Sara López: «Les dones gitanes veiem que la societat no ens accepta»

L’Asociación de Gitanas Feministas por la Diversidad (AGFD) presenta el curt documental ‘Carmen: sin miedo a la libertad’, en què es mostra la lluita diària de les dones gitanes per aconseguir drets i oportunitats. Sara López, responsable de projectes de l’entitat, ressalta la falta d’oportunitats educatives de moltes nenes gitanes a tot Espanya –Per què neix l’associació? Per una qüestió de justícia social. A la Cañada Real (Madrid), vivint sense llum. A Zona Norte (Granada), talls de llum de 16 hores... Són situacions infrahumanes, nens sense drets bàsics. Veiem que necessitem una veu pròpia per reclamar els nostres drets amb perspectiva feminista. Va ser també l’època en què hi havia expulsions de gitanos a França i aquí la societat espanyola no es mobilitzava. Vam dir: «o ens mobilitzem nosaltres o ningú ho farà». –Però van més enllà de la lluita contra la pobresa i enarboren la bandera del feminisme. Les dones gitanes som les que portem les critatures al metge, a l’escola... Tenim relació amb la societat i veiem que la societat no ens accepta. –¿La comunitat gitana és masclista? El que és masclista és el sistema patriarcal en què vivim. No és una qüestió de comunitats. Hi ha una universalització del patriarcat i una subordinació de dones que es manifesta de diferents maneres en les diferents cultures i es combat diferent perquè no afecta totes les dones de la mateixa manera. –¿I a les dones gitanes com les afecta? ¿Vols preguntar-me com m’oprimeix la meva cultura, casa meva, la meva família? Les preguntes poden ser molt perverses. El principal problema de les dones gitanes no està en les nostres comunitats. És l’antigitanisme sistèmic diari, el racisme, cosa que que ataca les nostres vides. Nosaltres patim més violència per part de la societat, incloses les dones. Les nostres comunitats ens han servit per resistir. –Es parla de la pressió per la virginitat, l’embaràs adolescent, el divorci... ¿Són mites? Quan a Espanya el divorci era il·legal, les gitanes ja es divorciaven, estava permès. La comunitat gitana és molt diversa. El mite, el desconeixement, les etiquetes... no ajuden. –¿Les dones gitanes arriben al matrimoni i a la maternitat més aviat que la resta? El matrimoni o l’embaràs adolescent no és exclusiu de la comunitat gitana i es dona en la comunitat gitana. Va molt vinculat a la pobresa, l’exclusió, la marginalitat i la falta d’oportunitats, no a la cultura gitana. Fa la sensació que és un estereotip sobre el qual els mitjans de comunicació fa més de 40 anys que insistiu. La primera gitana que acaba la carrera ja no és notícia. I els mitjans continuen publicant-ho. Tothom pensa que les dones gitanes no estan formades, quan hi ha mestres, advocades, càrrecs polítics... –Un altre mite. ¿L’avortament és tabú? No ho és ara i no ho ha sigut ancestralment: les dones gitanes tenien coneixement i maneres de practicar-lo. Aquestes coses anul·len i esbiaixen la saviesa de les nostres dones. Si projectem aquesta imatge, anul·lem les futures generacions amb la seva comunitat. Parlem d’avortament, de les polítiques del PP en matèria d’avortament, de les dificultats d’avortar de les famílies. –¿Com treballa l’associació? Fent denúncia social, donant a conèixer el que passa en la vida de les dones gitanes. Com quan una nena gitana mor aixafada per una porta i no passa res. Les vides de les nenes i dones gitanes no importen. Intentem denunciar situacions de racisme, desmuntar mites, rescatar història de les dones gitanes. Treballem en un projecte europeu de lideratge feminista. Cal canviar la mirada que es té cap a nosaltres. No som l’estereotip que es creuen. Hi ha un moviment LGTBI que és reconegut i acceptat en la comunitat, per exemple. –La independència econòmica és clau... El problema de les dones gitanes és que no poden accedir al sistema educatiu i promocionar-se. Acabes a l’escola gueto, el professor té baixes expectatives de la teva vida acadèmica, reps insults i ‘bullying’ per part dels teus companys... L’accés a l’educació és la gran barrera que et fa sentir-te fora del sistema. –¿Vostè l’ha viscut? ¡És clar! L’experiència comuna de les dones gitanes és la de la discriminació en tots els àmbits: l’accés a la vivenda, oci, serveis, discoteques, bars, a la compra... Es produeix a Madrid, Cartagena, Alemanya, França... –¿Hi ha cert feminisme que obliga les dones gitanes a abandonar la seva cultura? ¿Qui es vol identificar amb aquest estereotip? El feminisme hegemònic només té en compte les dones blanques, cis i de cert nivell econòmic, social i cultural. Nosaltres estem en el feminisme dels marges. S’obliden de nosaltres. Fa molts anys, jo estava en una associació de dones de Madrid que sortien al carrer cada vegada que hi havia un assassinat masclista. En una ocasió l’assassinada va ser una dona gitana. Ningú va anar a la concentració. ¿Les gitanes no són dones? Van pensar que eren coses de gitanos, no una qüestió de gènere. Necessitem que el feminisme no ens negui, que no ens usurpi la veu ni ens tuteli. –¿Quines polítiques cal aplicar per canviar aquesta desigualtat? No fer escoles ni barris gueto. Tenir barris dignes que no siguin ignorats, que tinguin accés a llum, aigua. Avui, a Espanya, hi ha nenes vivint a cases sense aigua ni llum. O que són 12 o 15 persones a casa perquè han sigut desnonades dues famílies i han hagut d’ajuntar-se a casa de l’àvia. Vull que aquestes nenes tinguin les mateixes oportunitats que la resta, que aconsegueixin l’estatus de ciutadanes.

Sara López: «Les dones gitanes veiem que la societat no ens accepta»

Gitanos: la història pendent

«El poble gitano no té un territori propi, aquest està en la nostra llengua»

El més llegit