¿S’haurien de prohibir les relacions íntimes entre professors i alumnes? «És una aberració que es permetin»

El professor de la Blanquerna acomiadat aquest dimecres després de rebre fins a quatre denúncies per assetjament sexual per part d’alumnes seguia un mateix modus operandi, segons les estudiants. Entrava en contacte amb les joves quan eren les seves alumnes, entaulava una «relació íntima» amb elles (que anava des d’intercanvis de missatges íntims fins a trobades sexuals i relacions sentimentals) i, una vegada aquest vincle es trencava, començaven les pràctiques abusives. Aquest mateix patró, lluny de ser una anomalia, és una cosa que es repeteix en moltes de les denúncies per assetjament sexual a les universitats. ¿Llavors s’haurien de prohibir les relacions entre alumnes i professors? «És una aberració que es permetin. Sobretot perquè hi ha una clara desigualtat de poder entre les parts i perquè, arribat el cas, les alumnes estan en una clara situació de vulnerabilitat davant eventuals abusos», explica Ramón Flecha, un dels màxims experts sobre violència de gènere a Espanya. No és una qüestió de puritanisme, afirmen els experts, sinó d’evitar abusos de poder o favoritismes. En aquests moments, segons ha pogut comprovar aquest diari, cap universitat espanyola prohibeix explícitament la relació entre alumnes i professors. Tampoc hi ha una normativa específica sobre relacions entre persones amb vinculació laboral en aquests centres (com seria el cas, per exemple, de dos professionals del mateix departament o d’un supervisor de projecte i un subordinat). La legislació espanyola, de fet, no permet prohibir cap tipus de relació sexoafectiva (ja sigui a la universitat o en qualsevol altre lloc de treball) sempre que sigui consensuada i entre adults. La gran majoria dels centres aborden aquesta qüestió de forma indirecta. En els codis de convivència s’esmenta, per exemple, la necessitat d’«evitar els conflictes d’interès» en les relacions en què, per exemple, hi hagi un vincle amb «un cònjuge» o «una persona amb una relació afectiva anàloga». A Catalunya, les conselleries d’Universitats i Feminismes han aprovat un nou protocol guia en el qual es preveu, entre d’altres, abordar aquest debat. «No es pot prohibir però sí posar-hi mesures de contenció. Com que si es detecta una relació entre un professor i una alumna que no sigui aquest el que l’avaluï», comenta la consellera Tània Verge Mestre en declaracions a EL PERIÓDICO. «No es pot prohibir però sí posar-hi mesures de contenció» Tània Verge, consellera d’Igualtat Normativa internacional Fora d’Espanya, la regulació sobre aquest tipus de situacions és molt més estricta. De fet, les universitats més prestigioses del món aborden aquest tema de forma específica en els seus codis de conducta. A universitats com la de Yale, la de Nova York o la de Wisconsin, la normativa prohibeix explícitament tota mena de relacions entre docents i alumnes. En d’altres com Harvard, aquest tipus de relacions es consideren «totalment inapropiades» i, arribat el cas, si una alumna denuncia es delibera sempre a favor seu. «Entenem que es tracta de relacions intrínsecament asimètriques perquè involucren persones que, en virtut del seu rol, tenen un desequilibri de poder. Aquesta situació o bé pot derivar en situacions d’abús de poder o bé en favoritismes», recull el codi de conducta de la universitat. En la gran majoria d’aquests centres, la normativa no només prohibeix la relació entre professors i alumnes sinó que, a més, hi ha l’obligatorietat de denunciar aquest tipus de relacions. És el cas, per exemple, d’institucions tan prestigioses com la Universitat de Colúmbia, Stanford i Oxford. En el codi de conducta d’aquest centre s’estableix que «qualsevol membre de la comunitat universitària té la responsabilitat de denunciar qualsevol relació romàntica o sexual entre un professor i un alumne quan hi ha una relació de supervisió o poder asimètrica». Als pocs centres on no es prohibeix explícitament aquest tipus de relacions, sí que hi ha normatives per evitar que els implicats en la relació treballin junts (o en el cas dels estudiants, que siguin avaluats per les seves parelles). «Vedats de caça» La situació és diferent a Espanya. Segons constata la legislació espanyola, les universitats tenen autonomia pròpia. És a dir, que cada centre pot dictar els seus propis codis de conducta. Les normatives dels ministeris i les conselleries poden, en tot cas, guiar el desenvolupament de les normatives internes, però l’última paraula sempre està en mà dels equips de rectorat de les mateixes universitats. «La llei obliga les universitats a tenir protocols sobre l’assetjament sexual i en el dia d’avui totes disposen d’una normativa en aquesta matèria. Després hi ha qüestions, com els codis de convivència, que depenen dels mateixos centres», explica Jana Calvo Martínez, responsable d’equitat del gabinet del ministre d’Universitats. «No és acceptable que hi hagi docents que es dediquin a lligar en el seu lloc de treball» Ramon Flecha A pràcticament tots els passadissos de les universitats espanyoles hi ha rumors sobre relacions entre professors i alumnes. En molts casos, fins i tot es parla de professors que «cada any canvien de nòvia». «A Espanya hi ha professors que creuen que la universitat és el seu vedat de caça. Fins i tot he sentit docents parlant entre ells i comentant la ‘fauna’ que tenien en un curs. És esgarrifós», comenta Flecha. «S’ha de desterrar la idea que les universitats són el lloc on els professors buscaran relacions sexuals i afectives. No és acceptable que hi hagi docents que es dediquin a lligar en el seu lloc de treball», comenta l’expert en declaracions a aquest diari.

¿S’haurien de prohibir les relacions íntimes entre professors i alumnes? «És una aberració que es permetin»

«Vindré a canviar el teu barnús»: el professor apartat de Comunicació Blanquerna enviava correus inapropiats a alumnes

Les universitats catalanes han sancionat almenys 28 professors per assetjament sexual i laboral des del 2018

El més llegit