Joan Carulla, pagès centenari: «Sense aquest hort, ja seria mort»

«Si voleu menjar ‘nesprons’ (nespres), aprofiteu. ¡Estan al punt!» Així rep Joan Carulla els convidats que treuen el cap al seu frondós terrat del barri de Navas, a Barcelona. A punt de complir 100 anys, continua custodiant el que es va erigir en un dels primers horts urbans de la ciutat. Com que de vegades li fallen les cames, es va agafant a uns pals per obrir-se pas entre fulles de parra i pebrots. Ara, a ‘Mi siglo verde’ (Icaria), explica les seves memòries en 100 lliçons de vida recopilades primer per les tecles de la seva vella Olivetti i ordenades després pel seu amic i periodista de confiança, Carlos Fresneda. ¿Com se li va acudir, muntar un hort, 70 anys enrere? Miri, l’any 53, al carrer de Cartagena, ja vaig plantar una figuera i vaig cultivar bledes, tomaqueres i pebrots al pati de casa meva. I des d’aleshores ho he repetit sempre als llocs on he viscut. Però l’art de cultivar el vaig aprendre a Juneda (les Garrigues). ¿Allà va començar tot? Tenia dos anys i quan els meus avis em cuidaven, em portaven a collir l’oliva. El meu pare estava a les pastures, amb els animals, i la meva mare guanyant-se el sou també al camp. Tinc el cor a la terra. ¿Què li van ensenyar, exactament? A estimar la terra, a cuidar-la. El meu pare em va explicar els secrets de cada tipus de cultiu. Ell era dels pocs del poble que sabia llegir i escriure. Em deixaven llibres en una biblioteca del moviment cristià Palestra. Fomentaven les paraules i també l’ecologisme, sense saber-ho. Tenia dos anys i quan els meus avis em cuidaven, em portaven a collir l’oliva. ¿Vostè és ecologista? Suposo, però jo ja tinc 100 anys. Vosaltres teniu una gran missió. Defenseu el pacifisme i la natura. Si no, perdrem el nostre hàbitat. A Europa fabriquem productes tòxics que s’utilitzen a l’Àfrica i Sud-amèrica. Els pulmons del planeta estan en risc. ¿Què pensa de la sequera? Recordo els agricultors i com els tractem de malament. Estan espantats i és normal. Aquests dies penso en les amenaces que els sotgen. Defenseu el pacifisme i la natura. Si no, perdrem el nostre hàbitat. ¿Quins són? Els productes del camp donen poc benefici i les grans empreses s’estan carregant el poc que queda. Els verins a la terra han acabat amb els cargols i les abelles. ¿De qui és culpa això? Del capitalisme monstruós amb iot de 60 metres. Ells són els que guanyen diners amb les seves maniobres d’abundància i tenen la culpa de l’abandonament del camp. A tot això, afegeixi-li la sequera. Els verins a la terra han acabat amb els cargols i les abelles. Vostè va marxar del camp i va venir a la ciutat. ¿Per què? Vaig marxar perquè no teníem terres, però després em vaig gastar el que tenia comprant algunes terres per alimentar el món. Mai me n’he anat de vacances, sempre he treballat, també diumenge. I visc amb molt menys de la pensió que em donen. ¿Com rega? Totes aquestes garrafes plenes d’aigua tèrbola s’han omplert amb aigua de la pluja. Tinc un munt de dipòsits per aprofitar-la al màxim. ¿Què menjo per esmorzar? llet, mel i pa integral. I per dinar, arròs mitja ceba i una mica d’oli ¿Què és el millor d’aquest hort? ¿Veu aquesta planta amb fulles allargades? Aquesta es mereix un Oscar. Amb les seves fulles es poden lligar les tomaqueres i totes les altres coses. Després hi ha les tomaqueres i aquesta parra que em donarà 100 quilos de raïm. ¿Sempre que pot, menja del seu hort? No. Les patates, sí, per exemple. Però dono moltes coses a la gent que ve. Si es vol emportar alguna cosa, ja ho sap. ¿Què menja, per estar així? Molt fàcil. Esmorzar: llet, mel i pa integral. Dinar: 100 grams d’arròs que em serveix per a dos dies. Mitja ceba i una mica d’oli. Sopar: verdura, nous, figues o dàtils ¡Tinc salut, eh, tot i que em fallin les cames! El meu fill m’ajuda. ¿Ell porta l’hort? Els treballs pesants els fa ell, sí. Però encara li ensenyo algun truc. Li dic com cal separar les patates i sobretot, com utilitzar bé l’aixada. Sense aquest hort, ja seria mort.

Joan Carulla, pagès centenari: «Sense aquest hort, ja seria mort»

¿Què puc plantar a la terrassa o el jardí que sigui compatible amb la sequera?

Pardals i llagosta: altres víctimes de la sequera al camp

El pioner dels horts urbans a Catalunya publica les seves memòries a pocs dies de complir 100 anys

El més llegit