La meitat dels municipis catalans amb bosc no disposen del pla de delimitació obligatori

Fa 20 anys que una normativa estatal (Llei 5/2003) exigeix un pla de delimitació de zones boscosesals municipisamb terreny forestal. Es tracta d’un document primordial per a la prevenció d’incendis. El problema és que a Catalunya dels 600 ajuntaments obligats a tenir aquest pla, la meitat encara no l’han redactat. La situació s’arrossega des de fa temps, ja que són pocs els consistoris que han enllestit aquest document en els últims mesos. Un, Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), va preparar un projecte al novembre i el va aprovar al gener. Aquest poble de més de 4.000 habitants va patir un important incendi en una de les seves urbanitzacions el 2017. També Cistella (Alt Empordà) o Montbrió del Camp (Baix Camp), per posar dos exemples de fora de Barcelona, tenen l’escrit publicat. Aquest pla és clau per evitar que un possible foc acabi afectant les cases No obstant, aquests casos no són representatius: uns 300 municipis encara tenen l’assignatura pendent. La majoria d’aquests pobles o ciutats tenen urbanitzacionso directamentvivendesquesón al costat del bosc. En aquests casos, un pla actualitzat és clau per evitar que un foc afecti les cases, com ja va passar fa un any a la urbanització River Parkdel Pont de Vilomara(Bages). «És prioritari que tothom estigui protegit. Les urbanitzacions i nuclis urbans necessiten les mesures d’autoprotecció», remarca Anna Santijas, directora general d’Ecosistemes Forestals, en declaracions a EL PERIÓDICO. Massa bosc ¿I per què hi ha tants immobles al mig de zones boscoses? Principalment per dos motius. El primer és que en els últims anys el percentatge de massa forestal ha augmentat a Catalunya. És a dir que els arbres han anat guanyant terreny i s’han acostat perillosament a les cases. «A Catalunya, tenim dos milions de quilòmetres quadrats d’àrea forestal i hem descuidat el bosc. No podem capgirar la situació en poc temps. Però comencem a canviar la inèrcia a poc a poc», explica Sanitjas. La segona causa és la permissivitat fa unes dècades a l’hora de tolerar aquestes urbanitzacions autoconstruïdes. Avui dia no té sentit que existeixin perquè estan en zona de risc, però quan es van edificar eren legals. «Les franges de protecció són com els cinturons de seguretat a la carretera» Anna Sanitjas Ara, anys després que aquests espais periurbans proliferessin, la Conselleria d’Acció Climàtica considera que és important que els ajuntaments tinguin controlat el pla de les zones de bosc. D’aquesta forma, es podrà saber amb exactitud quins municipis compleixen amb les franges obligatòries i quins no. Aquestes franges de protecció consisteixen en un espai de distància que s’ha de deixar entre edificis i arbredes. «Són com els cinturons de seguretat a la carretera», diu Sanitjas. Facilitar la feina ¿Quina informació apareix en aquests documents de prevenció? Han de contenir una llista d’urbanitzacions i edificis, la localització d’aquests espais sobre un mapa comarcal detallat, les franges de protecció existents o pendents d’executar i finalment, un document amb les fases de treball per complir amb aquests «cinturons de seguretat» essencials. Aquesta última tasca és responsabilitat dels propietaris dels boscos, que normalment són en terrenys privats, i en segon lloc de l’ajuntament. Els últims anys, les diputacions han ofert ajudes als pobles perquè redactin aquests plans de delimitació que asseguren les franges. Però tot i així, la meitat de municipis segueixen sense enviar els seus mapes i papers necessaris a la Generalitat. Davant aquesta situació, el Govern ha decidit intervenir en la qüestió: «No podem entrar i fer les franges, però sí que podem incentivar, coordinar-nos amb els ajuntaments i donar ajudes perquè es facin». Amb aquest objectiu, el departament ha disposat 1,5 milions d’euros. «La Generalitat i les diputacions hi donem suport perquè es tracta d’un procés difícil», admet Sanitjas. Massissos en risc Des del Govern, reconeixen que sovint els municipis ho tenien complicat per accedir a les ajudes perquè hi havia poc temps per executar-les. «Això ha canviat i de fet ens plantegem demanar una pròrroga a la Unió Europea per donar més marge de temps als propietaris a l’hora de fergestió forestal», afegeix. Des de la conselleria destaquen que mai s’havien dedicat tants diners a la prevenció d’incendis. Consideren que la situació és greu: «Amb l’actual sequera, els boscos estan en emergència total». Al poble d’Olivella, al massís del Garraf, per exemple, ja han començat les tasques per reduir el risc d’incendi. En aquest cas, la Generalitat ha activat els bombers, les agrupacions de defensa forestal (ADF), els propietaris i l’ajuntament per encarrilar la tasca en una zona que va patir focs l’any passat. No obstant, no sempre és fàcil posar d’acord els propietaris i els municipis. Per als massissos on hi ha riscos importants, precisament, Acció Climàtica està elaborant uns documents de protecció per marcar els perímetres forestals i actuar de forma preventiva. Primer, es redacta el pla i després es comença a treballar. És un procés que ja està en marxa però encara queda feina per fer, ja que està pensat a quatre anys vista.

La meitat dels municipis catalans amb bosc no disposen del pla de delimitació obligatori

La Generalitat posa en marxa subvencions perquè ajuntaments i propietaris elaborin aquest document clau en la prevenció de focs

¿Per què una avioneta sobrevola Catalunya enviant llum làser cap als boscos?

Pla pioner a Europa: la Vall d’Aran deixa avançar el foc sota control per prevenir incendis

El més llegit