La vellesa de la comunitat LGTBI: més soledat, depressió i estafes amoroses

La soledat no desitjada, especialment entre les persones de la tercera edat, és un problema en majúscules. Una font de dolor emocional que implica greus seqüeles en la salut mental i física dels més grans. Però en el col·lectiu LGTBI aquesta factura encara és més gran. Ho sosté la fundació Enllaç, que fa 15 anys que treballa amb persones gais, lesbianes, bisexuals o trans, les quals pateixen un doble estigma quan arriben a l’última etapa de la vida. «Parlem d’una generació que no ha tingut fills ni descendents, que va haver de trencar amb la família perquè els van deixar de banda i que ha perdut molts amics per l’epidèmia del VIH», detalla Àlex San Rafael, coordinador de l’entitat. Hi ha poques dades sobre aquest problema. Però un estudi recent a la ciutat de Barcelona ho recull. El 38,7% de les persones LGTBI més grans de 65 anys viuen soles, mentre que a la resta de la població amb la mateixa edat aquest percentatge descendeix al 25%. És a dir, que les persones LGTBI que viuen soles a la tercera edat superen en un 52% la mitjana de la ciutat. Aquest factor implica altres dificultats amb impacte en la salut mental. El col·lectiu duplica la taxa de trastorns de salut mental (d’un 1,5% a un 2,9%). A més, el 17,5% de les persones homosexuals, bisexuals o trans més grans de 65 anys tenen depressió o ansietat, mentre que en la resta de persones d’aquesta mateixa edat ho pateixen el 12,3%. «Hi ha moltes persones que venen a l’entitat amb atacs d’ansietat i depressió profunda. No hi ha estadístiques de suïcidis tot i que n’hi hauria d’haver: hi ha gent que ens arriba aquí que està molt trista», segueix San Rafael. Un d’ells és Jacinto Román, veí de Barcelona de 63 anys. «He estat 32 anys en parella, però quan va morir el meu marit vaig sentir que necessitava sortir i desconnectar, a casa em consumia. S’havia d’escapar d’aquesta ansietat fos com fos, em removia per dins», explica. Quan es va jubilar, la seva parella va emmalaltir de càncer de fetge i va morir el setembre passat. «Necessitava un lloc on trobar-me amb gent i poder parlar amb certa llibertat», explica Román. El dol del marit Prefereix anar a Enllaç abans que assistir als centres de dia o casals per a persones jubilades. «Allà la gent no et mira amb bons ulls, notes el rebuig. A la resta de persones no els agradava la meva presència, em miraven malament», explica. Va anar de cap al centre LGTBI de Barcelona, i li van recomanar assistir al centre de l’entitat, especialitzada a atendre persones grans LGTBI. Hi assisteix pràcticament diàriament: «Faig taitxí, sevillanes, vaig al club de lectura... i assisteixo cada dijous als tallers de grup», explica, més animat. San Rafael encara recorda quan Román pujava en un tren de Rodalies i es passava els dies d’un costat a un altre per no ser a casa. «Fem diferents accions, la intenció és que es relacionin amb altres persones i amb el temps facin amics, tinguin algú amb qui parlar», descriu el coordinador. També hi ha voluntaris que s’encarreguen de trucar diàriament a les persones que necessiten més atenció i, si es dona el cas, les visiten a les residències on viuen. A més, ofereixen els serveis d’un psicòleg, una treballadora social i un advocat tres vegades per setmana. Estafes amoroses ¿Un advocat per a què? «És molt habitual que aquestes persones pateixin estafes. Passa molt amb la gent gran però amb ells, a més, s’aprofiten en el tema de les relacions sexuals», explica San Rafael. «Continuen sent persones sexualment actives, però hi ha persones que estan soles, coneixen algú més jove, s’enamoren i se n’acaben aprofitant... Nosaltres els avisem tot i que molts no volen veure-ho. S’emporten molts desenganys, es creuen que és un enamorament sobtat però no ho és», segueix el coordinador. Una vegada a l’any els visiten els Mossos d’Esquadra per informar-los del tema. El coordinador també explica que les dones lesbianes pateixen més problemes de salut reproductiva que la resta de les dones de la seva edat heterosexuals. «Van deixar d’anar al ginecòleg perquè van pensar que al no tenir fills no feia falta, el sistema les va invisibilitzar», afirma. I també pateixen afectacions en la salut i l’envelliment les persones trans. «Moltes van començar prenent hormones que aconseguien al mercat negre, que no estaven homologades. D’altres van haver de prostituir-se i van acabar en el consum de drogues perquè les van expulsar de tot el seu entorn i no podien ni treballar ni estudiar. El resultat és una esperança de vida molt més curta», prossegueix. Recuperar la xarxa social El d’Enllaç és l’únic centre diürn per a gent gran LGTBI que hi ha a Catalunya. Hi assisteixen unes 40 persones cada setmana. I explica moltes històries d’èxit. «Que vinguin cada setmana i que coneguin altra gent els ajuda a reprendre la xarxa social. Després s’ajunten i fan coses: van al cine, d’excursió... I si algú té problemes els poden ajudar», assegura. Un dels usuaris va haver d’ingressar en una residència. «I ara la resta del grup el visita sovint», explica. San Rafael demana més mitjans, però sobretot que aquesta tipologia de centres es puguin ampliar a la resta de Catalunya. El Govern ja va presentar una campanya per evitar la discriminació als geriàtrics, però la feina, demanen des d’Enllaç, ha d’anar més enllà. Román està molt satisfet amb haver descobert l’entitat, i lamenta que hi hagi tantes persones com ell que estiguin a casa, sols i angoixats. «Jo he millorat molt. Tinc les meves pujades i baixades, com tothom, però almenys estic més tranquil, vaig millorant», agraeix.

El més llegit