L’Institut de l’Esport de Barcelona es traslladarà sota les piscines de Montjuïc, però els seus alumnes no podran utilitzar-les

Ubicat literalment sota les piscines municipals de Montjuïc –marc de les fotografies de postal dels atletes olímpics ‘volant’ sobre la ciutat que van fer la volta al món l’estiu del 1992–, la futura seu d’Institut de l’Esport de Barcelona (IEB) serà també, segur, espectacular. 5.000 metres quadrats de planta en un espai fins ara infrautilitzat –entre les columnes que sostenen les piscines–, en què el seu entregat director, Carles López, visualitza un gran equipament que sigui «laboratori de la salut» i centre de referència de la Formació Professional en l’àmbit de l’esport [«sector que genera més llocs de treball entre els joves de la ciutat», apunta] alhora que un espai comunitari de pràctica esportiva, al qual els veïns del Poble-sec puguin accedir a preus populars. Instal·lacions esportives que gestionaran els mateixos alumnes, que practicaran, així, les tasques de gestió. I un contacte amb el veïnat que busca, a més, un empoderament dels estudiants, protagonistes i gestors d’espai, estratègia clau en la lluita contra l’abandonament escolar. En principi, la primera fase de la nova seu d’IEB –aposta estratègica de l’Ajuntament de Barcelona– s’estrenarà el curs 23-24 –és a dir, en tot just uns mesos–, tot i que l’estat actual de les obres –l’edifici llueix encara com un esquelet– ho fa difícil de creure. El seu director passeja per les obres il·lusionat mentre narra totes les oportunitats que el nou edifici oferirà al projecte, tot i que amb una espina evident: no podran utilitzar les majestuoses piscines municipals de la seva coberta, a l’estar la seva gestió privatitzada, com la immensa majoria dels equipaments esportius de la muntanya. (Cares) herències «Tenen una concessió a 50 anys i només les obren a l’estiu; durant la resta de l’any serveixen només perquè s’hi banyin les gavines», lamenta López, a qui al principi li va costar entendre situacions com que l’institut públic que dirigeix hagi de pagar 24 euros per hora i carril per llogar les Piscines Picornell –també municipals– per a les seves classes pràctiques. Unes tarifes més cares que les que els cobra el privat Club Montjuïc (14 euros per hora i carril). Tenint en compte que necessiten llogar 104 hores per setmana –entre altres professionals, el centre està formant monitors d’‘aquagym’– es fa bastant dolorós el repagament; situació que no se solucionarà amb el nou edifici (ja que la piscina sobre l’institut, ara com ara fins al 2034, té una gestió privada que no valora això). Malgrat que l’alegria no pot ser completa per la impossibilitat d’utilitzar la ‘seva’ piscina –herència d’altres temps i d’una manera de construir la ciutat–, López insisteix, «per justícia», a remarcar l’escolta per part d’ajuntament i la seva «aposta clara» per l’IEB, el tercer centre de Formació Professional públic especialitzat a la ciutat [el primer va ser el Nàutic, vinculat a les professions vinculades al mar; i el segon, el Tecnològic]. «L’esport és un sector que crea molts llocs de treball a la ciutat; el ventall està creixent; les persones grans, per exemple, fa una generació era inimaginable que fessin esport i ara són un nínxol importantíssim», assenyala el director mentre camina per la muntanya, camí que els seus alumnes estan acostumats a fer, ja que les assignatures pràctiques les fan en equipaments municipals distribuïts per mig Montjuïc (en les mateixes condicions que les piscines, pagant un lloguer per hora). Necessitat de places públiques Abans de l’obertura de l’IEB –que es va posar en marxa el setembre del 2020, en plena pandèmia–, hi havia 19 centres privats oferint FP vinculats a l’esport i només tres de públics. Avui l’IEB té 520 alumnes i amb el nou edifici arribaran a 700, i en pot acollir fins a 900, amb una oferta variada que va des d’un batxillerat esportiu en aliança amb l’institut Papasseit fins a FP de grau superior en Condicionament Físic o un curs per formar persones amb discapacitat intel·lectual com assistents, en un espai de l’Escola Tres Pins, també a la muntanya. «És important que els joves coneguin els oficis des de molt abans, que hi hagi una bona orientació i que l’FP sigui una opció, no una sortida d’emergència», prossegueix López convençut i orgullós de totes les opcions que ofereix l’institut, que inclou de forma premeditada perfils molt diferents. El poder transformador de l’esport La idea de crear l’IEB va ser de Marta Carranza –assenyala, també per justícia, López. I tenia tot el sentit del món fer-ho a Montjuïc, la vinculació del qual amb l’esport és molt anterior als Jocs del 92. «El juliol del 36 l’Estadi Olímpic ja havia d’acollir L’Olimpíada Popular, organitzada com a protesta als Jocs Olímpics de Berlín de Hitler, però en el 36 va passar el que va passar i al final no va poder realitzar-se», recorda López, absolutament convençut del poder transformador de l’esport. Fonts de consistori asseguren que «l’Ajuntament de Barcelona treballarà i realitzarà les gestions necessàries per facilitar els vincles entre aquest equipament públic d’FP i tot el seu entorn, i sobretot, des del moment en què obri el nou equipament educatiu, amb les instal·lacions de les piscines que té més a prop».

L’Institut de l’Esport de Barcelona es traslladarà sota les piscines de Montjuïc, però els seus alumnes no podran utilitzar-les

El centre d’FP de referència en l’esport imparteix des de cicles de grau superior fins a formació adaptada a persones amb discapacitat intel·lectual

La figura de l’orientador només existeix en 35 dels 400 centres d’FP de Catalunya

L’atenció a la diversitat a l’FP: sense xarxa per als alumnes amb dificultats

El més llegit