Les pluges arriben «massa tard» a les conques de l’Ebre i les restriccions seguiran, afirma la CHE

«La zona més crítica de la conca de l’Ebre és Catalunya» Així de clara és la sentència de Mario Carreras, cap de Recursos en Explotació de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). ¿I per què van tan malament les coses a la meitat est de Catalunya? «Perquè una de les principals unitats hidrològiques, la conca del Segre, fa mesos que està en emergència», explica Carreras en declaracions a EL PERIÓDICO. L’emergència és el pitjor dels escenaris de sequera previstos per la CHE. Però, a més d’aquesta fase, hi ha una altra catalogació especial que es declara només en casos greus: es tracta de la situació excepcional per sequera extraordinària. La CHE reivindica una bona planificació, a diferència del que considera la Generalitat Fa setmanes es va decretar a la conca del Segre, però ara, el Baix Ebre també es declara en aquest estat. Aquesta decisió de la CHE es trasllada al Ministeri de Transició Ecològica i el d’Agricultura perquè ho tinguin en compte a l’hora de donar ajudes i analitzar la situació. ¿Les pluges d’aquest cap de setmana i les que vinguin els pròxims dies poden revertir l’emergència? El responsable d’explotació de la CHE considera que no: «Per molt que plogui, la situació global és difícil canviar-la. És veritat que els models de predicció preveuen més precipitacions, però no n’hi haurà prou perquè partim d’una situació complicada». Neu fosa A això s’afegeixen les poques reserves nivals. «La major part de la neu ja es va fondre, cosa que provocarà que l’aportació sigui mínima». El cabal dels rius està en estiatge: no hem arribat al juny i si mires el riu sembla que siguem a l’agost. «El problema és que només ens queda mig mes de finestra per a les pluges –assenyala Carreras–. Tot i així, benvingudes siguin». Amb més aigua als embassaments de Rialb i Oliana, s’asseguraria del tot el proveïment urbà i es podrien salvar els arbres fruiters. No obstant, les fases de situació de sequera decretades per la CHE no variaran. «Si la climatologia ens dona una sorpresa i el juny es converteix en l’abril d’altres anys, seria fantàstic, però és poc probable que passi», adverteix Carreras. L’escenari és molt pessimista. A l’octubre, quan va començar l’any hidrològic, es confiava que els embassaments s’omplissin. Però els mesos habitualment més plujosos han batut rècords d’aridesa. Competència dels regants En la confederació reivindiquen la «bona planificació» que han fet. «Des de les juntes que es van celebrar a l’octubre, les comunitats de regants saben quina és la situació, ja que se’ls informa contínuament de la realitat», exposa Carreras. «El que no es pot fer és repartir una aigua que no tens, nosaltres treballem així, i el que ha passat és que s’han complert la pitjors previsions», es lamenta. A partir d’aquest punt, s’han de garantir el proveïment urbà i el cabal ecològic. «Amb el volum d’aigua restant, són els regants els que decideixen com la distribueixen, per això han pres decisions com el tancament del canal d’Urgell; és competència seva. Ells han de decidir què fan abans de saber el que passarà». «No es pot repartir una aigua que no tens, és com treballem nosaltres» Mario Carreras, responsable d’explotació de la CHE Aquesta justificació arriba després que la Generalitat hagi acusat la CHE reiteradament de no planificar l’escassetat d’aigua. El Govern, de fet, va un pas més enllà i exigeix competències sobre les conques de l’Ebre, una cosa que per ara descarten des del Ministeri de Transició Ecològica. Agonia deltaica Al delta de l’Ebre pateixen especialment la sequera de les conques de l’Ebre. El prorrateig que s’ha decidit per aquesta zona és d’un 50% de l’aigua que s’oferia normalment, una cosa que posa en risc la campanya de reg dels arrossers i també la biodiversitat del Delta. Carreras dubta que hi hagi canvis en aquesta restricció: «Si entra aigua a l’embassament de Mequinensa o Riba-roja, podrien canviar les coses, però tenint en compte que s’ha d’assegurar el cabal del riu i que el que plogui al Segre es quedarà a Oliana i Rialb, és difícil que la situació millori». És la primera vegada en la història que els arrossers del Delta veuen com se’ls limita l’ús de l’aigua, un element essencial en la seva producció, ja que reguen els camps per inundació. A més, la part final del curs de l’Ebre i el Segre no són les úniques zones que estan patint la sequera a la conca de l’Ebre. Les unitats hidrològiques de la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa estan en alerta, la fase prèvia a l’emergència. Aquest escenari, poc habitual en zones pirinenques, es podria modificar si continua plovent. «La resta de zones de la conca de l’Ebre es van degradant i deteriorant. La conca de l’Éssera també està en una situació difícil, cosa que afecta el canal Aragó-Catalunya», avisa Carreras. Des de la CHE neguen que tot això hagi passat per mala planificació. Ho atribueixen a la falta de pluges inesperada i asseguren que en tot moment s’ha informat els agricultors perquè prenguin les decisions que creguin convenients. El president dels regants del canal d’Urgell, Amadeu Ros, no descarta obrir el canal més vegades del previst si realment les pluges canvien la situació dels embassaments.

Les pluges arriben «massa tard» a les conques de l’Ebre i les restriccions seguiran, afirma la CHE

El Baix Ebre ha entrat en «situació excepcional per sequera» els últims dies, una mala notícia per al Delta

Els arrossers se les enginyen per salvar la collita al delta de l’Ebre: «És un desastre»

La falta d’aigua dolça posa en risc tota la biodiversitat del delta de l’Ebre

El més llegit