Medi Ambient

Joan Carulla, pagès centenari: «Sense aquest hort, ja seria mort»

¿Què puc plantar a la terrassa o el jardí que sigui compatible amb la sequera?

Pardals i llagosta: altres víctimes de la sequera al camp

El pioner dels horts urbans a Catalunya publica les seves memòries a pocs dies de complir 100 anys

Jordi Cotrina

«Si voleu menjar ‘nesprons’ (nespres), aprofiteu. ¡Estan al punt!» Així rep Joan Carulla els convidats que treuen el cap al seu frondós terrat del barri de Navas, a Barcelona. A punt de complir 100 anys, continua custodiant el que es va erigir en un dels primers horts urbans de la ciutat. Com que de vegades li fallen les cames, es va agafant a uns pals per obrir-se pas entre fulles de parra i pebrots. Ara, a ‘Mi siglo verde’ (Icaria), explica les seves memòries en 100 lliçons de vida recopilades primer per les tecles de la seva vella Olivetti i ordenades després pel seu amic i periodista de confiança, Carlos Fresneda.