets foc i la teva parella aigua, amb la qual cosa esteu destinats al fracàs, un fet que pot acabar transformant-se en un comportament obsessiu i fins i tot en una profecia autocomplerta. Estigma femení Adorno és un dels molts crítics amb l’astrologia, ja que la considera una mala eina per gestionar la introspecció. Però, com assenyalen moltes ‘influencers’ d’aquest camp, també té molt estigma associat a causa que està feminitzada. «El 80% dels meus ‘followers’ són dones, segons dades de la mateixa ‘app’. És una realitat», apunta Charas Vega, autora de ‘Me lo han dicho los astros’ i el rostre rere el compte Charcastrology, que, amb 83,6k seguidors a Instagram, és una de les més reconegudes en el panorama astrològic espanyol. Aquesta feminització de l’horòscop «ve perquè tradicionalment estaven en revistes femenines», mentre que la masculinitat imperant es desentenia «amb qualsevol pràctica d’entendre emocions i fer retrospecció», apunta. Així, es va crear un prejudici cap a la lectura del cosmos amb una gran càrrega masclista. Cultura ‘hippy’ Hi afegeix un missatge més, aquesta vegada per als que creuen que és una tendència jove que passarà ràpid i sense gaire per aportar. L’horòscop, «com qualsevol altra moda», ha tingut pics i ara ha tornat amb força. Assenyala cap als anys 70 com un altre ‘boom’ de l’astrologia. En aquest cas, a causa del fet que permetia omplir el buit gairebé paradoxal que va deixar la pèrdua d’adeptes del catolicisme mentre feia eclosió la cultura del ‘hippy’ i les noves espiritualitats. «No és una cosa nostra [de la generació mil·lennista i Z]», matisa. Al cap i a la fi, els estudis astrològics més antics estan datats més enllà de la Bíblia. Strömquist també té la seva pròpia nota als ‘haters’ de l’horòscop, inclòs Adorno, de qui es riu, recordant que la seva carta astral el posiciona com una persona summament avorrida. I recorda que l’astrologia no s’ha de prendre literal i que, per a molts, és només un joc amb què passar una bona estona. Com conclou Charas, «els mems astrològics són divertits», sense més pretensions.

El més llegit